28 / 04 / 20

4 grans espectacles familiars per celebrar el Dia Internacional de la Dansa

L’any 2012 el ballarí Sidi Larbi Cherkaoui, autor del manifest del Dia Internacional de la Dansa, que celebrem avui, escrivia que qualsevol que dansés, en qualsevol lloc, s’estava expressant i que concebia una actuació com una celebració de la coexistència. El que va dir llavors ens ha de servir d’inspiració en el moment actual, en què precisament aquesta mena de manifestacions són, temporalment, impossibles: “Tendim a oblidar-nos-en, però la bellesa que amaga una actuació és que és principalment una convergència d’una massa de gent, asseguts l’un al costat de l’altre, tots compartint el mateix moment. No té res de privat, una actuació és una experiència extremadament social.” Sidi Larbi tanca el manifest dient que no s’han d’oblidar els problemes del passat, “al contrari, cal atacar-los creativament, ballar al seu voltant, trobar una manera de connectar amb els altres i el món, connectar amb la vida com una part d’aquesta coreografia infinita. Balleu per trobar la veritat i transmetre-la, projectar-la i celebrar-la.” A Escena Familiar volem celebrar aquest singular Dia Internacional de la Dansa 2020 recordant alguns dels darrers espectacles de dansa dels quals en vam fer un reportatge.

Marúnica

Encara està per estrenar, però Marúnica és un dels espectacles que ha aixecat més expectació. La companyia Roberto G. Alonso havia d’estrenar-lo en la Quinzena Metropolitana de Dansa i en la Mostra Igualada. Marúnica és un homenatge a l’artista surrealista Maruja Mallo, pintora de la generació del 27, coetània i amiga de figures com Lorca, Dalí i Buñuel. Un espectacle de la companyia de Roberto G. Alonso és, sempre, una porta oberta a un nou univers.

“Em dic Maruja i sóc única, digueu-me Marúnica”

Geometria

Havia de ser l’espectacle d’inauguració de la Mostra Igualada. Geometria representa un punt d’inflexió en la companyia Roseland Musical, un canvi de registre d’una de les companyies deganes del teatre familiar al nostre país, comandada per Marta Almirall. Roseland considera que Geometria és un salt perquè, per primer cop en la història de la companyia, han fet un espectacle que no està inspirat en cap història, un espectacle abstracte.

Marta Almirall (Roseland Musical): “‘Geometria’ suposa un punt d’inflexió en la trajectòria de la companyia”

Hippos

Zum-Zum Teatre no és una companyia pròpiament de dansa, però això no va ser impediment per tal que, amb Hippos, fes una incursió en aquest camp de la mà de Quim Bigas i que es va estrenar a FiraTàrrega el 2018. El que va fer Zum-Zum va ser un doble salt mortal, perquè no només va sortir de la seva zona de confort pel que fa al gènere -canvia el teatre per la dansa-, sinó que també pel que fa a l’escena, passant de la sala al carrer. Va sortir bé. Hippos és un espectacle que ha tingut, té i tindrà encara un llarg recorregut.  

Ramon Molins (Zum Zum Teatre): “Passi el que passi amb Hippos, serà positiu, no t’equivoques mai quan fas les coses que vols fer”

Eh man hé, la mecànica de l’ànima

Es va estrenar a la fira Puppet International de Meppel d’Holanda, en què va ser l’espectacle inaugural, i va ser un dels espectacles triomfadors de la Fira de Titelles de Leida del 2019. L’espectacle Eh man he, de la companyia Zero en Conducta, va comportar dos anys d’estudi i aprofundiment en el moviment d’un cos inert, com el titella Nolan, protagonista d’aquesta història que presenta un personatge que encarna diversos esperits, segons una creença dels indis americans.

ENTREVISTA/ Zero en Conducta: «Tothom pot ser un titella en qualsevol moment»

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona                 Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona

Pin It on Pinterest

Share This