“És bonic veure com els primers espectadors del Joc al Ninot, 25 anys després, ara porten els seus fills i filles a veure els espectacles”
La Julieta Agustí i el Joan-Andreu Vallvé van tenir una visió fa 35 anys: Portar a Lleida, de forma estable la creació i programació d’espectacles d’una disciplina artística que ni tan sols tenia cabuda aleshores a les classes de l’Institut del Teatre de Barcelona: els titelles. Les administracions locals i provincials van creure en posar al mapa la ciutat com a referent en aquesta tècnica i van arribar a diferents acords per tal de que es fes realitat aquell somni, al temps que es descentralitzava la cultura a Catalunya. Molts lleidatans han crescut gaudint dels titelles i Ponent és terra fèrtil per a companyies reconegudes amb llarga trajectòria amb visió, il·lusió i esforç. Entrevistem al gerent del Centre de Titelles de Lleida, Oriol Ferre, per saber el naixement i evolució dels 25 anys del Cicle Joc al Ninot, que es celebra aquest mes de febrer a Lleida. La seva història va lligada als 35 anys de la Fira de Titelles de Titelles, de la que també en parlarem.
Aquest cap de setmana, la companyia catalana De_Paper porta a Lleida el seu espectacle “Una poma, un pomer”, per explicar-nos la història de l’Aran, una nena que ha clavat queixalada a una poma i a dins hi ha trobat un petit tresor. Aquesta és la segona matinal del cicle Joc al Ninot que celebra aquest any la seva edició número 25.
Escena Familiar (EF): Com naix el Joc al Ninot?
Oriol Ferre (O.F): Naix de les ganes de la Julieta i el Joan-Andreu d’oferir espectacles de titelles en programació estable a Lleida durant l’hivern i no solament puntualment durant la Fira de Titelles que portava fent-se feia ja 10 anys a Lleida. Cal dir que aleshores la majoria d’espectacles es feien a Barcelona i era una manera de portar a Lleida també companyies de qualitat, descentralitzant la cultura.
EF: La Julieta Agustí i el Joan-Andreu Vallvé van ser uns visionaris i uns atrevits. Com ho van viure? I quin paper van jugar les administracions públiques en el desenvolupament de la seva idea?
O.F: Nosaltres diem que al Centre de Titelles de Lleida fem arts escèniques i som una empresa cultural. Sempre hem volgut mantenir la nostra independència com a entitat, perquè des dels inicis establim criteris de selecció de les companyies basats en la professionalitat i la qualitat dels espectacles. Fa 35 anys, l’ajuntament de Lleida va ser un visionari, també, apostant per la Fira de Titelles de Lleida. És quelcom que ha donat identitat a la ciutat i avui dia és un referent internacional en aquesta disciplina artística.
Un dels cartells del Joc al Ninot d’edicions anteriors.
EF: De quina manera diries que ha marcat als lleidatans el fet de gaudir durant 35 anys de la Fira de Titelles i 25 del Joc al Ninot?
O.F: És quelcom que ha donat identitat a la ciutat i avui dia és un referent internacional en aquesta disciplina artística. És bonic veure com els nens i les nenes que van començar d’espectadors al cicle del Joc al Ninot ara vénen amb els seus fills i filles als matinals. També hi ha un punt d’autoestima, perquè el fet que Lleida sigui terra fèrtil per a companyies que treballen amb titelles, fa que quan visitem altres festivals i fires nacionals, estatals o internacionals sempre hi ha qui et pregunta: “Què passa a Lleida?”.
EF: I què passa a Lleida?
O.F: Doncs per la proliferació de companyies, Lleida és un referent en arts escèniques i moltes companyies utilitzen aquesta disciplina com Xip Xap, Zum-Zum, La Baldufa o Festuc Teatre, i un llarg etcetera amb adn lleidatà que han creat també escola i que han sortit dels inicis de l’Aula de Teatre i de l’impuls del Centre de Titelles de Lleida que va començar a la Caparrella. També aquí hi ha molt vincle entre els professionals i a fora la gent es sorprén del companyerisme. Aquí hi ha família d’arts escèniques.
“Fa 35 anys, l’ajuntament de Lleida va ser un visionari apostant per la Fira de Titelles de Lleida. És quelcom que ha donat identitat a la ciutat i avui dia és un referent internacional en aquesta disciplina artística”.
EF: Ens podries explicar alguna anècdota viscuda en aquests 25 anys de Joc al Ninot i els 35 de la Fira de Titelles de Lleida?
O.F: La fidelització del públic és molt destaclable. El feedback que ens donen els que van ser escolars de visita al taller del Joan-Andreu i la Julieta a la Caparrella ara fa 30 anys, i veien els primers cicles de Joc al Ninot, i avui vénen amb les seves famílies. També hi ha anècdotes com els matches professionals que s’han donat a la Fira de Titelles de Lleida. Recordo, per exemple, quan vam fer el que en deiem “L’espectador crític”, que es tractava d’un professional que veia tots els espectacles i feia propostes o crítiques constructives, que Teatre Nu van generar molta connexió amb Penny Francis i van treballar-hi junts. O La Baldufa, amb el professional anglès i amb arrels andaluses Luis Boy. Enamorament a primera vista és el que van tenir Onírica Mecánica i l’artista d’una exposició que vam fer al marc de la Fira. Ens consta que van fer una producció conjunta després.
EF: Enguany, els que us enamoreu sou vosaltres i Gargar Festival de Penelles. En aquesta edició i per primera vegada, el cicle Joc al Ninot s’aproparà al Cinema Kursaal de Penelles, el 13 i el 20 de febrer a les 18 hores. En primer lloc, hi anirà “Sabates noves”, de Tian Gombau – l’Home dibuixat i en segon lloc, “En Patufet”.
O.F: Sí! Hi ha molt bona sintonia entre les dues organitzacions i amb la voluntat de teixir sinergies en què les Arts en Viu en siguin les protagonistes, hem decidit unir-nos. Així també fem territori. T’he de confessar que com que el seu festival i la nostra Fira de Titelles coincideixen sempre que es celebren el mateix cap de setmana, no podíem gaudir-nos i vam decidir treballar junts. Així que nosaltre anirem allà i ells vindran a fer alguna intervenció artística, encara per determinar, a la fira.
EF: Tal i com has explicat al principi, un dels motius fundacionals del Centre de Titelles, el cicle Joc al Ninot i la Fira de Titelles de Lleida era donar oportunitat als lleidatans de gaudir d’espectacles de qualitat sense haver de viatjar a Barcelona. En aquesta edició, feu tornar “Laika” de Xirriquiteula Teatre, just després de rebre el Premi Max 2021, al Millor espectacle infantil, Premi BBVA de Teatre, Premi de la Crítica i Millor espectacle infantil atorgat pel Jurat Infantil de la 29a Fira de Titelles de Lleida . Com us sentiu quan un espectacle ja premiat a la Fira és reconegut amb un Max, que seria com els Oscars del teatre?
O.F: Súper feliços. El proper 6 de febrer actua Xirriquiteula Teatre a l’Escorxador i animo a tothom a aprofitar l’oportunitat de veure el seu multipremiat espectacle “Laika”. I si n’hi ha que ja el van veure fa tres anys a la Fira de Titelles doncs, igual que rellegim llibres i reescoltem discs, també es poden reveure espectacles. No som els mateixos ara, segur que en fem una altra lectura. Vull dir que hi ha dos espectacles premiats amb Max en aquest cicle de Joc al Ninot, hi ha “Sabates Noves“, de Tian Gombau – L’Home dibuixat. Està programat el 13 de febrer.
L’experiència en família de viure les arts escèniques dura molt més de l’hora de l’espectacle. És tot el que es viu abans d’anar-hi i el que genera el que has vist: reflexions, accions, converses, etc.
Imatge del 2015 de la representació d'”En Patufet” del Centre de Titelles de Lleida.
EF: El 20 de febrer tanca el Joc al Ninot “en Patufet”, un espectacle del Centre de Titelles. Per tancar aquesta entrevista també, ens podeu explicar perquè el preu de les entrades és tan econòmic? Entre dos i quatre euros.
O.F: (Somriu) Doncs perquè volem que estigui a l’abast de tothom. Estem compromesos amb la democratització de la cultura i de les arts escèniques. Ens agradaria fer possible que les famílies visquin aquesta experiència transformadora i enriquidora que és preparar-se per anar a veure un espectacle, viure’l, deixar-se portar per la imaginació i quedar-se amb les reflexions. Els canvis i impulsos que et dóna viure un espectacle. L’experiència de les arts escèniques dura més que una hora d’espectacle.
EF: Moltes gràcies, Oriol. I gràcies per la generositat, ja que des que ha començat el cicle i fins que acabarà el 20 de febrer, ens heu donat dos entrades de cada espectacle que sortegem cada dijous a les xarxes d’Escena Familiar.
O.F: Un plaer.
EF: On podem trobar tota la informació i comprar entrades?
O.F: Si no us toquen les entrades a Escena Familiar, a la pàgina web del Centre de Titelles trobareu tota la informació.
Tota la informació sobre la edició 25 de Joc al Ninot explicada per Escena Familiar: aquí.
Podeu veure una part de l’entrevista que vam fer a l’Oriol en aquest vídeo:
