EL DIARI DE LA TINA: L’espectacle ‘Contarelles’

Estimat diari, com et vaig prometre l’últim dia, avui t’explicaré què m’ha semblat l’últim espectacle que he anat a veure. Es titula ‘Contarelles’ i són molts contes junts explicats amb uns titelles. Molt xulo! El fa la companyia L’Estenedor Teatre amb un actor que és un senyor gran amb una barba molt grossa i grisa però gens avorrit, tota l’estona feia bromes i parlava amb nosaltres, el públic. Ens feia preguntes, feia que els personatges ens diguessin coses o cantava i ens hi afegíem perquè ens sabíem les cançons….

Hi havia diferents contes. A veure: un era d’un ratolí que tenia molta molta molta gana i es pensava que la lluna era una formatge de bola! Saps? Com que era tan rodona! Pobret, és que tenia molta gana. Llavors, és clar, es va menjar la lluna i va ser tot un daltabaix pel protagonista de la història, perquè ell estava enamorat de la lluna i quan va veure que no hi era… Uiiii, no s’ho podia creure! Però al final tot va acabar bé, la lluna va tornar al seu lloc i el ratolí va aconseguir els seus formatges i, així, no tenir mai més al·lucinacions per culpa de la gana.

Mmmm…. què més, què més. Ah sí! També va explicar un conte d’un rei que perdia la seva espasa de plata, però per sort el seu fill, que era molt espavilat, s’empescava una aventura per recuperar-la. Això em va fer pensar que a vegades les coses semblen molt difícils, però sempre hi ha alguna manera de fer que surtin bé. O esforçant-nos molt o demanant ajuda, que no passa res per fer-ho. Un dia t’ajudaran, un dia ajudaràs tu.

I vaig riure molt amb l’últim conte! Era de tres germans que eren molt ganduls. El seu pare estava molt malalt i, abans de morir, els volia fer un regal. Però és clar, com que eren tres germans i el regal no es podia repartir, havia d’escollir a quin dels tres li donava. Per decidir-ho va dir que el regal seria per qui fos el més gandul de tots. I tots tres ho eren molt! Anaven dient totes les coses que els feien mandra, però un no va fer ni això, va dir que li feia mandra pensar quina cosa li feia mandra. Va ser massa! I parlava molt a poc a poc, com si s’adormís, com si parlar el cansés molt… “Però quin gandul està fet”, vaig pensar! I el seu pare va pensar exactament el mateix, perquè va decidir que el regal seria per a ell.

Els personatges dels titelles em van agradar molt. Estaven molt ben fets. Eren bonics i portaven uns vestits que els quedaven molt bé. Els decorats també em van agradar. Eren diferents objectes que sortien a la història a sobre d’un teatret i al darrere hi havia amagat l’actor, que a vegades es deixava veure, quan parlava amb nosaltres.

Me n’enduc un molt bon record i la recomanaré a la Marta, la Carla i la Laura perquè no se la perdin i així en podrem parlar a l’hora del pati.

El proper dia te n’explico una altra!

Ens agradaria conèixer la teva opinió sobre els espectacles que has vist. Ho pots fer escrivint un comentari aquí mateix o, si vols, amb un dibuix que ens pots enviar a club@escenafamiliar.cat.

*Descarrega’t el quadernet sencer d’EL DIARI DE LA TINA en pdf. Llegeix tots els números! Amb la col·laboració de Begonya Ferrer en les il·lustracions.