La recreació de l’obra de Verne es sustenta en dos pilars: una experiència visual on en un mitjà com l’aigua i a través d’una càlida il·luminació (obra de Marc Gonzalo) els intèrprets van jugant amb un llibre, amb una tela de plàstic i molts altres objectes; i a nivell de relat, fan una denúncia clara contra la contaminació plàstica dels oceans. I en aquest sentit les aventures d’Annorax i Nemo li van com anell al dit. I mai està de més reivindicar l’obra de Jules Verne davant una audiència infantil.

Cal dir que costa d’entrar en el relat i que hi ha moments en que les escenes subaquàtiques es fan massa llargs. La idea és la de crear varis episodis de la novel·la sot l’aigua, ara utilitzant els dits, la mà sencera o simplement submergint una tela de plàstic i deixant que aquesta vagi fent formes boniques. La recreació de les criatures marines a través d’aquest plàstic funciona gràcies al disseny de llums i a una banda sonora suau. La combinació de tots els elements sota l’aigua gener paisatges bells, sigui amb el passeig dels submarinistes (unes mans amb un tubet des del qual els actors respiren) o per aquestes columnes de bombolletes generades per aspirines efervescents).

Autor: Martí Figueras

Data: 30/05/2021

Llegiu la crítica sencera a Recomana.cat