A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
27 / 04 / 21

La Fira de Titelles de Lleida torna en format presencial i amb la gran novetat de l’espai d’instal·lacions

El proper cap de setmana a Lleida és festa grossa: torna la Fira de Titelles en format presencial! Després que l’edició de l’any passat, que havia de ser la 32a, s’hagués de suspendre dues vegades amb el desgast que això comporta, el Centre de Titelles persisteix en el seu empeny de donar espai de promoció al gènere dels titelles, del teatre d’objectes i dels espectacles de carrer. Del 30 d’abril al 2 de maig es celebrarà aquesta 32a edició, adaptada en tot moment als protocols de seguretat i amb una novetat més que remarcable, ja que es fa un pas endavant en el reconeixement i la promoció de les instal·lacions participatives d’autor, que disposaran d’un espai propi i acotat. El volum de programació és similar al d’altres anys, però òbviament se n’ha ressentit l’apartat internacional. Tot i això, hi acudiran un bon nombre de programadors, també estrangers, i s’hi estrenaran uns quants espectacles.

Oriol Ferre, membre del Centre de Titelles i codirector de la Fira, explica que l’afronten amb “il·lusió doblement acumulada” després del fatídic 2020. Ferre, però, detecta que aquest sentiment d’il·lusió, de ganes, també hi és en el públic i en els programadors i les companyies, després de la suspensió de l’any passat. “Hem pensat l’organització en un escenari complicat, amb l’estat d’alarma vigent, que vol dir toc de queda, de manera que havíem de procurar que tothom a les 10 de la nit fos a casa. Es manté i es mantindrà això perquè, malgrat que les condicions puguin canviar, ja no hi ha marge per fer massa retocs”, explica Ferre, que també afirma que una de les coses que els sap més greu és haver hagut de renunciar als espectacles de carrer: “Ha estat molt trist, però els comerciants han patit molt amb l’emergència sanitària i no podíem tancar l’eix comercial”. Tot i això, Ferre i l’organització estan molt satisfets d’haver pogut mantenir un volum de programació important.

La novetat, al pati del Convent de Santa Clara

Respecte els espectacles de carrer, la Fira de Titelles d’enguany presenta una novetat més que remarcable: l’Espai Instal·lacions, al pati del Convent de Santa Clara, ben a la vora de la seu del Centre. La constitució d’aquest espai és una “reinvenció” de l’organització de la Fira, que aplegarà fins a 4 espectacles, 4 instal·lacions de companyies, dues de les quals formen part del recntment constituït Col·lectiu Galleda d’inatal·lacions participatives,. En aquest àmbit, a més, hi haurà una de les estrenes absolutes de la Fira, la instal·lació Gira Volta Titella, de Galiot Teatre. A més de la companyia de Sant Fost, en aquest espai també hi faran cap Tombs Creatius, amb la instal·lació PUCK i la seva troupe, la companyia Minimons amb la instal·lació Un teatre al jardí i la companyia Holoqué, amb els seus titelles hologràfics i l’espectacle La caixeta, una proposta que bascula entre instal·lació i espectacle breu i íntim de titelles.

Ferre explica que a la Fira, com a membre que és de la Plataforma Arts de Carrer, sempre han tingut cura que el format d’instal·lacions hi tingués cabuda i s’apunten a reivindicar aquest format com art escènica, en aquesta edició encara amb més motiu: “Les arts de carrer hem patit molt amb totes les suspensions d’actuacions, però dins aquest col·lectiu, els que es dediquen a les instal·lacions, en què és imprescindible la manipulació, encara ho han viscut de manera més crua”, diu Ferre, de manera que el vehicle per retre homenatge a aquestes companyies ha estat la constitució d’aquest espai al pati del convent. Es tracta d’un espai ideal, ja que permet la limitació de l’aforament i que el públic pugui gaudir de totes les instal·lacions. Els dies 1 i 2 de maig, de les 11h a les 13h i de les 16 a les 18h -el dia 2, mitja hora més tard a la tarda-, cada hora en punt, 80 persones accediran en 4 grups de 20 per gaudir de les instal·lacions durant 60 minuts. Sense guies, lliurement. El pati podria absorbir una major quantitat de púbic, però l’organització no ha volgut que es saturés.

Un compte pendent amb la PUCK

En l’edició de l’any passat de la Fira s’havia d’estrenar un altre espectacle, PUCK i la seva troupe, que és l’evolució natural de la instal·lació del cinema més petit del món, situat dins d’una caravana. Ara, a més de la caravana, envoltant aquesta hi ha tot un seguit de jocs inspirats en els curtmetratges que els joves espectadors hauran vist dins el cinema, incloent-hi un fotomatón artístic i singular. La pandèmia no ho va fer possible, es va programar per la Fira d’urgència del 8 de juliol, que també es ha vare de suspendre i, finalment, l’espectacle es va estrenar a França. Tot i això, no ha fet tantes funcions com a la companyia Tombs Creatius els hagués agradat. És per això que a la companyia de Bellpuig li fa molta il·lusió de participar-hi.

“A la Fira de Titelles sempre han programat companyies d’instal·lacions i fins i tot durant la darrera edició celebrada el 2019, el premi al millor espectacle de carrer de l’esdeveniment va ser l’espectacle L’atelier, de Toc de Fusta, que era una instal·lació.” Parla Amaia Rodrigo, membre de Tombs Creatius: “Està molt bé que la Fira contempli un espai específic per a les instal·lacions, perquè hi posa un nom, que és una manera de reconeixement, i el públic ho aprecia”, continua Rodrigo.

La concentració de muntatges afavoreix la visibilitat d’un gènere de cara tant al públic com als programadors, que es poden fer una idea de què son les instal·lacions i no passen tan desapercebudes. Un dels problemes més greus d’aquests espectacles és que les instal·lacions són considerades un complement a la programació, queden arraconades, i el fet de concentrar-les pot funcionar com una mena de reivindicació: “Cal donar valor a allò que fem -diu Rodrigo-, que apareguem com a un espectacle de la programació i no un complement, perquè les companyies d’instal·lacions tenim un llenguatge específic, seguim un procés creatiu diferent, som arts de carrer i som genuïnament catalanes. A Catalunya hi ha un pol de producció d’instal·lacions molt important valorat arreu d’Europa i del món, però aquí costa que ens valorin. A vegades fins i tot ens consideren tallers”, rebla la portaveu de Tombs Creatius.

 

Reivindicació d’un lleguatge propi

Darrera les instal·lacions hi ha, efectivament, un procés creatiu, una necessitat artística d’expressió amb un llenguatge determinat, que és el joc, la interacció, que és la manera amb la qual el creador es comunica amb el públic. La gent interactua, juga i, al mateix temps, viu aventures a través del joc. Això a Catalunya fa uns 30 anys que es desenvolupa, poc a poc van sortint companyies -actualment són una quinzena- i s’ha constituït el Col·lectiu Galleda, que n’aplega unes quantes, per tal de reivindicar, entre d’altres coses, que l’administració els contempli com a disciplina artística i que els ajuntaments els puguin programar perquè rebran ajuts si ho fan, cosa que no passa actualment.

Sobre el fet que les instal·lacions enguany estiguin concentrades en un emplaçament tancat, Rodrigo creu que està bé, però espera que ben aviat puguin tornar a fer funcions d’accés lliure del públic, ja que “deixem que la gent tingui una forma pròpia d’interactuar. Algú que s’hi passarà molta estona, d’altres menys, el joc lliure és el que reivindiquem, però tothom ens hem hagut d’adaptar i si aquesta és la manera que ho hem de fer en pandèmia per poder-ne gaudir, doncs benvingut sigui.”

Estrena absoluta de Gira Volta Titella

En Jordi Monserdà és l’ànima creativa de Galiot Teatre, una de les companyies que farà una estrena absoluta a la Fira de Titelles, en aquest cas de la instal·lació Gira Volta Titella, el quart capítol d’una sèrie que va començar el 2010 amb Cal Titella, va continuar el 2015 amb la Carpa Món Titella, el 2018 va presentar l’Espai MuntaTitella i enguany estrenarà el Gira Volta Titella. Fins el moment, tots aquests espectacles s’han estrenat a Lleida, de la qual cosa Monserdà es mostra orgullós i agraït. “Tenia i tinc una inquietud -diu Monserdà-, vull que el públic gaudeixi de l’espectacle, però també que en sigui protagonista i que conegui el món dels titelles.”

L’espectacle és força singular. Es tracta d’un carroussel de cinc teatrets, en cadascun dels quals es representarà un conte universal per a cinc grups de quatre persones. L’acció, però, es desenvolupa amb la indispensable participació del públic el qual, manipulant un seguit d’estris antics o de reciclatge -aixetes, molinets de carn, culleres…- farà que els personatges es moguin i avanci la història. Cada conte dura 2 minuts i, si hi afegim els temps necessaris per a la presentació i les transcicions, que també les fa possible el mateix públic movent el carroussel de manera conjunta, un passi dura cap a 18 minuts.

Un segell identificatiu

Per a Monserdà, les instal·lacions i el seu espectacle en concret són “un producte diferent, especial, únic, ho definim com una instal·lació però constantment jo i els altres companys actuem i li donem un valor afegit”, diu el titellaire, que afegeix: “És un segell identificatiu català, un producte concret en el qual els catalans som pioners, capdavanters i guanyadors de premis”. El titellaire va quedar parat, per exemple, de la bona rebuda que va tenir la seva proposta l’any 2010 a Dinamarca.

En la creació del nou espectacle, la COVID-19 va ser determinant: “L’any passat va arribar la pandèmia i em vaig tancar al taller -diu Monserdà-, necessitava estar actiu i creatiu i vaig començar aquesta quarta part de la sèrie seguint la mateixa estètica de les anteriors. Quan vaig tenir la idea, vaig anar fent fins que, al cap d’un any, aquí estem, a punt d’estrenar a Lleida.”

La companyia Minimons és una de les companyes de Tombs Creatius i Galiot Teatre en el pati del Convent de Santa Clara. Hi presenta la instal·lació Un teatre al jardí, un espectacle sensorial a través d’un recorregut en el qual les famílies són les protagonistes. Patric és un nen de 10 anys que se’n va de gira amb els pares. Gràcies a la lectura del seu diari, visita diferents ciutats: París, Roma, Praga, Lisboa, Nova York, Tòquio… El públic viu l’aventura des de la mirada d’un nen.

D’altra banda, en aquest espai també s’hi trobarà l’espectacle de titelles hologràfics La Caixeta, a càrrec de la companyia Holoqué. A La Caixeta, dues ballarines descansen al capdamunt d’una caixeta de música gegant. L’espectacle endinsa el públic en un viatge ple d’engranatges que es transformen i donen vida a una bonica història d’amor prohibit entre la música i la dansa sota el govern del rei Por. Un relat sobre el despotisme i els amors prohibits, en un cosmos regit per la música i la dansa. La idea és que el públic tingui la sensació que és dins mateix d’una capseta de música, per això l’espai reduït i la durada de 5 minuts, que és el que arriba a durar la corda d’una capseta de música.

Ja està tot preparat, doncs, per a la celebració de la 32a Fira de Titelles de Lleida. En aquest enllaç hi trobareu el que en vam dir quan van presentar la programació, per tal de tenir referències a l’hora de fer la tria d’espectacles. Llarga vida a la Fira de Titelles!

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This