Així com fer temporada en un teatre els ve unànimement molt i molt de gust, davant la proposta d’anar de gira cada companyia hi posa els seus incisos. Què respon l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) a la pregunta: ‘Per on us agradaria anar de gira i durant quant de temps com a màxim?’

Artristras: Ens agrada voltar, conèixer món i gent… potser un mes alternat.

Companyia de comediants La Baldufa: Ens agrada actuar a tot arreu, però encara hi ha molts països que no hem visitat i que ens agradaria molt conèixer com el Japó, Austràlia, Estats Units, Brasil…

Cia de teatre Anna Roca: M’agradaria anar de gira, sigui on sigui. I el temps que sigui.

Companyia La Trepa: Per tot arreu i el màxim possible! Espanya, Europa… el món!

Cia. Pentina el Gat: Potser al principi, fa uns anys, la resposta seria molt diferent. En aquests moments ens agrada molt el concepte “companyia de proximitat”. Sempre va bé anar lluny puntualment, però per no gaire temps.

El Cau de l’Unicorn: A tots els poblets petits on habitualment no s’hi faci teatre… En vam tenir l’experiència de la mà de la Diputació de Sòria fa uns anys. Ens van dir que els sobrava una partida pressupostària a finals d’any i que cercaven un “Grup Kamikaze” que volgués anar (al cor d’un hivern molt dur) als poblets de la “Sierra de Urbión” amb poca infraestructura teatral. Hi havíem d’arribar abans que es fes fosc i es glacessin les carreteres perquè, si no ho fèiem així, ja no hi podríem accedir… Això sí, un cop arribats als pobles, els allotjaments rurals eren fantàstics i la gent molt acollidora. L’endemà al matí -amb ajuda de la brigada municipal de cada poble- improvisàvem l’escenari, ja fos a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, l’escola, el Frontó, a una nau buida d’una Granja, fins i tot… i a la tarda hi representàvem, desmuntàvem i sortíem cap el següent poble. Va ser una experiència inoblidable, ja que la relació amb els habitants dels pobles era contínua, t’ajudaven a muntar l’infraestructura, a carregar i descarregar la furgoneta i t’acompanyaven fins que marxaves del poble! Va ser una gira entranyable.

Cia. El Negro y el Flaco: Per llatinoamèrica, un mes.

 El que ma queda de teatre: No hem tingut mai la motivació de viatjar a l’estranger, per exemple. De moment seguim el camí per on ens porta el nostre circuit i podem dir que no passem angoixes, ni estem cada cap de setmana fora de casa. Estem en un tempo força agradable.

Engruna Teatre: Ens agrada anar de gira per llocs nous on no hem estat mai, per descobrir nous indrets. I ens agrada anar allà on la gent té moltes ganes de veure espectacles i s’omple l’espai de gent disposada a passar una bona estona.

Marxar de casa molts dies no ens agrada gaire perquè ens agrada passar molt de temps amb la família, així que una o dues setmanes seria el temps màxim que voldríem passar fora. Però això a vegades no es pot triar.

Fadunito: Després d’haver voltat molts països, un que ens ve molt de gust és Japó.

Farrés Brothers i cia: A tot arreu on ens vulguin estem encantats d’anar-hi. Però estar fora de casa, lluny dels fills i les parelles és dur. Un parell de setmanetes com a màxim és mig suportable.

Festuc Teatre: No tenim cap preferència, ens encanta portar els espectacles a altres països. Tot i això us hem de dir que quan anem de gira anem a fer feina… i que si podem fer “gira” al costat de casa, millor. Ara bé, tenim molt llocs pendents on anar de vacances.

La Bleda: Per on siguis ben acollit i valorin la teva feina. El temps el posa la vida.

L’Estaquirot teatre: Ens agradaria anar a molts llocs i països on no hem anat, com més diferents millor. El problema és la llengua!!!

L’Estenedor Teatre: Per tot el país, i per la resta de la península sense cap dubte, fins i tot França o Itàlia serien bons destins. Pel que fa al temps potser un mes seria una bona mesura, després crec que em faria falta una recuperació a casa i… a tornar-hi.

La companyia del príncep Totilau: Ens agradaria anar per tot el món, però no més de 15 dies… Tenim fills petits!

Samfaina de Colors: No ens agradaria perquè no ens és possible a nivell familiar. Tenim tres fills de 14, 13 i 11 anys, que ens necessiten més que mai.

Tanaka Teatre: Ens encanta viatjar, per això fem contes de tot el món! Però actualment no ens ve gaire de gust perquè les dues acabem de ser mares, però hi enviaríem el nostre equip que és molt jove i aventurer!

Xip Xap Teatre: És cert que fa molta il·lusió anar de gira per llocs lluny de casa, però també és cert que fa moltíssima il·lusió treballar a prop de casa i poder tornar a sopar i dormir. Però per respondre la pregunta en concret, qualsevol lloc que no has estat és fantàstic d’anar a treballar i la durada… no ens enyorem gaire.

Zum-Zum Teatre: Ens agradaria que els nostres espectacles es poguessin veure arreu: pobles petits, ciutats grans, petites sales, grans teatres, auditoris… seria bonic que tothom pogués veure la feina que fem.

 

Pregunta el que vulguis a les companyies de la TTP escrivint a info@escenafamiliar.cat.

*Foto d’arxiu de Companyia La Trepa