D’entrada cal celebrar el retorn d’Egos Teatre. La frescor dels seus musicals van ser molt celebrats fa una dècada. Rudiggore o la nissaga maleïda va obrir el camí a una corrua d’espectacles que els durien als teatres públics molt més ràpid que La Calòrica (que, han necessitat quasi una dècada: fins l’any passat, no havien actuat mai ni al Lliure ni al TNC). Ara, recuperen la signatura d’Egos petits (ja havien fet En Joan sense por) amb un treball molt més lliure. Tot esperant en Will és l’oportunitat per espigolar fragments de peces de Shakespeare i alguns personages, degudament alterats. La frescor continua tensa com el primer dia. L’habilitat de fer uns personatges entre bufons i clowns excèntrics (va canviant el rol, per a diferenciar personatges esperant en els llimbs que Shakespeare els posi en una de les seva comèdies dels que ja representen alguns fragment com si fos un casting. Hi surt, per exemple, l’embolic de les mitges grogues de Nit de reis. O una relectura tant insòlita com còmica de Romeo i Julieta. O una versió molt lliure de Puck i El somni d’una nit d’estiu. L’aire, despullat i amb contínua recepció de la reacció del públic respira als muntatges de Parking Shakespeare (Nit de reis, Molt soroll per res, Les alegres casades de Windsor, Tot va bé si acaba bé, L’amansi(pa)ment de la fúries, per citar-ne un grapat). En aquest cas, la música és gravada mentre que els de Parking tiren a cappella o amb petits instruments que toquen els mateixos intèrprets.

Autor: Jordi Bordes

Data: 31/05/2021

Llegiu la crítica sencera a Recomana.cat