‘Laika’ de Xirriquiteula guanya el Premi BBVA de Teatre que recau per primera vegada en un espectacle familiar
Fa poc més d’un any, en el marc de la Fira de Titelles de Lleida, a la sala 2 del Teatre l’Escorxador, el darrer dia de la fira, la companyia badalonina Xirriquiteula Teatre va representar un espectacle que explicava la història del primer èsser viu en orbitar al voltant de la Terra, una gosseta que es deia Laika, que en rus vol dir ‘que borda’, que científics aeroespacials russos van llançar a l’espai en el Sputnik 2 el novembre del 1957. La companyia havia estrenat l’obra unes setmanes abans a la Mostra d’Igualada i a Lleida va guanyar els seus primers dos premis. L’espectacle de Xirriquiteula portava i porta el nom de la gosseta Laika, que va esdevenir una icona gairebé universal de la cursa aeroespacial.
L’obra de Xirriquiteula va guanyar ahir el Premi BBVA de Teatre al millor espectacle, essent el primer espectacle familiar que el rep en les seves 19 edicions d’història. Aquest guardó va néixer essent el Premi Caixa de Manlleu, posteriorment va ser Premi Unnim i actualment és el Premi BBVA i el convoca la Fundació Antigues Caixes Catalanes. Laika va rebre a Lleida el Drac d’Or a la millor escenografia de la Fira de Titelles 2018 i també el Premi del Jurat Infantil de la mateixa Fira. La trajectòria triomfal de l’espectacle va continuar en els Premis de la Crítica 2018, enduent-se el guardó a millor espectacle familiar i en la Feria Europea de Artes Escénicas para Niñas y Niños (FETEN) de Xixón, la fira de referència en el sector a nivell estatal, es va fer acreedor dels guardons a millor autoria i direcció. Laika és una creació col·lectiva d’Enric Cases, Marc Costa, Christian Olivé, Daniel Carreras i Iolanda Llansó.
Un espectacle ideal per a tots els públics
Laika consta d’un seguit d’aspectes que el fan ideal per a tots els públics. Situa l’acció en el context de la guerra freda, una lluita de poder entre el bloc occidental liderat pels Estats Units i el bloc soviètic, la URSS. Laika és una gosseta moscovita, sense propietaris, que un bon dia és capturada per a ser ensinistrada i posada en òrbita en una càpsula espacial, un satèl·lit, per tal de comprovar els efectes de la microgravetat sobre organismes vius i preparar l’arribada de l’home a la lluna, la cursa aeroespacial en què es trobaven immersos els dos blocs aleshores. Laika, i una dotzena més de gossos anònims, van ser “danys col·laterals”, tot i que d’ençà de la mort -especialment cruel- de la gosseta protagonista de la història entre 5 i 7 hores després del llançament, la percepció de la societat al respecte va experimentar algun canvi i els científics procuraven que les naus tornessin a la Terra preservant la vida de l’animal. La gosseta protagonista i la resta de gossos destinats a ser posats en òrbita, eren sotmesos a entrenaments i experiments en ocasions molt cruels.
Laika és una història que parla de l’abús del poder sobre els més febles i desvalguts, però també parla d’amor, d’amistat, de fidelitat i de maltracte animal; del poder d’aquests sentiments i de la consciència de fer allò que és correcte i el dilema que es planteja quan les teves conviccions topen amb les instruccions d’un superior o de qui té el poder. L’ambient és el que coneixem, el de la repressió i la manca de llibertats a l’altra banda del teló d’acer, que Xirriquiteula sap recrear a la perfecció. L’espectacle no té text, és molt ric visualment i combina el teatre de gest amb titelles, mentre que l’escenografia es basa en projeccions i retroprojeccions en viu, que serveixen tant per situar l’espectador als espais, com per situar-lo cronològicament. La feina de documentació i la que ha requerit recrear l’estètica de tot plegat, per tal de mantenir a l’espectador informat tant del context històric com de l’acció, arriba al virtuosisme.
Dani Carreras, un dels membres de Xirriquiteula i cocreador de l’espectacle, assegura que la recepció de l’espectacle per part del públic és fantàstica: “Desperta moltes emocions, tant en adults com en els nens. I en les funcions escolars el silenci que domina la platea és la millor prova de que la història els atrapa”, explica. Carreras també explica que el fet que el context històric de la peça sigui la guerra freda no suposa un obstacle per a la seva correcta comprensió, tenint en compte la joventut del públic: “Al final, el context històric és només el teló de fons. La història, l’aventura, el dilema atemporal de progrés versus maltracte animal… són alguns dels elements que connecten amb el públic jove. Un públic que al final i de forma vehement ens demana: per què ho van fer?”.
Un premi amb nominats molt potents
El guanyador del Premi BBVA es va donar a conèixer a l’Atlàntida de Vic i a més de l’espectacle de la companyia badalonina, també optaven a aquest premi un seguit de produccions molt potents i que han tingut -i encara tenen- un èxit remarcable a les cartelleres catalanes com A.K.A., de la Sala Flyhard, Apocalypse uploaded: La transhumanització de les abelles, de LAminimAL Teatre i Othello, de Les Antonietes Teatre. Aquestes quatre van ser les propostes finalistes de les 66 que es van presentar i s’han pogut veure durant el mes d’abril i maig en equipaments de Tàrrega, Martorell, Valls i Calldetenes.
El jurat ha premiat Laika “per ser un espectacle carregat de màgia, artesania i poesia en un engranatge perfecte, amb un elenc en un estat de gràcia i entrega permanent i perquè en teatre no volem categories, perquè de teatre només n’hi ha un”, segons va explicar el director del Premi BBVA de Teatre, Joan Roura, en nom del jurat. Aquesta puntualització camina cap a una percepció del teatre interessant, eliminant fronteres o etiquetes que provocaven que el teatre familiar, infatil i juvenil fos considerat un gènere de segona. El jurat del premi ha estat valent en aquest sentit i ha premiat un espectacle familiar que ha demostrat que pot competir en interès, professionalitat i qualitat amb els espectacles per adults en tots els àmbits (escenografia, interpretació, dramatúrgia…). Respecte això, Carreras assegura que els sembla “un bon senyal i quelcom que hauria de ser normal” la superació d’aquestes divisions, perquè “com diu el director del Premi, en Joan Roura, de teatre només n’hi ha un”. En tota la història del guardó, només en una ocasió un espectacle familiar havia estat finalista: Pinocchio, de Roseland Musical, en l’edició del 2013.
El premi: una gira incloent un bolo a Temporada Alta 2019
El jurat el van formar cinc professionals de renom del món del teatre del nostre país: Laura Iglesias, com a representant del Festival Temporada Alta; Marta Crespi, programadora de L’Atlàntida de Vic; Pep Planas, actor i representant de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya; Sergi Pompermayer, dramaturg i director d’escena, i Joan Roura, actor i director del Premi BBVA de Teatre. El premi que van atorgar consisteix en una gira per Catalunya valorada en 20.000 euros. Una gira que inclou la programació de Laika al Festival Temporada Alta la tardor d’aquest any. Per a la companyia, aquest es un premi important, més enllà del prestigi que pugui suposar: “És un premi amb retorns ben directes i palpables! -exclama Carreras-. Comporta directament fer cinc actuacions amb caixet tancat. Sent una d’aquestes actuacions al Temporada Alta, un festival on no hi hem actuat fins ara”.
A més del guardó al millor espectacle, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) va concedir, en aquesta edició del certamen, els premis a millor actriu i millor actor de les obres finalistes que van recaure en Annabel Castan (Othello, Les Antonietes) i Albert Salazar (A.K.A., Flyhard). De la primera, el jurat en va destacar la seva interpretació “brillant” de Desdèmona, “un personatge clàssic ple de matisos que llisquen sobre l’escenari amb intel·ligència i sensibilitat”, mentre que de Salazar van remarcar “la vitalitat, ritme, vigor, veritat, precisió, honestedat i entrega absoluta” de la seva interpretació. En l’acte també es va homenatjar l’actor, mim i pedagog teatral Anton Font, fundador de la primera escola escènica de Barcelona El Timbal així com un dels creadors de la companyia Els Joglars, i es va reconèixer la tasca social de l’associació ImpactaT, percussora i pionera a Catalunya de la disciplina teatral coneguda com a teatre de l’oprimit i del teatre social.