Els amants de les arts escèniques del nostre país som afortunats de comptar amb un festival com Temporada Alta, la mostra d’arts escèniques més important de tardor al sud d’Europa i a més -oh, sorpresa!- no se celebra a Barcelona, sinó al que amb un esperit colonitzador s’anomena des de
FiraTàrrega és l’aparador principal al nostre país de les companyies catalanes de teatre de carrer. Entre aquestes també s’hi troben les que es dediquen a les arts escèniques per a tots els públics i a les instal·lacions participatives d’autor, algunes de les quals aprofiten per estrenar-hi les seves noves produccions.
Ja en són 34. Un any més ha estat una edició fascinant de la Fira de Titelles de Lleida, la mostra més important del gènere al nostre país. Recordarem aquesta fira per la inauguració, les ShortStories del DIRTZTheatre, i la seva clausura, el Loco de la companyia xilena Belova-Iacobelli, ambdós
El Testament, de Zum Zum Teatre, és el millor espectacle de l’edició d’enguany de la fira, juntament amb Loco, l’espectacle de clausura, de la companyia Belova-Iacobelli. El Patio, companyia que s’està convertint en referent a l’Estat pel que fa al teatre d’objectes, va estrenar a Catalunya l’obra Entrañas, mentre que
No deixa mai de sorprendre’m el poder transformador que té sobre el públic de qualsevol edat una història ben explicada, que li arribi, que el commogui i l’entretingui, sense renunciar a fer-lo pensar. Aconseguir-ho crec que ha de ser la fita màxima a la qual ha d’aspirar qualsevol companyia. Això,
No descobrirem la sopa d’all quan afirmem que un somni acostuma a ser l’origen d’un bon grapat d’iniciatives que acaben fent-se realitat. Un somni, concretament el de la Teia Moner i en Miquel Espinosa, és l’origen del Museu Internacional dels Titelles de Catalunya – Teia Moner de Palau-solità i Plegamans,
