A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
22 / 11 / 22

“Sota del bosc hi ha màgia, està ple de vida, i vida que està començant a néixer, com els infants”. Parlem amb Inspira Teatre per submergir-nos dins de la seva darrera creació! 

Inspira Teatre és una companyia creada al 2011 per l’Esther Westermeyer i que va sorgir de la motivació de voler comunicar i viure sentiments, emocions i valors humans mitjançant el teatre, la música i l’expressió corporal. Inspira Teatre entén la música i les cançons com un mitjà d’expressió i de connexió amb l’infant, apostant sempre per espectacles de qualitat que tinguin un llenguatge fresc i proper on es fusionin diferents disciplines artístiques.

Avui parlem amb l’Esther per conèixer d’aprop la companyia i submergir-nos dins de la seva darrera proposta, l’espectacle Sotabosc! 

 

Diries que mai és massa aviat per introduir als infants a les arts escèniques?

Mai és massa aviat! Realment quan aconsegueixes connectar amb els infants i entren dins de la proposta que els estàs oferint, notes que estan amb una presència que implica tot el seu ésser. És a dir, aquesta puresa d’estar presents amb la mirada, els somriures que es poden despertar, l’escolta total… T’adones que és això, presència absoluta! I és fantàstic, perquè vol dir que estan gaudint! I aquesta actitud que prenen també et retroalimenta a tu, i molt! Perquè ens fa aprendre i escoltar també d’aquesta manera. Per tant, no, no penso que sigui mai massa aviat.

D’altra banda, també considero important anar agafant l’hàbit, de manera familiar, d’anar al teatre. Si els pares i les mares veuen que porten l’infant amb un any a veure un espectacle i el petit o petita ja connecta… És molt fàcil que vagin repetint! I, aleshores, es crea el que ens interessa a tots i totes, que la cultura arribi a tot arreu.

Sotabosc és un espectacle musical i visual per connectar cultura i natura. Com ho feu possible?

Ens agradaria transmetre la importància de cultivar la capacitat de sorprendre’s i també la creativitat. Per poder estimar la natura, primer l’has de conèixer i per poder-la conèixer primer hi ha d’haver una sensació de sorpresa, ganes de descobrir-la i d’explorar-la. Als infants els hi hem de donar temps perquè puguin escoltar, si anem sempre amb presses no podem olorar, no podem escoltar i encara menys podem observar… Aquí és on entra Sotabosc!

Durant les primeres actuacions que hem fet, ens hem trobat que en sortir del teatre els infants els hi demanen a les seves famílies si aniran al bosc a fer el que han vist a l’espectacle. -Què ho farem això nosaltres? És meravellós! Hem despertat les ganes de, a partir de troncs i fulles fer titelles, per exemple, o altres petites accions per interactuar amb l’entorn. Inclús una mare se’ns ha acostat per dir-nos -gràcies per recordar-me que he de dur el meu fill al bosc. 

Creiem que estem en un moment de crisis molt forta i volem inculcar aquest sentit de pertinença al món natural, i per això cal que ens el fem nostre, que l’escoltem, l’observem i el cuidem. Al llarg de l’espectacle fem això, a través de la música, el moviment i els efectes visuals, treballem d’una forma molt cuidada tots aquests aspectes, sota la direcció de Claudia Moresco. 

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Com va sorgir la idea de l’espectacle? 

Un dia, caminant per un bosc de la Garrotxa, em vaig aturar un moment, em vaig començar a escoltar els passos i vaig dir… Ei! A partir d’elements orgànics potser es pot crear un ritme! I d’aquí, em va venir la idea de l’espectacle, a través d’un moment d’escolta. Com sonaria això? I si li afegim un so de grill? I…?

La música de l’espectacle, composada per la Viv Manning, està feta d’això, la majoria, de sons orgànics que han estat gravats, editats i processats, alguns extrets de bancs de sons, alguns barrejats amb altres sons, alguns que fem en directe amb pedres, per exemple, o altres materials… M’he passat moltes hores picant pedra! Mai millor dit. I resulta que és un dels instruments més ancestrals que existeixen! Fins ara mai m’havia parat a pensar que les pedres poden fer música com un xilòfon, ha estat tot un descobriment. Durant la creació de l’espectacle hem pogut conèixer més els nostres boscos, la vida dels arbres i el cooperadors que són… Hem d’aprendre molt d’ells!

El joc de veus forma part del segell indiscutible d’Inspira Teatre. A Sotabosc la música hi jugarà un paper clau?

Totalment, és essencial. L’instrument amb el qual connecten més els infants d’aquesta franja d’edat és la veu humana, perquè si els hi cantes mirant als ulls i vas directament a la música, sense text, se senten molt enllaçats.

Nosaltres, les actrius (Laia Piró, Neus Umbert i jo mateixa), fent el joc de veus gaudim moltíssim i, a més a més, hi afegim ritmes i un seguit d’elements molt propers al cos, és a dir, el ritme que pot sortir del cos, el moviment que poden fer… Perquè és el que tenen més a prop i els permet experimentar i explorar.

I els elements visuals? Els espectadors podran viatjar a través de l’escenografia? 

Exactament! En aquest cas l’escenògraf ha estat el Xavier Erra i estèticament ha creat una bellesa molt, molt potent. Els colors, per exemple, són màgics. A més a més, també volíem agafar “alçada” perquè clar, Sotabosc és el que hi ha sota dels arbres i havíem de pensar en una estructura que s’elevés i que l’acció passés a sota d’aquesta. Al principi de l’espectacle sembla que no hi hagi res, només les fulles caigudes dels arbres. El terra és la unió entre el que ha caigut perquè ja és mort i aquesta pròpia descomposició crea vida i per tant allà també és on comença a brotar tot. I a mesura que avança l’espectacle sorgeix la vida i l’espai escènic s’omple de joc.

Tot i que l’obra està pensada per a infants d’un a sis anys, podem trobar-hi diferents capes de lectura per despertar la curiositat de tota la família?

Justament. La veritat és que Sotabosc és un espectacle musical i visual, sense text, i a tothom li entra d’una manera o d’una altra. La música és música, no té edats! I, els elements visuals, són atractius per a tothom. Sí que és veritat que hi ha un treball previ per tal de dissenyar un plantejament que permeti que els infants puguin entrar a l’espectacle, però no perquè no hi pugui entrar ningú més.

Totes tenim ganes de jugar, de descobrir, d’explorar… Tots sentim curiositat, el que passa que, quan som persones adultes, potser la tenim una mica més adormida. I també està bé cultivar-la nosaltres per poder-la transmetre als infants!

Si poguessis traslladar un missatge al públic, què els hi diries?

Ens agradaria que vinguessin a gaudir de Sotabosc per tal de poder cultivar plegats aquesta capacitat de sorpresa i de curiositat que ens ha de permetre poder arribar a estimar més -o encara més- la natura i d’aquesta manera, poder-la cuidar.

Abans que marxi el públic, la família que vol es pot endur unes llavors per plantar un arbre de llarga vida i fusta noble. Això ho fem perquè a part de fer créixer els nostres boscos entre tots també és una cosa simbòlica: com és dels primers cops que venen al teatre amb els seus infants doncs per un costat estan plantant la llavor per tenir cura de la seva ànima i per l’altra poden plantar una llavor per tenir cura de la salut de la terra on han de viure els seus fills.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This