A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
22 / 01 / 21

Maquinaigües, el nom inventat dels tres nous projectes de La Tresca i la Verdesca que ja són al forn

Un concert per a públic familiar, amb música original, que il·lustri el funcionament d’una central de captació i abastiment d’aigua, en aquest cas la Central de Cornellà. Aquest va ser el prosaic encàrrec que l’any 2008 va fer el Museu de les Aigües de Cornellà, situat actualment a les dependències de la central, a la companyia La Tresca i la Verdesca, uns habituals a les activitats educatives de l’equipament que gestiona la Fundació Agbar.

Així va néixer Maquinaigües, del qual se’n van fer poc més d’una vintena de funcions el 2008, però que ara ha retornat amb força i s’ha convertit en un projecte amb tres pilars: un concert/espectacle i la publicació d’un disc i un conte amb il·lustracions delicioses de Noemí Villamuza. El disc s’estrena a totes les plataformes digitals el proper 29 de gener. Hem parlat amb en Jordi López, un dels “trescos”, que ens ho explica tot.

Maquinaigües és el cinquè disc d’estudi de La Tresca i és un pèl atípic, perquè habitualment no associen els seus discos als espectacles. Aquesta línia es va encetar amb les col·laboracions que van fer amb Teatre al Detall, posant la música, en moltes ocasions en directe, dels espectacles L’endrapasomnis i, sobretot, La nena dels pardals. En el cas de Maquinaigües el procés ha estat diferent, tot i que es tracta de les cançons d’un espectacle bastit per commemorar el centenari de la Central de Cornellà, que es va deixar de fer quan van acabar els actes de commemoració, que es feien dins el Museu de les Aigües.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

La Tresca i la Verdesca, entrant al local d’assaig. Foto: Carles R.

Les cançons de l’espectacle són molt boniques, els hi tenim un afecte especial

“Les cançons de l’espectacle són molt boniques –explica López- els hi tenim un afecte especial i això és el que va quedar quan van acabar els actes del centenari, de manera que vam decidir enregistrar-les, sense la idea de treure’n un disc, per guardar-les”. Però en el moment de la recuperació, es van adonar que tenien entitat, que tot el conjunt tenia un sentit sense haver de fer l’espectacle, de manera que ens vam animar.

L’espectacle va néixer i es va representar al Museu de les Aigües, però la música era possible descontextualitzar-la, ja que no estava vinculada al centenari concretament, sinó al cicle de l’aigua, els processos que travessa fins que és distribuïda i a la vida dels operaris de la central.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Els tres membres de La Tresca i la Verdesca, a la Colònia Sedó. Foto: Carles R.

Humanitzar els treballadors de la Central de Cornellà

Jordi López explica que les cançons parlen de diversos aspectes: “Les vam fer amb el pretext del procés que fa l’aigua en passar per la Central de Cornellà, provinent de l’aqüífer del Llobregat i captada pels pous, la central la potabilitza i s’envia a tota la ciutat de Barcelona. Ara és d’allò més normal, però a principis del segle XX va ser tot un esdeveniment i és el que vam voler destacar. Era una feinada aconseguir-ho i va acabar amb la necessitat d’anar a buscar aigua als pous o a les fonts i gestionar-la. El nostre objectiu també era humanitzar la gent que treballava aleshores a la central. L’aigua ens va servir per parlar de la societat industrial i de com n’era de dura la vida dels treballadors de l’època”. Tot això és el que aflora en la textura de les lletres i la música de Maquinaigües, un disc amb un punt de tristor i melangia, perquè la vida en aquella època era dura.

No hi ha missatge mediambiental explícit, però necessitem l’aigua per viure, ens acompanya i som aigua nosaltres mateixos

No hi ha un missatge mediambiental evident, tot i que les lletres de les cançons parlen del vincle de l’home amb l’aigua, “perquè necessitem l’aigua per viure, ens acompanya i som aigua nosaltres mateixos”, diu López, però si es volgués fer aquesta lectura, es podria fer. Però López remarca que la vida de l’aigua és un cicle, perquè de les cases torna a l’aqüífer i el procés torna a començar.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Un moment d’un concert de La Tresca i la Verdesca.

Una proposta del Museu de les Aigües

La proposta va sortir del mateix Museu de les Aigües, amb el qual la companyia ja hi tenia vincle, perquè hi havia actuat i també tenia l’espectacle d’animació Històries d’aigua, que havia dut a l’equipament i on sí que hi és més evident la lectura mediambiental. Als responsables del museu els va agradar el tarannà de la companyia i els van encarregar un espectacle que no fos una visita guiada o teatralitzada, sinó que havia de ser un concert en què el fil conductor fos la feina que es feia a la central.

Maquinaigües és un nom inventat, que La Tresca es va treure del barret i que afirmen que lliga els tres elements: l’ésser humà, la màquina i l’aigua. La màquina és fonamental, ja que la Central n’és plena, perquè també generava energia hidràulica. L’espectacle es va titular Maquinaigües 1909, la data d’inauguració de la fàbrica, però en el disc no s’ha mantingut per raons òbvies.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Dos dels membres de La Tresca i la Verdesca, amb Guillem Aguilar (segons per l’esquerra) i Xavier Batllés, productor musical (primer a la dreta).

Xavier Batllés, a càrrec de la producció musical

Les cançons són en essència les mateixes del 2008, perquè com diu López “hem conservat la musicalitat que tenia aquell moment, tot tenia un embolcall sonor molt compacte, vam aconseguir una sonoritat que caracteritzava molt l’espectacle i això ho volíem conservar i ho hem aconseguit”. Malgrat tot, s’han retocat alguns arranjaments i la producció ha realçat els temes.

La companyia explica que van anar a buscar un productor musical, que és quelcom que no havien fet mai. D’aquesta manera es va incorporar al projecte Xavier Batllés, músic, arranjador i productor de trajectòria dilatada. Els set temes que conformen el disc s’han enregistrat a Bitstudi sota la seva supervisió i totes segueixen el fil del procés de l’aigua.

Hem conservat la musicalitat que tenia aquell moment, en què tot tenia un embolcall sonor molt compacte

La música original, d’autoria compartida entre Jordi López, Claudi Llobet i Toni López, compta amb una gran diversitat d’instruments, que combina els samplers amb les sonoritats més orgàniques, cercant l’apropament al concepte de l’aigua i dels seus usos, però també que transporti al públic a l’època de la revolució industrial i la seva maquinària.

Per perseguir totes aquestes sonoritats han contemplat una gamma d’instruments que van des dels més contemporanis i associats a la música moderna fins a instruments tradicionals i objectes quotidians, propis de la cultura popular com ara veus, guitarres acústiques i elèctriques, baix, charango, flautes, acordió diatònic, pandero quadrat, àmfores i gerres de fang, cubells, galledes, raspalls, eines i ferramenta diversa (claus angleses, llimes, tornavisos o peces de ferro), xiulets, bases rítmiques, la mateixa aigua amb esquitxos i bombolles.

Durant el confinament, La Tresca ja va publicar un dels temes del disc, Pou, i el proper dia 29 de gener ja seran disponibles, a totes les plataformes digitals, totes les cançons del disc. El millor de tot plegat, però, és que el fet de treballar pel disc va anar engrescant els “trescos”, que van prendre el determini no només de gravar el disc, sinó de posar en peu un espectacle i editar un conte basat en les cançons. Però vet-ho aquí que cada branca del projecte va anar agafant vida pròpia, sense separar-se, però, del tronc comú.

Tornar a posar en peu un espectacle, però diferent

Mentre el disc anava per una banda, veient que hi havia la possibilitat de fer un espectacle, sense que hagués de tenir a veure o ser el mateix que fa 11 anys, la companyia va contactar amb Marc Angelet per tal de bastir-lo i a aquest se li va afegir Guillem Albà. Encara no tenen clar quan l’estrenaran –la pandèmia ens ha condemnat a tots a la incertesa-, però ja han fet un parell de residències al Teatre Zorrilla de Badalona i als locals del mític L’Estaquirot Teatre.

“Han estat les cançons les que han inspirat un nou espectacle”, diu Jordi López i el resultat és un concert en què, òbviament, la música i les cançons són protagonistes, però que en ser d’interior ha de tenir una dramatúrgia, de la qual se n’han encarregat Angelet i Albà, i uns elements d’atrezzo que ajudin el públic a mantenir-se atent. Per l’espectacle han canviat alguna lletra de les cançons, han relegat el món industrial i han aplicat una mirada una mica més oberta per tal d’aprofundir en la relació entre l’home i l’aigua.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Esbossos del llibret del CD i el conte, i la portada del CD, a la dreta, a càrrec de Noemí Villamuza.

Noemí Villamuza i de com passem del CD al llibre

Per altra banda, La Tresca es va trobar amb la necessitat d’il·lustrar la portada del disc. Jordi López explica que a la gent, malgrat que escolti molta música a través d’internet o en format digital, si s’interessa per quelcom, els agrada comprar el suport físic, en aquest cas el CD, però que tot i això tenien dubtes de si editar-lo. “Li volíem donar aquest suport físic a la música –diu López- , perquè encara tenim aquest lligam analògic. D’aquí vam saltar a un llibre, perquè som molt aficionats a les il·lustracions i al món del llibre il·lustrat, i al principi potser ens imaginàvem que era un llibre amb el CD enganxat i que el suport del llibre fossin unes il·lustracions relacionades amb les cançons i hi hagués les lletres…”.

És en aquest moment que entra en escena Noemí Villamuza. “Nosaltres ja la seguíem, coneixíem la seva feina, ens agradava molt i ella, per la seva banda, també ens coneixia, com a mare. L’admiració era mútua i llavors Teatre al Detall, sense saber-ho, buscant il·lustradora per La nena dels pardals, van anar-hi a petar. Vam caure de cul, perquè somniàvem en coincidir en algun moment. Llavors, quan ens vam plantejar qui il·lustraria les cançons, va ser evident que seria la Noemí.”

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Una de les il·lustracions del CD, obra de Noemí Villamuza.

Vam caure de cul, perquè somniàvem en coincidir amb la Noemí Villamuza en algun moment

Una vegada incorporada al projecte la il·lustradora castellana resident a Barcelona i comprovar que encaixava el seu estil amb el tarannà melangiós i nostàlgic d’una part del que volien explicar La Tresca, es van posar a treballar. Del primer pas, la il·lustració de les cançons, van passar a formar-se la idea que el llibre també hauria de funcionar de manera autònoma. Tot això ha acabat essent un conte que editarà l’Editorial Andana, que té les cançons inserides en el seu paisatge, en el fil conductor de la història d’un nen al qual li passen coses a l’entorn de la central. El llibre està en procés, mentre que el llibret del CD i la portada van per una altra banda, de la mà de Noemí Villamuza.

Així doncs, el dia 29 de gener podrem gaudir tots del primer pilar d’aquest projecte triple de La Tresca i la Verdesca. Una excel·lent notícia en temps de crisi.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona        SGAE         Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona

Pin It on Pinterest

Share This