Des de fa cosa d’un mes Farrés brothers i cia estan coent un nou espectacle per a públic a partir de 8 anys. Es titula ‘El silenci d’Hamelin’ i proposa una relectura del conte clàssic “El flautista d’Hamelin” des d’un altre punt de vista. En aquest cas, en comptes del nen coix que no pot seguir el flautista com fan la resta d’infants del poble, la protagonista és una nena sorda. Com que no hi sent, no queda hipnotitzada per les notes de la flauta.

Pep Farrés, actor i un dels membres fundadors de la companyia, explica que aquest fet “és una excusa dramatúrgica que permet incorporar l’univers de les persones sordes, el llenguatge de signes i com conviuen les persones sordes amb les oients”. “Ser sord no és una discapacitat”, subratlla. “Hem estat treballant amb un associació que es dedica a ensenyar el llenguatge de signes i ens ha fet veure que potser els oients som més discapacitats que els sords ja que no podem evitar escoltar segons què. Per això, més que discapacitats, ells parlen d’‘altres capacitats’”.

Novament, doncs, els Farrés es capbussen en una producció de temàtica compromesa. Si en anteriors muntatges van tractar sobre l’envelliment i la pèrdua de la memòria (Operació A.V.I.), la gelosia entre germans i l’abús de poder (El rei de casa), els maltractaments infantils (OVNI), la por d’anar al metge (Mal de closca) i la dificultat de tancar les ferides amb el rerefons de la guerra civil (La maleta de l’Agustí), ara s’endinsen en la realitat dels qui no hi senten.

També segueixen la línia artística de treball amb actors i titelles. En aquesta ocasió, però, hi haurà tres actors damunt de l’escenari. A més dels habituals Jordi i Pep Farrés, els acompanyarà una actriu: Olalla Moreno. L’Olalla no és sorda, però a l’espectacle actua com a tal parlant tota l’estona la llengua de signes.

Sembla que aquest llenguatge està agafant volada al món del teatre. Fins a dia d’avui, però, aquestes experiències per a sords consisteixen bàsicament en la traducció de l’espectacle. A ‘El silenci d’Hamelin’, Farrés brothers i cia van més enllà barrejant tots dos llenguatges per tal que sords i oients puguin gaudir alhora de la funció. Així ho comenta Farrés: “Tenim la sensació que és una cosa que no s’ha fet gaire. Tota l’estona estem pendents que ho puguin entendre els dos públics, menys un moment en què la nena diu una parrafada a l’alcalde i aquest no l’entén. El que diu ella, és clar, només ho entendran els sords. Ja ho hem fet expressament, per posar damunt de la taula la situació que viuen els sords quan es volen expressar i els oients no els entenen si no hi posen voluntat”.

Fa anys que el dramaturg i director de la companyia, Jordi Palet, va escriure l’espectacle, però no ha estat fins ara que ha arribat el moment de desenvolupar-lo. Tot i que l’idea inicial dels Farrés era aprendre a parlar el llenguatge de signes, com a idioma que és, requereix temps. “Amb el mes que l’hem estat estudiant poca cosa pots fer. Ens hem après les frases que diem i mirem de fer-les creïbles”, diu el Pep. Tot i això, afegeix que “aquesta immersió és una eina escènica que juguem als assajos. Ens ha servit per ara poder afegir alguna frase, improvisar…”.

‘El silenci d’Hamelin’ es troba encara en una fase molt embrionària. La companyia té previst estrenar-lo el mes d’octubre, així que encara li queden mesos per prendre forma. El seguirem de prop per explicar-vos-en més detalls!