Fragile 2.0 evoca un món on dos personatges esta empresonats, com caiguts del cel. Estan en un no-lloc, entre la Vida i la Mort, Com Tot esperant Godot de Beckett o La nostra parcel·la de Lara Diez Quintanilla. Però sense projecar pràcticament ni una paraula, alternant les situacions i evocant-ho a través de mim i, sobretot d’un moviment sugerent, íntim que, a vegades juga amb el vent dels ventiladors el que li aporta major sensació de flotar, de sortir enlairat. La peça suggereix situacions i trenca el codi de l’espai aïllat per anar transformant l’acció. Com que ho fa honestament, sense especular, s’accepta bé el canvi de joc i permet construir uns quadres oberts que cadascú pot interpretar entre aquesta relació d’una parella. Que potser se separa. Que potser una és morta. Que potser ho estan les dues. I que s’activen només a través del record. La peça és delicada i és una invitacio a imaginar quina relació tenen entre els dos, quina és la situació inexplicable que viuen. A volar bambolines amunt amb el titella que, aparentment, s’escapa d’aquesta presó de vidre. Com ressuscitant o despertant d’un somni. Petita màgia volàtil que fa pampallugues com la purpurina que vola impulsada pels ventiladors.

Autor: Jordi Bordes

Data: 29/05/2021

Llegiu la crítica completa a Recomana.cat