11 / 07 / 19

Marta Almirall (Roseland Musical): “‘Geometria’ suposa un punt d’inflexió en la trajectòria de la companyia”

Els processos de creació de les companyies de teatre familiar tenen diversos condicionants que no tenen les de teatre purament per adults. Uns condicionants que, en ocasions, són avantatges i en d’altres, inconvenients. Un avantatge és que, com que el públic és rotatori i, afortunadament, la canalla va creixent, en períodes de 4 o 5 anys, aquest públic s’ha renovat. Això les permet mantenir la condició de companyies de repertori, quelcom força inusual actualment en companyies que fan espectacles per adults. Això, però, també té el perill de provocar un cert estancament creatiu i professional, és per això que un bon nombre de companyies decideix abandonar la zona de confort, canviar de registre i llançar-se a la piscina, que és el que fa precisament Roseland Musical en la seva propera producció: Geometria.

Roseland Musical, una de les companyies deganes del teatre familiar al nostre país, comandada per Marta Almirall, està acabant de polir detalls de Geometria, producció amb la qual han fet estada en residència a la Sala Miguel Hernández de Sabadell, on s’hi estan fent prèvies i també s’hi farà la pre-estrena, abans de l’estrena oficial, que serà a l’octubre, en el transcurs del festival Temporada Alta de Salt i Girona. Almirall explica que s’enfronten a un repte: “Per primer cop en la història de la companyia, a Roseland farem un espectacle sense història, un espectacle abstracte. És a dir: durant força temps hem treballat amb històries originals de creadors com David Cirici, també hem travessat l’època dels contes clàssics tractats visualment des d’un punt de vista contemporani amb creadors com Fran Aleu, però això és nou per a nosaltres”.

Ganes d’arribar a un públic de 8 a 9 anys

Per què arriscar-se, doncs? I per què en aquest moment? Segons la coreògrafa i fundadora de la companyia, tenien ganes d’arribar a un públic d’una franja d’edat entre els 8 i 9 anys i per fer-ho, per arribar-hi, van extreure la conclusió que un bon camí seria el de la tecnologia: “Creiem que connecta amb aquesta franja d’edat –diu Almirall- perquè forma part de la seva vida quotidiana.” La utilització de la tecnologia i el fet que el llenguatge sigui abstracte, a més de tractar-se de dansa i de que el factor visual sigui fonamental, referma l’aposta d’anar a cercar aquest públic en concret.

El fet que el nucli creador de la companyia s’hagi fixat en la geometria per bastir aquest espectacle té una explicació: “Com a coreògrafa sempre m’han agradat els espais escènics i els dibuixos que hi fa la dansa. Sempre que ho veig, penso que és pura geometria. Abans, quan les companyies eren nombroses, era molt més evidentment, mentre que ara, amb dues i solos no ho és tant. Jo el que volia era recuperar amb el joc visual aquesta part de la dansa que són les línies i els dibuixos en l’espai. Ho trobo molt inspirador i, després d’estirar el fil, ha estat molt enriquidor. A partir d’aquí, des que vam començar, l’espectacle ha viatjat molt a través de tot el procés creatiu fins a traspassar aquesta geometria inicial a la representació en la vida quotidiana, en situacions concretes. No ens quedem només en una qüestió de línies, cercles o quadrats, anem més enllà en l’aplicació a la vida quotidiana”.

Totes aquestes novetats, i alguna més que ja anirem desgranant, fan que Roseland es mogui de la seva zona de confort: “És un risc, absolutament –assegura Almirall- i suposa un punt d’inflexió en la trajectòria de la companyia. Fins ara, quan muntàvem, teníem el suport d’una obra escrita que et feia de guia, però quan t’embarques en un espectacle en el qual el leitmotiv és la  dansa i la línea conductora les formes geomètriques, fas un espectacle molt diferent. En aquest cas, el nostre llenguatge és plenament contemporani”. La coreografia és de l’Anna Planas –que també és ajudant de direcció-, Aina Lanas i Arias Fernández, gent jove, que ha barrejat  danses urbanes com el hip hop amb la dansa contemporània: “Era el que volíem, que els joves ens proposessin la seva manera de ballar i bellugar-se”.

“Volem fer ballar la gent, perquè ballar fa feliç”

El nucli creatiu del que parlàvem abans el formen, a més d’Almirall i l’Anna Planas, el músic Xavier Oró i Jordi Pont (Onionlab), responsable de la part audiovisual de l’espectacle, que és absolutament fonamental. Aquest equip va fer el treball de taula, per tal de configurar i estructurar l’espectacle, que han dividit en escenes, sense que estiguin necessàriament vinculades. El paper d’Onionlab, a més, és especialment rellevant, perquè hi ha projeccions que seran en 3D, amb moments d’interacció amb el públic, que haurà de portar unes ulleres especials que li facilitarà la companyia per poder apreciar l’espectacle correctament. Montse Ginesta, que ha fet els texts d’alguns dels espectacles de Roseland, és l’autora d’alguns poemes –breus i influenciats per Brossa- per aquest espectacle, pel qual també s’ha demanat l’assessorament de científics i especialistes en geometria. Però el text de Ginesta, els poemes, no són descriptius, perquè la companyia tampoc no vol explicar res, sinó oferir una experiència. Totes aquestes novetats pretenen “sorprendre al públic –diu la directora de Roseland-, perquè penso que, quan vas al teatre, el que tu vols és que et sorprenguin. En aquest espectacle ens agradaria aconseguir fer ballar la gent, que acabi ballant i que ens n’adonem que ballar ens fa feliços.”

La inclusió d’Onionlab en el projecte té a veure amb el vincle d’aquesta empresa, liderada per Jordi Pont, amb el creador audiovisual Fran Aleu, del qual Almirall explica que és algú d’un gran talent. Jordi Pont havia estat ajudant d’Aleu, que havia estat al capdavant de l’apartat audiovisual de Pinocchio i Viatge al centre de la terra SXXI, amb el qual Almirall hi té molta confiança. La directora espera que Pont suposi un canvi per a la companyia.

“La nostra tecnologia és simpàtica i propera”

Els personatges protagonistes de Geometria són, precisament, tres cossos geomètrics als quals, avançat l’espectacle se’ls atribueixen qualitats humanes, personalitzant-los i establint, per tant, una connexió amb el públic: “El cercle representa l’essència de la dansa –diu Almirall-, tribal, clàssica… però també, sempre que hi ha un cercle hi ha complicitat, hi ha amics, amb els quals t’agafes de les mans.” Per la mateixa regla de tres, el quadrat representa la seguretat, les persones que fan sempre allò mateix, mentre que el triangle és el menys previsible de tots tres, perquè pot  ser de diverses maneres: equilàter, escalè o isòsceles.

La potència visual i l’ús de la tecnologia hauria de servir, assegura Almirall, per connectar amb aquests nens i nenes que estan acostumats a viure un món farcit de tecnologia i imatges adreçades a ells, precisament: “Estem en un moment en que això ja no ens impressiona -diu Almirall-, malgrat el devessall de possibilitats del món digital que s’obren a la mainada. Hem d’aconseguir fer servir el que la tecnologia ens pot aportar artísticament i evitar que ens abassegui, que és un tipus de tecnologia, l’abassegadora, que no ens podem permetre. La nostra tecnologia és simpàtica, propera, la canalla pot trobar recursos als seus ordinadors, es poden inspirar i fer ells mateixos una peça, per exemple, amb el seu mòbil. Bé, aquesta és una manera diferent de tractar la tecnologia”.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This