“Juga amb l’estridència, l’atonalitat, l’enigma poètic, l’explicitat eròtica… Artísticament creativa, defuig de límits i censures. Arrisca i transgredeix. Per tot això pot descol·locar i incomodar el públic menys avesat a l’avantguarda escènica, però alhora revelar-li una altra manera de gaudir de l’òpera. En tot cas, no deixa a ningú indiferent.”

Autora: Núria Cañamares

Data: 11/11/16

Llegeix la crítica completa a:

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

“Roland Olbeter és un entusiasta de l’òpera i de la tecnologia. I és capaç de construir veritables dispositius que sonen afinats com un instrument i que desplacen titelles i demés elements enmig d’un complex mapa informàtic i tecnològic fent-ho coincidir amb el so i amb unes imprescindibles imatges de vídeo, que sovint, superen el mateix artefacte.”

Autor: Jordi Bordes

Data: 09/07/16

Llegeix la crítica completa a:

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

“En aquesta òpera, tota l’acció està automatitzada, és a dir, no hi ha cap personatge o element escènic que es mogui per l’acció de la mà humana. Els humans (que són uns quants) es troben als controls dels ordinadors i de les taules de so i llum que gestionen el funcionament del conjunt, i que sincronitzen un plegat d’elements dispars, des del vídeo, la música, les diverses marionetes de fil que apareixen i canten, la cara gegant de Gulliver que ens parla des de la seva subjectivitat, uns titelles mecànics sincronitzats que semblen fileres de robots i que constitueixen el cor, la barca en la que navega Gulliver, per dins i per fora del teatret, una figura plana articulada que representa una de les feminitats de l’obra, així com  l’acció de dos instruments musicals robotitzats que s’accionen de tant en tant, situats als dos costats de la boca de l’escenari, com si fossin unes trompetes que s’alcen quan ho decideix el director. Les seves intervencions donen un to d’elevat barroquisme mecànic, sobretot quan es barregen amb les imatges en vídeo que multipliquen les perspectives dels instruments.”

Autor: Toni Rumbau

Data: 07/07/16

Llegeix la crítica completa a: Putxinelli.cat