28 / 07 / 20

Carles Porta: “Hem intentat traslladar als jocs l’essència de les pel·lícules, la poesia, el surrealisme, la fantasia, l’humor o la bogeria”

Van idear el cinema més petit del món, dins una caravana, la ‘Puck Cinema Caravana’. Van idear el darrer viatge, ‘‘El viatge’, del qual en tornes, malgrat ser el darrer, molt més conscient del que tens. Mai 2 minuts us colpiran tant com aquest viatge. Van idear una col·lecció de jocs basats en el món casteller, els ‘Xics del Xurrac’. I una altra, en un viatge estranyíssim d’un senyor anomenat Tonet. I alguna altra que em deixo. Amb aquesta trajectòria, la companyia només podia portar el nom de Tombs Creatius, uns tombs tan genials com inesperats. Ara, Tombs Creatius celebra el desè aniversari de la instal·lació ‘Puck Cinema Caravana’ i no ho fa amb cap festa, ho fa complementant aquella instal·lació amb una de més completa que s’anomena ‘Puck i la seva troupe’. La van estrenar fa dos dies a Alençon, al nord-oest de França, tot i que estava previst estrenar-la a la Fira de Titelles de Lleida. La COVID ens en va privar. Esperarem amb candeletes poder-hi jugar i, mentre, us ho expliquem.

Toni Tomàs no para mai quiet. Un cul de mal seient, que en diguem. És el cap visible de Tombs Creatius i una de les seves grans virtuts, com ens ha demostrat recentment, és la persistència, la constància en perseguir un somni, un objectiu, fins que l’assoleix. Ara fa 10 anys, quan Tombs Creatius ja en feia 10 més que estava en funcionament, Tomàs i l’artista Carles Porta, il·lustrador, dissenyador i animador, es van aliar per materialitzar una idea d’aquest darrer: la construcció d’un cinema itinerant, minúscul, situat dins una caravana amb capacitat per a 8 espectadors i en què es projectarien curtmetratges en sessions de 10 minuts de durada aproximadament. Porta, que va tenir la idea original, és el programador dels continguts i director artístic de la iniciativa. Tomàs es va fer càrrec de la producció executiva i de construir el cinema, condicionant la caravana, amb Alfred Borràs.

Ajuntar la dèria pels jocs i pel cinema

Carles Porta explica que no volien fer cap festa i que van decidir que la celebració durés dos anys: “Puck va ser fruit d’ajuntar dues dèries, la del Toni per les arts de carrer i els jocs i la meva pel cinema. Ens hem complementat molt bé aquest anys i ara, per celebrar l’aniversari, vam pensar que era adient envoltar la caravana de més activitat. Una de les idees va ser afegir jocs, instal·lacions interactives d’autor, i un photocall dibuixat”. I tot això, en què es tradueix? Porta ens ho aclareix: “Hem fet una tria de les 15 pel·lícules que havien estat més populars o més aclamades pel públic durant aquests deu anys i n’hem fet un programa, que és el que es projecta a la Puck. A partir d’aquesta selecció i inspirant-nos en aquestes pel·lícules, s’han creat els 10 jocs interactius que s’instal·len al voltant de la caravana.”

La necessitat d’envoltar d’alguna cosa més la caravana Puck va sorgir també de peticions de l’estranger, tal i com explica Amaia Rodrigo, responsable de comunicació de la companyia: “A França i a d’altres països d’Europa ens demanaven que la instal·lació tingués una mica més de la nostra part, una aportació pròpia. És a dir, les pel·lícules no eren nostres, de manera que ens demanaven que hi féssim alguna aportació de més a més. Per això va sorgir també la idea de la instal·lació interactiva d’autor al voltant de la caravana”.

“No volem imitar la pel·lícula ni copiar-ne l’univers visual”

Porta i Tomàs han construït aquests jocs sense intentar reproduir la història o copiant els personatges de les pel·lícules, sinó que els jocs estan pensats a partir dels ambients o també de detalls dels films que els infants han vist projectats. Porta explica que el repartiment de papers en aquesta parella està clar: Tomàs s’ocupa de la part lúdica, la jugabilitat, i ell de la visual i estètica. És a dir, la mecànica del funcionament del joc acostuma a ser de Tomàs, mentre que l’aspecte, els colors, els volums, és cosa de Porta. En aquesta ocasió, però, Porta reconeix que està molt satisfet de la feina conjunta feta amb Tomàs: “Per treballar amb algú altre cal que cadascú treballi en la seva parcel·la i aporti el millor d’ell mateix i aquest és el cas”. En aquesta instal·lació, la idea de partida en cada joc habitualment provenia de Tomàs i aleshores s’obria el debat pel que fa a la materialització i el debat de com havia de ser el joc. Això anava evolucionant i en algunes ocasions el resultat final distava molt del punt de partida.

“La nostra intenció no ha estat mai imitar la pel·lícula ni copiar l’univers visual del director del film, les imatges o el personatge –diu Carles Porta-, però sí que en volíem copsar l’essència, l’ambient, i traslladar-ho a un joc, que és quelcom absolutament diferent a una pel·lícula.” Com a exemple d’això, un dels jocs està basat en un curtmetratge que es titula Bottle (Kirsten Lepore, 2010), en el qual dos personatges separats pel mar i formats de sorra i neu respectivament, després d’un temps de relacionar-se a través d’una ampolla que va i ve, decideixen trobar-se a mig camí. Aquest deliciós curtmetratge, que vol ser una reflexió sobre la soledat i la necessitat que tenim de companyia, va donar peu a un joc en què dos jugadors han d’anar col·locant un seguit de peces de fusta per mirar que les dues figures que estan construint s’acostin i s’arribin a tocar, formant volums diferents, dues escultures que, en cada partida són úniques. Aquesta és la gràcia del joc.

“S’han obert multitud de portes, de possibilitats”

Carles Porta assegura que un dels motius pels quals està molt satisfet de participar en el projecte és per la descoberta, durant el procés, de la multitud de noves possibilitats que s’han trobat: “S’han obert moltíssimes portes. Treballant sobre aquestes pel·lícules hem trobat un munt de possibilitats, nous camins que es poden desenvolupar en un futur i això ha estat molt interessant. Sembla que no pugui tocar sostre perquè a mesura que vas treballant van sortint alternatives i s’han de fer eleccions tocant de peus a terra, sabent què serà realitzable i què no, però les idees queden i en vam prendre nota”.

Però la Puck, a més d’estar envoltada per aquesta desena de jocs que són una mena de projecció del que la mainada veu dins la caravana, també disposa d’un photocall de dibuix instantani, amb un il·lustrador de guàrdia. Això vol dir que, mentre la instal·lació resta en funcionament, a una banda hi ha un plafó amb 3 forats. Els infants –i els seus acompanyants, si volen- posen la cara en cada un dels forats i l’il·lustrador de guàrdia, en aquest cas es combinen els talentosos Matías Tolsà i Toni Ortiz, els converteixen en personatges d’alguna història.

Porta diu que és senzill i tradicional, però molt efectiu: “La transformació succeeix en uns pocs minuts, en què l’il·lustrador involucra l’infant i la família en un univers dibuixat, gràfic, i la gràcia està en que ells no ho veuen fins que el dibuixant, que treballa allà mateix, en directe, no ha acabat”. Porta assegura que darrera d’això hi ha una feinada: “Hem parlat molt de com han de ser els dibuixos, hem contrastat referents i artistes per trobar el concepte i aquest, com sempre, és traslladar l’essència de les pel·lícules, l’esperit, aplicant-hi fantasia, a vegades surrealisme, a vegades provocació, en d’altres ocasions humor o barrejar-ho tot i en tot cas fer una mirada sobre els films que els traslladin al món infantil, però sense que sigui infantilitzat, carrincló o excessivament ensucrat. Cal fer coses que continguin un punt de poesia i un punt bogeria, si cal”.

Una instal·lació que transmet energia

Per arribar a completar el concepte, la instal·lació i construir els jocs, la companyia ha hagut de superar uns quants obstacles –la COVID n’ha estat un dels seriosos-, per això estan tan satisfets de la feina feta. Porta assegura que els jocs, que són de dimensions considerables, estructures força grans i fermes, estan construïts amb un material tan agradable com la fusta, molt agraïda al carrer, i amb els colors que estan pintats i la volumetria “transmeten una energia molt potent”.

Tombs Creatius té un conveni signat amb l’Institut d’Estudis Il·lerdencs (IEI) per fer un petit circuit de 8 funcions en 8 localitats lleidatanes. Puck i la seva troupe, en aquest cas, estaria inclosa en una proposta que sorgeix de la mateixa companyia i que l’IEI, depenent de la Diputació de Lleida, va acceptar: una petita festa que es composa de la instal·lació, a més d’un berenar popular i per acabar una projecció d’un llargmetratge a la fresca. Una tarda-vespre completa, vaja. Aquestes dates, però, encara s’han de fixar, així com les properes funcions de Puck i la seva troupe. Haurem d’esperar una mica, quin remei!

Comments are closed.

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona                 Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona

Pin It on Pinterest

Share This