Ahir dia 19 de novembre va ser el Dia Mundial per a la Prevenció de l’Abús Infantil i avui dia 20 és el Dia Internacional de la Infància. Per lluitar contra l’abús infantil convindria únicament ser conscients d’una xifra concreta i del que aquesta comporta: 1 de cada 5 menors, un 20%, pateix algún dia alguna mena d’abús sexual. La xifra és prou contundent, és prou greu i és prou revel·ladora com per tancar els ulls davant aquesta realitat. Pel que fa al Dia Internacional de la Infancia, hem de dir que els infants tenen drets, reconeguts en la Declaració dels Drets dels Infants, adoptada per la Societat de les Nacions el 1924 a Ginebra, mentre que les Nacions Unides la van adoptar, ampliant-la, el 1990. Per increïble que sembli, tot just fa 30 anys.

El Dia Internacional de la Infància, el 20 de novembre, va ser declarat per l’ONU i aquesta declaració va anar acompanyada de la Convenció sobre els drets de l’infant el 1990, que és un instrument internacional que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa, i que va entrar en vigor el setembre del 1990. Per què totes aquestes dades? Per a que veieu que la protecció de la infància no ha estat quelcom precisament prioritari en la nostra societat tan occidental i civilitzada, i que encara ens queda camí per recórrer.

En aquest post repassem cinc espectacles de les nostres companyies relacionats amb els drets de la infància, tot esperant que el proper cap de setmana, finalment, i amb alguna restricció, ja puguem anar al teatre.

Amb ulls de nena (Cia Sifó)

Dret de l’infant a no ser discriminat.

Un espectacle de contes amb visió de gènere que expliquen l’origen dels astres, del tambor i de la nina: tres protagonistes turbulentes i gens dòcils que reinventen el món. Una dona des de dins del seu món rodó, orgànic, colors de terra us convida a mirar-vos el món amb ulls de nena. Entreu-hi, és un espai de complicitat compartida on podreu expressar-vos amb la veu i el cos. I llavors sentireu contes de nenes que inventen i creen. Perquè les tasques femenines són la font de riquesa i progrés de la nostra societat, ja des del temps en què les oques tenien dents. No és pas perquè siguis petita, que no pots fer grans coses!.

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

Akäshia, el viatge de la llum (El cau de l’Unicorn)

Dret a l’esbarjo, al joc i a participar en les activitats artístiques i culturals

Va néixer a trenc d’alba… Quan el seu pare la va tenir entre els seus braços per primera vegada, es va apropar a la finestra per tal de poder veure-la millor i fou llavors quan va succeir: el primer raig de Sol va incidir sobre la menuda i la va banyar amb la seva llum. Fou llavors quan el seu pare i la seva mare, varen decidir el seu nom: Alba. A mesura que anava creixent, la seva curiositat també creixia. I les coses que succeïen al seu voltant estaven embolcallades de màgia i de llum: El reflex de les gotes de pluja li revelaven misteris. El llapis i la goma l’ensenyaren a llegir i a escriure i així va descobrir que les aventures més fantàstiques s’amagaven a l’interior dels llibres. El seu afany per conèixer la portaren a llegir tots els llibres de la seva escola, primer i de la biblioteca del seu poble, després. I quan ja no li quedava res de nou per llegir, va conèixer a algú que la va posar rera la pista de la Biblioteca més gran de l’Univers: La Biblioteca d’Akäshia. Per tal de poder arribar-hi va haver de travessar El mon de les coses perdudes i El País dels personatges sense inventar. Finalment, va arribar al cor d’ Akäshia. 

L’hort de can Pitrocs (La Guilla)

Dret a tenir nom i nacionalitat / Preservació de la identitat

Una Història que ens parla del naixement d’una amistat basada en la necessitat d’ajudar i ser ajudats, i que perdura en el temps tot i els diferents rumbs de la vida. Un conte que ens narra el dret de pertànyer a una terra, respectant-la, amb la forta convicció de voler arrelar-hi, i alhora sobre la llibertat i la necessitat de viatjar i conèixer la immensitat del món. Els senyors Pitrocs tenen l’hort amb les fruites, verdures i hortalisses més gustoses de tota la comarca. Quan porten els seus productes al mercat tothom els vol comprar. Però des de fa temps tenen un petit problema de difícil solució: els ocells els fan malbé part de la seva producció. El senyor Pitrocs decideix construir un espantaocells, i acabar així amb les visites d’aus afamades. El nou vigilant però, té una peculiar inquietud per a un espantaocells, la curiositat de conèixer món. Serà paradoxalment un ocell, qui li donarà la oportunitat de viure experiències absolutament diferents i la capacitat per poder viatjar.

Els nens i nenes del món (Roseland Musical)

Dret a preservar els origens i la identitat i a no ser discriminat. Dret a la llibertat d’associació.

Els nens i nenes del món són quatre amics de diferents llocs, Txang és asiàtic, Florència és europea, Lila és africana i Valentí és americà. Tots ells de cultures molt diverses però amb el mateix objectiu, la reivindicació del dret a la diferència i la defensa de la diversitat cultural com a valor en si mateix. La cooperació i l’intercanvi cultural són només factibles i tenen sentit genuí si es basen en el reconeixement, el respecte i la participació activa i equitativa de les parts. Aquesta itinerància tracta d’això, el respecte a la multiculturalitat i és a través de la dansa que aquests quatre amics mostren i difonen al públic aquell sentiment universal que ens uneix a tots independentment del nostre origen.

Menuda (L’Estenedor)

Dret a la direcció i orientació paternes. Dret a viure amb els progenitors. Dret a expressar la seva opinió en assumptes que l’afectin.

La Berta és una nena petita d’edat i de mida no gaire gran, i està farta que li diguin Menuda, que és tan petita com un cigró, i de no poder arribar ni al prestatge del pot de caramels, ni a la taula, i de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cada un és com és, però que, malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. També li diu que, com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui; encara que cal recordar que una cosa és la fantasia, i un altra la realitat. La Berta només té un somni: despertar-se un dia i ser tan gran com la mare o el pare. Però això ja sap que és impossible. Un dia, però, un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta tornarà més gran i, fins i tot, potser una mica més alta.