Pentina el Gat fa 20 anys: “Som la companyia més musical del sector i fins ara no hem gravat un disc”
És un concert? És un musical? És teatre amb música? No! És Pentina el Gat! No els coneixeu? Doncs ja és hora de conèixer-los, perquè fa 20 anys que volten pels escenaris i places de tot el país. Dues dècades a les esquenes però encara resulta complicat posar-los-hi una etiqueta. De fet, no els hi agrada gens haver-se de definir, però s’hi troben perquè no els resulta fàcil explicar exactament què fan. Són músics, però també fan teatre. Actuen, però la música és el centre dels seus espectacles. No fan musicals, però expliquen històries. Al final, el Sam Atencia, director de la banda, intenta posar llum: “Fem concerts que es vesteixen amb històries, però no són bandes sonores; la història que expliquem és una excusa per tocar, fem concerts teatralitzats”. I així, tocant i actuant, animant i cantant, han creat ja 18 espectacles. Gairebé un per any.
Tot va començar quan un grup de jovent que rondava els 20 anys van coincidir en un mateix moment en un mateix espai. “Érem un grup de músics que tenia molts projectes al cap i també moltes ganes de fer coses en el sector familiar”, explica el Sam. “És curiós, perquè tothom volia ser com els Rolling, però alhora volíem treballar amb infants”. I és que eren professors de música, monitors d’esplai… un o altre tenia contacte amb criatures. Així que van començar a fer animació de carrer, però en lloc de cantar el “bugui bugui” van fer funky. Al principi, tenien poqueta feina i llavors, es repetien la frase “Qui no té res a fer, el gat pentina”. I d’aquí va sortir el nom. I van triomfar deixant la seva empremta combinant l’animació musical per als més petits, però aconseguint fer ballar a pares i mares.
Molts dels membres de Pentina el Gat estaven posats al món del jazz –o potser seria millor dir que tenien el jazz posat a dins- i van crear la Harpo’s Band, un espectacle de carrer amb música dixie. “La vitalitat i l’elegància del millor jazz, swing i dixie, i el mestre de cerimònies que farà ballar la veïna del portal, el carnisser i el policia: tot s’hi val per fer arribar la millor música arreu del país.” Així descriuen a la seva web aquest espectacle que és un gran exemple de la seva etapa de carrer.
I és que les animacions i els itinerants han estat una etapa de la seva trajectòria. Però n’hi ha d’altres. Entrats en aquest segle, van decidir centrar-se en espectacles de sala i, tot i que va costar, van acabant quallant en la programació. Des de ‘Cops Amagats’, ‘Pica de mans’ o ‘Bufar i fer ampolles’ fins a l’últim espectacle, ‘Corre, Trufa!’ han anat evolucionant i descobrint les peculiaritats de fer espectacles a auditoris i teatres per a famílies i escoles: “El que ens va costar més és entendre que el llenguatge intern de sala i de carrer és diferent, a l’interior no hi ha comunicació directa entre nosaltres, però al carrer és imprescindible la connexió de la banda per a que surti rodó”, explica el Sam.
Tot i que en els últims anys s’han centrat en crear espectacles de sala, Pentina el Gat no renuncia a fer-ne més de carrer. I tampoc volen renunciar a continuar portant les propostes que tenen en cartera. “Produir és costós, ara tenim coses al cap, però volem fer més gires abans de crear res de nou”, diu el director del grup, que lamenta les reticències que tenen molts programadors per contractar espectacles creats fa anys: “El ‘1,2,3… i!’ és de l’any 2000. Els que el van veure llavors, estan començant la carrera! És un espectacle bo, hi ha públic que l’aniria a veure, però no el programen perquè diuen que no volen repetir. El mercat obliga a un ritme de producció que fa ràbia”.
No obstant, hi ha espectacles que ja tenen interioritzats de tant representar-los. “Fer ‘Revolució’ és com anar a buscar bolets amb els col·legues”, diu el Sam rient. És la primera animació que van muntar i és la que més els ha funcionat. En porten més de 1.200 actuacions i n’han arribat a fer 4 en un mateix dia. També hi ha altres funcions especials per ells. ‘Històries de jazz’ és potser el major repte. “Com a músics, és la que ens posa més al límit. Va ser un encàrrec al 2012 de crear un espectacle de jazz per a estudiants de Batxillerat”, explica el Sam. Potser fer atractiu aquest tipus de música per a adolescents és un desafiament més gran que crear els espectacles de gran format que van arribar a inventar-se abans de la crisi. Sí, sí! Pentina el Gat van produir grans inauguracions a mida. Per exemple, amb ‘Pregonada amb el Vent del Nord’ van actuar al carrer més de 50 persones, una banda amb 15 músics, una grua de 8 eixos, ballarines, pirotècnia. “Era la grua més gran de Catalunya!” recorda el director de la companyia. “Vam posar vuit noies penjant d’una tela i vam llençar al públic 150 globus grans per jugar. Era una època en què es podien pagar molts diners i s’encarregaven grans espectacles. Després, amb la crisi, va ser dur reconvertir-se, però ho vam aconseguir”.
Ho van aconseguir i ara compleixen 20 anys. Les 22 persones que formen l’equip de Pentina el Gat tenen altres feines, però aconsegueixen mantenir l’activitat d’un grup que lluny de cansar-se, tenen les energies a punt per afrontar nous reptes. El primer, més intern, és posar-se les piles pel que fa al màrqueting i a l’impuls empresarial del projecte. El segon, que és immediat, és enregistrar un disc. “Som la companyia més musical que hi ha al sector familiar i en 20 anys no tenim cap disc!” subratlla el Sam. Ara mateix, el grup està ficat a l’estudi de gravació per resoldre aquest tema d’una vegada per totes. “Aquest serà l’últim cop que gravem després d’estrenar l’espectacle”, assegura. I és que el grup va rebre un ultimàtum: una de les actrius va assegurar que o enregistraven un disc o marxava de la banda. Estava clar. No faran un recopilatori –que hagués estat el més típic- sinó la música de l’últim espectacle, ‘Corre, Trufa!’. I a finals de mes, estarà enllestit.
Dues dècades i més d’un centenar de persones que han passat per la companyia, una història d’èxits, de reconversions, de reptes i, sobretot, de música. Els Pentina el Gat no tenen ara gaire opció de fer honor al seu nom i esperem que continuïn així. Escoltarem el nou disc i deixarem que les notes sonin fins que ens regalin un nou espectacle. Ens han promès que al 2020 el tindrem als escenaris. Allà hi serem.
