“KL’AA, la teva cançó”, l’espectacle per a nadons que canta l’evolució de l’espècie
KL’AA, en llengua hatzabi, diuen que la més antiga del món, vol dir cantar. KL’AA, la teva cançó és el tÃtol del darrer espectacle de la companyia Inspira Teatre, fundada l’any 2011 i liderada per Esther Westermeyer, que va guanyar la setmana passada el Premi FETEN al Millor Espectacle per a Primera Infà ncia, en la fira de referència de les arts escèniques familiars a nivell estatal, a Xixon. KL’AA, la teva cançó és un espectacle adequat per a nens i nenes de 0 a 5 anys, que es basa sobretot en la música i el moviment, construït a partir dels sons que emeten la mainada més petita de manera espontà nia quan estan jugant. El concepte de l’espectacle es basa en la idea, no contrastada cientÃficament, que aquests primers sons que emeten els individus d’una espècie (ontogènia), reprodueixen els primers sons de l’espècie a la que pertanyen (filogènia). En altres paraules, que els sons evolutius dels infants són els mateixos sons evolutius de la humanitat.
Dilluns. Esther Westermeyer encara està “en un núvol”. Diu que segurament encara ha de pair el que va passar divendres a Xixon, quan el seu espectacle va fer-se mereixedor del Premi FETEN, el jurat del qual el composaven, entre d’altres, alguns dels seus referents, com la Rosa DÃaz (La Rous, guanyadora de diversos premis FETEN i amb una dilatada trajectòria en l’à mbit del teatre familiar), Lola Atance (Festival Titirimundi) o Cristina Santolaria (experta en arts escèniques i gestió cultural). “Està vem il·lusionades amb l’espectacle -explica Westermeyer-, tenÃem confiança i existia la remota possibilitat d’obtenir el premi, però quan van dir el nom de la companyia, per mi va ser com un alliberament, com la culminació d’un camà després de tant temps de batallar. Si fa un any i mig vaig estar a punt de plegar!”.
Certament, fa un any i mig, veient que les coses no acabaven d’anar bé, la fundadora d’Inspira Teatre es va plantejar plegar: “M’encanta. M’apassiona el que faig, però anava picant pedra i no aconseguia sortir-me’n i que la companyia fos sostenible. Vaig tenir la sort que en moments fluixos, moltes companyies de teatre familiar del meu voltant em van donar consell i suport i crec que això es dona poc en d’altres sectors. La gent del familiar són gent maca i ho vull agrair, perquè van ser els que em van animar a persistir i qualsevol cosa que he necessitat m’ho han facilitat. Formen part de l’equip i això fa sentir bé, saber que hi ha una xarxa i una consciència de gremi.”
El vincle de pares i mares amb els fills
Fa un any i mig, Westermeyer, que és pedagoga musical, es va inscriure en un postgrau de psicoterà pia i psicodrama per veure si “rebia nous inputs”. Hi va treballar força l’evolució del psiquisme infantil dels primers anys i va ser aleshores que tot es va començar a alinear de manera fluida. “El postgrau em va donar molt informació i empenta per abordar el projecte. El més curiós del cas és que jo veia amb un punt d’escepticisme els espectacles que a nens tan petits perquè partia del prejudici que el seu ventall d’interessos era limitat.” Entre el postgrau i les sessions familiars de música, que ja feia força temps que oferia, allò que li voltava pel cap va prendre cos. ” Durant les sessions de música i moviment per a nadons i les seves famÃlies que Westermeyer ofereix de fa anys, va anar observant el vincle que s’establia entre la mainada i els seus pares i mares o familiars, de manera que s’estableix un procés d’aprenentatge de doble via, ja que veia com els més menuts viuen l’art, les arts escèniques i la música, en edats primerenques: “A les classes veia com els pares s’emocionaven amb els seus fills i com ho vivien plegats, i aquest va ser un dels motius pels quals vaig engegar el projecte”.
“La veu és l’instrument que conecta millor amb els nens”. A partir d’aquesta premissa es va començar a construir KL’AA, el primer espectacle de la companyia per a primera infà ncia: “He fet espectacles a cappella -Les SÃxters, Delikatessen…- i tenia el desig de fer quelcom aixà per a nens, per això vaig muntar el Dibi-dubi-dubà , estrenat a la Mostra Igualada l’any 2016, però no va funcionar. Malgrat tot, mentre feia el postgrau i tractà vem l’evolució del psiquisme infantil, em va venir al cap la idea de l’evolució del llenguatge i vaig decidir gravar els sons que emeten els nens quan juguen o estan distrets i relaxats. Mentre juguen, cantussegen, fan melodies, i aquest és el material de partida. VolÃem comprovar també si hi havia un patró comú i haig de dir que alguna cosa d’això hi havia”, explica Westermeyer. A partir d’aquestes improvisacions, Viv Manning (cantant, compositora, pedagoga, actriu…) va composar la música de l’espectacle i en va fer els arranjaments per a la seva interpretació a cappella (sense acompanyament instrumental), incloent-hi un parell de cançons tradicionals africanes. La idea és agafar aquesta música que parteix dels nens, transformar-la i fer-ne el retorn per tal de comprovar si hi connecten.
Un equip molt implicat
Clà udia Moreso dirigeix a la mateixa Westermeyer, a Neus Umbert i a Laia Piró en aquesta senzilla, però treballada, representació de l’evolució. “El fil conductor és l’evolució de tres individus de la mateixa espècie que surten d’un niu i es socialitzen a través del joc i l’afecte de la famÃlia -diu Westermeyer-. L’espai escènic, dissenyat per Martà Doy, és senzill, però molt funcional. A l’inici, sobre l’escenari s’hi veu un niu circular que, a mesura que va avançant l’espectacle, també evoluciona i es transforma en estructures més complexes, com ara una casa. Mentre, els personatges fan els primers moviments, juguen i van trobant el seu camÃ, fins a abandonar el niu, com és llei de vida. Però ja hem assistit a tot el procés, n’hem viscut l’essència, que era la intenció de la companyia. Pel que fa a la formació de l’equip, la fundadora d’Inspira explica que hi van concórrer la voluntat de fer una bona pinya i les casualitats, “regals inesperats”, que van permetre reunir un grup d’artistes implicades al cent per cent.
I ara? Doncs ara toca recollir els fruits de la feina feta, que s’ha de concretar en contractacions de l’espectacle. La franja d’edat hi ajuda. Malgrat que han augmentat exponencialment els espectacles per a primera infà ncia, les obres de qualitat sempre troben el seu espai. A Xixon, Inspira ja ha fet alguns contactes amb programadors i programadores interessats a contractar actuacions, ara cal concretar-les. Per primera vegada, la companyia ha delegat la distribució, que fins ara feia la seva fundadora. Westermeyer explica també que vol iniciar un procés d’internacionalització, perquè KL’AA té tots els elements que permeten i aconsellen fer aquest pas. No és un recurs massa habitual el cant a cappella en espectacles per a primera infà ncia, la qual cosa ja és un punt de diferenciació de la resta i això ja sabem que sempre suma. Els espectadors tindrem la fortuna de veure KL’AA, la teva cançó a la Mostra Igualada, ja que està programat pel dia 27 de març.
