19 / 03 / 20

Víctor Polo: “A ‘Hamelí’, cadascú en farà la seva lectura i marxarà de la sala amb quelcom en què pensar”

Les coses no sempre són el que sembla que són i potser darrera, o millor dit, dins d’una cosa, se n’amaga una altra. Per bé o per mal. Aquesta seria la tesi principal del darrer espectacle de la veterana companyia lleidatana Xip Xap, Hamelí. Ramon Molins -fundador de Zum-Zum Teatre- ha adaptat i dirigit aquesta peça, que es va poder veure al FIET de Mallorca l’octubre de l’any passat i que tot just havia començat a volar, quan ha fet la seva aparició l’epidèmia, el coronavirus. Els paral·lelismes, fortuïts, estèrils, no s’escapen. Malgrat tot, quan l’emergència hagi estat superada, Hamelí estarà com el bon atleta, en primera línea, per començar a córrer. En parlem amb Víctor Polo, un dels membres més experimentats de Xip Xap.

Hi havia ganes que Ramon Molins es posés al capdavant d’un projecte de Xip Xap des del seu inici. En alguna ocasió ja havia fet alguna col·laboració amb la companyia, aportant una mirada externa, però els Xip Xap volien que en aquesta ocasió hi fos des del principi. Polo explica que els va costar posar-se d’acord en la proposta: “En vam descartar 5 o 6 abans de trobar que el conte clàssic alemany del flautista que van popularitzar els Germans Grimm tenia quelcom que ens interessava. Hi ha un munt de versions, però de seguida que vam fer treball de taula ens en vam adonar que en faríem una versió molt lliure del conte. Hi hauria rates i flautista, però seria diferent i les rates no vindrien d’enlloc, sinó que ja hi serien al poble”.

Segons Víctor Polo, li van fer la proposta a Ramon Molins per la seva creativitat: “Ho ha demostrat sempre, que és molt creatiu. A més, la seva manera d’escriure les històries té un punt divertit, hi ha humor, però també hi ha un missatge que no és alliçonador i que ajuda a treure conclusions.”

“Les coses s’amaguen dins d’altres coses”

El leitmotiv de l’espectacle, però, era clar. El nucli dramàtic era que “les coses s’amaguen dins d’altres coses”, explica Polo, i és aquesta premissa que va marcar tant la dramatúrgia de l’espectacle com la resta d’aspectes, sobretot pel que fa a escenografia i als titelles. A l’escenògraf i constructor dels titelles, Joan Pena, la idea li va agradar i heus ací que, en el text, un personatge surt d’un altre personatge, de 3 cases en surten 15, els carrers fan canviar tota la fesomia del poble i d’uns pocs titelles en surt tot el poble.

Possiblement l’escena més impactant sigui en la que, de manera inesperada i sorpresiva –no explicarem com, ni quines- unes bestioles fan aparició a l’escena. Aquesta transformació, juntament amb el final, va ser un dels aspectes més complexes de la producció i del qual estan més satisfets a la companyia. Fins aquí podem llegir.

Però, què explica Hamelí? La peça explica com és la vida en un poble que contracta a un professional que li faci neteja als carrers. El netejador El Flaustista, que té com a reclam, quan arriba als pobles, unes quantes notes musicals, un refilet semblant al de l’esmolet. Les autoritats del poble el contracten i ell fa la feina, però aleshores no el volen pagar, i el Flautista s’emporta els nens del poble. Mentre, però, han anat sortint alguns dels secrets del poble, i es constata que les rates no venen d’enlloc, que sempre hi han estat al poble.

Víctor Polo explica que l’obra no és alliçonadora ni moralista: “No ens agrada, mirem de no ser-ho. En aquest cas també ho hem evitat i fem un final obert, no un happy end, sinó uns quants possibles finals per tal que el públic s’endugui l’obra a casa i la debati. Això és el que ens agrada, quan ens diuen que els ha agradat que el final està obert a interpretacions i que ha creat debat”. Pel que fa al conflicte moral, Polo explica que quan presenten a un personatge dolent, ho és sense ambigüitats i queda molt clar que ho és, precisament per evitar judicis morals.

Temps per treballar

El procés per posar en solfa l’espectacle ha estat molt llarg. Es va iniciar el 2018 i la previsió era presentar la peça a Mostra Igualada de 2019, però al final el grup se’n va desdir per poder tenir més temps per treballar, però el va presentar al Mercat de Projectes de la mateixa Mostra, on ja va despertar l’interès d’uns quants programadors. Això va servir a Xip Xap per acordar algunes actuacions que els servirien per posar-ho en solfa tot plegat. I n’estan contents: “La rebuda del públic ha estat estupenda, els ha agradat moltíssim –diu Polo- i fins i tot hi va haver famílies que ens van esperar al final de l’obra per comentar-la amb nosaltres i ens van fer saber que el final era un encert”.

El membre de Xip Xap creu que en aquest espectacle han variat el registre: “No és que hàgim fet un salt qualitatiu, però sí una mena de salt al buit, perquè això que fem a Hamelí és força diferent del que fem habitualment, tot i que, com et pots imaginar, després de 38 anys de trajectòria, Xip Xap és una companyia molt eclèctica pel que fa a llenguatges artístics”.

És ben bé això, perquè la companyia té al repertori espectacles de carrer, de sala i titelles i d’animació i també disposa d’un bon planter d’intèrprets, de manera que si convé pot compaginar dos espectacles diferents a llocs diferent el mateix cap de setmana. De fet, les xifres de Xip Xap són de rècord: fundada el 1983, ha aixecat en tots aquests anys més de 50 espectacles i ha fet més de 10.000 funcions a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa.

Construir un univers a vista de públic

A Hamelí, Xip Xap ha aconseguit construir un joc teatral, escènic i estètic que atrapa a l’espectador i el sorprèn i l’impacta, a mesura que surten cases i personatges i es va construint tot un univers a vista del públic amb fluïdesa i una aparent naturalitat –té la seva complexitat-, a més de que els intèrprets ara són titellaires, ara assumeixen la personalitat del titella i són protagonistes.

La peça està recomanada per a tota la família, a partir dels 5 anys. Polo explica que els de 5 anys s’ho passaran molt bé i que els de 12 també perquè “no infantilitzem el llenguatge o el que passa, sinó que els parlem com adults i ho capten perfectament. Els petits faran una lectura segurament molt diferent de la que faran els grans, però cadascú farà la seva i marxarà de la sala amb quelcom en què pensar”. Així doncs, esperarem amb delit que el flautista s’endugui rostos avall a la nostra epidèmia i que puguem gaudir ben aviat d’aquest Hamelí.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona                 Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona

Pin It on Pinterest

Share This