Els 18 espectacles de l’edició d’enguany de la Mostra Igualada 2021 que no us podeu perdre

Aquesta és una gran setmana, ja que la Mostra Igualada recupera del 27 al 30 de maig, el seu format presencial, després que l’edició de l’any passat, la primera de Ramon Giné al capdavant de la direcció artística de la Mostra, es celebrés de manera virtual i fora de les dates habituals degut a la COVID-19. Enguany, la pandèmia també ha condicionat les dates -es fa més tard de l’habitual- i el format, ja que els aforaments dels espectacles no són al 100% lliures i es continuaran mantenint força mesures de seguretat sanitària. En aquest context us volem recomanar fins a 18 espectacles de la Mostra Igualada, dels quals un bon grapat ja estaven programats l’any passat, mentre que un parell són estrenes absolutes. La dansa estarà representada pels espectacles Geometria (Roseland Musical) i Marúnica (Cia. Roberto G. Alonso), tot i que Fragile 2.0 (LaBú Teatre) també el podríem situar en aquest àmbit del moviment i de creació d’imatges visuals. De fet, tots tres són espectacles peculiars pel que fa a la dramatúrgia, ja que Geometria és un espectacle abstracte en què el fil conductor són tres formes geomètriques -cercle, quadrat i triangle-. Marúnica és una peça basada en el món de l’artista surrealista Maruja Mallo, membre de les Sinsombrero, que reivindica la seva vida i obra mirant de recrear el imaginari a través de la dansa, però també de l’escenografia, l’atrezzo i la música. Fragile 2.0 també és un espectacle sense una història convencional, basat en imatges fruit de l’experimentació amb el moviment de l’aire sobre diversos elements.

Teatre de titelles i música

Sopa de Pedres (Engruna Teatre) barreja titelles i teatre per explicar una història de solidaritat, persistència i el bon resultat del treball en equip. Un recurs aquest de barrejar titelles i teatre que també utilitza la companyia Xip Xap Teatre a l’espectacle Hamelí, en el qual es convida al públic a reflexionar sobre el nostre model de societat, quina mena de convivència volem i també sobre la solidaritat. Aquests dos espectacles formen part del cartell de la Mostra Igualada d’enguany, en la qual també hi ha inclòs el darrer espectacle d’El Pot Petit, Les aventures del lleó Vergonyós, que es va estrenar en la darrera edició de Temporada Alta. Aquest és un espectacle musical de titelles, adreçat als més menuts, basat en les facècies d’un dels personatges més populars creats pel grup gironí. En el terreny del musical hi situem una de les estrenes absolutes del certamen, Les històries naturals, de la companyia Lazzigags. Es tracta d’un espectacle de teatre musical per a un públic juvenil -a partir de 14 anys-, basat en el llibre homònim de Joan Perucho. Mantenint-nos en el terreny de la música, és ineludible fer referència a espectacles com Andròmines, de Samfaina de Colors, en què Xavi Múrcia interpreta la música original de l’espectacle, composada per ell mateix, i Mirna Vilasís canta i condueix el públic en un viatge de nostàlgia, redescobriment i tancament d’etapes vitals ja viscudes. La música té un protagonisme absolut en l’espectacle Vers per on-Poesia Pop, de la companyia Pentina el Gat, que es va decidir per musicar poemes de Núria Freixa i va recórrer a Martí Torras pe fer la posada en escena d’aquest concert teatralitzat.

Espectacles sobre la identitat

Tornem a trobar música en magnífics espectacles com KL’AA, la teva cançó (Inspira Teatre), espectacle premiat a FETEN 2019 com a millor espectacle per a la primera infància, que vol ser una via de descobriment del món i de la identitat pròpia dels nadons, a través del descobriment de la seva pròpia veu. Finalment també té una importància vital la música, com a contrapunt al teatre, en l’altra estrena absoluta de la Mostra Igualada, La motxilla de l’Ada, la història del trànsit d’una nena transgènere que porten a escena Teatre al Detall, molt ben acompanyats per La Tresca i la Verdesca, que pel cas són el grup Els Tietes. La faula de l’esquirol és el darrer espectacle de la Companyia de Comediants La Baldufa. Sense text, només amb el gest i acompanyats d’un pianista en directe, la companyia explica una història emocionant sobre l’alteritat i la convivència. També és teatre sense text, Camí a l’escola (Campi Qui Pugui) un fantàstic espectacle basat en el documental homònim, que darrerament ha rebut el Premi de la Crítica al millor espectacle familiar i el premi a la millor posada en escena de FETEN, la fira de referència de les arts escèniques familiars a l’Estat. Puck i la seva troupe (Tombs Creatius Cia. d’Arts de Carrer) és un espectacle repescat de la programació de l’any passat. Es tracta d’una instal·lació participativa d’autor que es basa en el funcionament de la sala de cinema més petita del món (Puck) i en la instal·lació, al seu voltant, de tot de jocs relacionats amb els curtmetratges que es projecten dins la caravana, inclós un fotomaton original, que mai és igual, ja que està a càrrec d’un il·lustrador que canvia el dibuix per cada participant que posa la cara al seu plafó de pissarra.

La subversió dels contes

Polzet, de Zum-Zum Teatre, i En Patufet (i els seus pares), de Teatre Nu, aposten per la revisió de contes clàssics. A Polzet es parla, sobretot, d’abandonament i, malgrat que tots els elements del conte de Perrault hi són, la història s’explica de manera que permet més lectures i possiblement més profundes. És el paradigma d’espectacle familiar, que apel·la tant a l’infant com a l’adult. En Patufet (i els seus pares) també és un espectacle que subverteix el conte original per multiplicar-ne les lectures.

La ciència, un altre gran tema

Finalment, Ramon Giné també ha programat Orbital, de Farrés Brothers i Cia. i Valentina Quàntica, de la Companyia de Teatre Anna Roca. Orbital parla sobre les relacions i els vincles vitals, a partir d’una història d’amistat i superació i l’assoliment dels somnis. L’objectiu de Valentina Quàntica és, sobretot, valorar i posar on pertoca l’aportació de les dones científiques, donar-les a conèixer en una etapa inicial de la vida dels infants, de manera divertida i amena, a través d’una científica energètica i molt divertida com la Valentina, amb l’ajut del Pollet Fernández.