“Un viatge incansable amb referents que s’insinuen o que es repeteixen (com la poma verda), sense cap voluntat narrativa i contínua invitació a la suggerència. La música contagia les ganes de ballar, de construir altres elements del surrealisme de Magritte que esdevenen molt més elements que el que representen.”

Autor: Jordi Bordes

Data: 17/01/15

Llegeix la crítica completa a:

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest