25 / 08 / 15

REPORTATGE – Els titelles de L’Estenedor se’n van a L’illa!

La companyia de titelles L’Estenedor Teatre és aquests dies a L’illa Diagonal per compartir amb tots aquells qui ho vulguin un bocí de la seva dilatada trajectòria. Ofereix gratuïtament dos dels seus espectacles, tallers de manualitats i un recorregut per la seva història a través d’una exposició.

 

L’exposició ‘Somriure és a les teves mans’

En aquesta mostra s’hi poden veure 45 personatges que resumeixen els 37 anys de vida de L’Estenedor. David Laín, l’ànima de la companyia, explica que “hi ha titelles antics fins a més moderns, de petit format i més grans… La gent que ho veu diu que fem coses molt diferents i per a moltes edats. Hi ha un gran ventall d’imatges, ja que hem visitat clàssics com Tirant lo Blanc, García Lorca i El Quixot, poemes d’Olga Xirinacs, Joana Raspall i Pere Quart, etc., fent espectacles tant de creació pròpia com adaptacions i per a un públic que comprèn des de l’escola bressol fins als adults”.

Tot i que amb motiu dels 25 anys ja van exhibir bona part del seu material al Museu de Gavà, ara la mostra s’ha ampliat amb les darreres produccions de la companyia. L’exposició va arrencar el dijous 20 d’agost i romandrà oberta fins al 10 de setembre al centre comercial de L’illa Diagonal de Barcelona, que ha volgut difondre l’obra de L’Estenedor dins la programació d’oci i cultural que organitza coincidint amb l’arrencada del curs escolar.

Laín observa que, a tall general, el que agrada més als visitants són els titelles de ‘Menuda’ (a dalt) i ‘Petons’ (dos a sota) perquè “són els més grans i espectaculars”. Després –diu–, hi ha qui s’hi fixa més i li comenta que li sorprèn molt El Quixot, perquè està fet amb aprofitalles com pots, fustes i draps. “Vam comprar poquíssim! És l’espectacle més barat que he fet a la meva vida pel que fa a material!”, assegura.

En aquest sentit, i a partir d’una anècdota, el titellaire destaca el vessant pedagògic de l’activitat: “Una senyora em va dir que El Quixot no era un titella, ja que no era, per exemple, com el Tirant lo Blanc, amb vestuari clàssic, sense artefactes… Jo li vaig respondre que un titella és qualsevol cosa que es manipuli amb la idea d’explicar una història, de transmetre un sentiment. I va quedar ben admirada en veure-ho així!”.

Els titelles del Quixot i el Sancho Panza (a dalt a la dreta) són, de fet, uns dels més curiosos perquè, amb un setrill i un pot, respectivament, permeten identificar físicament els personatges. “Els estris no s’han modificat, només tenen afegitons i els ulls pintats… La gent de seguida els reconeix i te n’adones que la idea que volies fer sorgir de l’andròmina s’ha fos amb el personatge”.

És el cas també dels titelles de ‘Tutti colori’. Són en blanc i negre perquè precisament obtenen els colors a través del viatge que emprenen al llarg de l’obra, però una senyora va comentar a Laín que, vistos d’aquella manera, feien una mica d’angúnia perquè “semblaven retrats antics”. “Em va fer il·lusió veure que el concepte havia arribat bé. La meva intenció era que transmetessin la idea de tristor”, apunta l’autor.

També captiva el públic i agrada molt als menuts que un dels Tres Porquets no sigui masculí, sinó una porqueta. “Està bé transgredir una mica les històries, donar-hi una petita volta…”.

Personalment, David Laín assegura que té una especial estima pel Pet de l’espectacle ‘Petons’. “M’ho passo molt bé fent el número del Pet i la Llufa. M’identifico molt amb el Pet, és un personatge divertit que em fa gràcia, com tota l’escatologia catalana”. Ara bé, per a ell, el titella més tendre és l’avi de l’espectacle ‘Menuda’. “Aquest és amb qui m’identifico més. És un home gran, assenyat i fantasiós, que només vol que la seva néta sigui feliç i es faci gran com a persona”.

En altres ocasions, juga amb l’ambivalència entre l’actor i el titella. És el cas d’en Lau, el seu alter ego i protagonista de ‘Roda el món’. A més de la semblança física, el titellaire apareix vestit com el titella en la cloenda de l’espectacle per tal de tancar la història. “Hi ha nens que em pregunten com m’ho he fet per créixer de cop!”, riu.

 

Tallers infantils de construcció de titelles

A més de visitar l’exposició, es pot participar als tallers de construcció de titelles que s’organitzen de dilluns a dijous, de 18h a 20h. S’adrecen a nens i nenes de 4 a 12 anys i consisteixen en crear un titella amb boles de porexpan (els més petits) o amb grans boles d’escuma (els més grans). Els imparteixen les titellaires Carme Calvet i Anna Albiol (Titelles Babi).

 

Espectacles

Els divendres de 18h a 20h i els dissabtes de 12h a 14h i també de 18h a 20h, L’Estenedor Teatre representa els espectacles ‘Roda el món’ i ‘Contarelles’ en unes versions reduïdes de mitja hora per espectacle, amb un intermedi de 45 minuts entre funció i funció. Així doncs, les representacions tenen lloc concretament a les 18h i 19.15h els divendres, i a les 12h, 13.15h, 18h i 19.15h els dissabtes.

 

Experiència Club!

I per a tots els culs inquiets, des d’EscenaFamiliar hem organitzat una experiència Club amb L’Estenedor Teatre! Els dissabtes 29 d’agost i 5 de setembre, a partir de les 19.50h, David Laín farà una visita guiada per l’exposició per explicar de primera mà la història dels titelles i espectacles de la companyia.

Per assistir-hi només cal ser membre del Club EscenaFamiliar (aquí t’expliquem com fer-ho. És molt ràpid, fàcil i gratuït) i imprimir la invitació que t’enviarem per correu electrònic.

Participa-hi! Aquest cop “et toca” segur, ja que no fem sorteig! És una oferta exclusiva pels cluberos!

Comments are closed.

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona                 Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona

Pin It on Pinterest

Share This