A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
21 / 05 / 21

Txell Botey: “No hi ha res més íntim i personal que la identitat i ningú no te la pot imposar”

Una de les estrenes absolutes de l’edició d’enguany de la Mostra d’Igualada, que comença dijous i es celebra fins diumenge, és la de l’espectacle La motxilla de l’Ada, de la companyia Teatre al Detall, amb música en directe de La Tresca i la Verdesca, direcció de Joan Maria Segura i dramatúrgia de Jordi Palet. La Motxilla de l’Ada explica la història d’una nena transgènere, que un estiu va marxar de colònies essent l’Adam i quan va tornar havia perdut la “m” i ja era l’Ada. Aquest espectacle tanca una trilogia que parla de “nenes valentes” i que va començar amb la Dormissona de L’Endrapasomnis, que supera les seves pors nocturnes, i va continuar amb La nena dels pardals, en el que la protagonista desafia les lleis d’un dictador. A La motxilla de l’Ada, una nena té la valentia d’afrontar el trànsit de gènere, contra tots els condicionats, obstacles i cotilles que li voldrà imposar la nostra societat. Aquest és un reportatge en què els membres de Teatre al Detall i La Tresca i la Verdesca s’expliquen ells mateixos.  

Teatre al detall, això és Txell Botey i Xavi Idáñez, té una trajectòria de 16 anys. Segons ells, el seu projecte és “absolutament artesanal i sovint surt fruit de quelcom que ens mou l’ànima”. La vida familiar és una gran font d’inspiració i un motor molt poderós a l’hora de trobar temes: “Vam fer un espectacle que parlava d’un nen que no menjava i nosaltres a casa teíem una Llepafils, quan la nostra filla gran tenia terrors nocturns vam crear L’Endrapasomnis, i l’amor incondicional de la nostra filla petita pels animals ens va acostar a La nena dels pardals”. Amb La motxilla de l’Ada, clar, el recorregut és idèntic.

L’espectacle més reeixit de Teatre al Detall, La nena dels pardals, porta el segell inconfusible del dramaturg, director, docent, il·lustrador i escriptor Jordi Palet, un artista de característiques renaixentistes, que també ha signat els textos de Llepafils, L’Endrapasomnis i La motxilla de l’Ada. La complicitat entre la companyia i Palet és evident. Un altre dels còmplices habituals de la companyia és Joan Maria Segura, un excel·lent director d’escena, amb un sentit de la teatralitat, del ritme i un sentit de l’humor remarcables. Respecte la feina de Palet -també de la de Segura-, la companyia maresmenca n’estan encantats.

Per explicar-vos de què parla l’obra us remetem a la sinopsi que figura en el dossier de l’espectacle, que és on habitualment s’explica millor aquest aspecte: “L’Ada té ganes de jugar, per això es troba amb la seva millor amiga i el seu millor amic… i juguen. Ara ja no porta aquella motxilla feixuga, que tant li pesava, que no la deixava ser qui és. Amb aquella motxilla, l’Ada sentia que no encaixava amb el que suposem que ha de ser un nen o una nena. Però ara ja ha trobat el seu lloc. Aquest espectacle ens parla de la identitat de gènere, perquè allò de “nen-nena, home-dona, blau-rosa, fort-feble…” potser ha de canviar definitivament.

L’Endrapasomnis va ser la primera ocasió en què Teatre al Detall i La Tresca i la Verdesca van col·aborar, amb el grup tocant en directe la música original de l’espectacle. Posteriorment va arribar La nena dels pardals i ara ha arribat aquesta peça. La participació d’aquest conjunt, que acaba de publicar el meravellós disc Maquinaigües, ja es tracta gairebé d’una marca de la casa. Txell Botey explica en la propera càpsula de vídeo perquè han comptat novament amb ells.

La nena dels pardals és un espectacle rodó i multipremiat. Atenció: Guanyador del Premi de la Crítica 2017 al millor espectacle per a públic familiar; guanyador del Premi Enderrock de la Crítica 2018 al millor disc per a públic infantil i familiar; guanyador del Premi del Públic de la Mostra Igualada 2018 al millor espectacle i guanyador del Premi Butaca 2018 al millor espectacle per a públic familiar. Això crea inevitablement unes expectatives respecte el següent espectacle,  i volíem saber si aquesta circumstància fa que la companyia es senti pressionada o condicionada.

Aquest és el tercer espectacle en què col·laboren les dues companyies. Un nou encàrrec que compta amb l’avantatge que la complicitat existent entre les dues companyies ja ha estat posada a prova, així com l’encaix dels mecanismes d’aquestes a l’hora de treballar per poder avançar en la construcció de l’espectacle.

Óbviament no és el mateix treballar sols que fer-ho amb una altra companyia. En aquest cas, sembla que hi té molt pes el paper del dramaturg Jordi Palet i que el seu text és fonamental a l’hora de fer les composicions muscials. La inclusió de la música afavoreix sempre les intencions de l’espectacle, sobretot si el director és un especialista en el teatre musical com Joan Maria Segura, que ha dirigit, entre d’altres, a una altra magnífica companyia, els Egos Teatre.

Cada espectacle ha requerit que la música s’hi adigués. En aquest cas, l’obra requeria més energia que en anteriors ocasions, de manera que La Tresca i la Verdesca han optat per posa una mica més d’electricitat, de guitarres i sintetitzador, de rock i pop i és per això que el grup, que són tres personatges més sobre l’escenari, són el grup Els Tietes, ja que vindrien a ser els oncles de l’Ada.

La Motxilla de l’Ada s’estrena el diumenge 30 de maig a la Sala Gran de l’Escorxador d’Igualada, en sessió doble (11:30h i 15:30h). Molta merda!

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This