6 / 12 / 18

L’art és clau en l’educació del futur: fa preguntes i ens dóna eines per respondre

L’art té a veure amb la llibertat, la creació, la imaginació. Les competències i qualitats que es volen assolir a l’escola estan més properes a l’art que a l’educació tradicional”. Aquesta reflexió és el punt de partida -o d’arribada- de l’experiència d’Yvette Hardie, presidenta d’Assitej Internacional (Asociación de Teatro para la Infancia y la Juventud), que ha impulsat un programa d’implantació de les arts a les escoles sudafricanes amb resultats objectius especialment esperançadors. Per això, va ser la protagonista de la tercera ponència de les xarrades per a professionals Crossing Borders del festival El Més Petit de Tots d’enguany. El tema és tot un repte per a qualsevol país: “Quin és el paper que ha de tenir l’art a les nostres escoles?” Hardie ho té claríssim: “Tot el que ens ofereix l’art ens dóna oportunitats d’aprendre” Per què les arts no formen part central de l’educació formal, doncs? La resposta no la té la presidenta d’Assitej Internacional. Però té l’experiència, objectivament recolzada, dels resultats que té implantar programes artístics a les escoles amb persones professionals degudament formades per portar els seus coneixements a l’aula. I el teatre pot tenir un paper fonamental.

Al 2015, quan es va començar a posar en marxa el programa a Sudàfrica, on Hardie havia creat una delegació d’Assitej 8 anys enrere, els reptes educatius del país se centraven sobretot en les instal·lacions i en les desigualtats que aquestes generaven. Podia haver un centenar d’infants en una mateixa aula i que no hi hagués electricitat al centre. Amb un panorama així, l’art quedava en un segon terme; els i les mestres preferien reforçar l’ensenyament de matemàtiques o reivindicar unes millors condicions per fer les classes. Però per Assitej, un fet que consideraven igualment preocupant era que el personal educador no tenia cap tipus de formació artística. “Els mestres han passat per aquest sistema educatiu sense exposició a l’art. L’única experiència educativa que tenen és una metodologia poc creativa, més aviat autoritària”, explica Hardie. Què podia aportar Assitej a aquesta situació? Professionalitat. L’entitat comptava amb molta gent vàlida que podia ensenyar moltes coses. La proposta era, doncs, treballar amb persones facilitadores artístiques per a que generessin més experiències d’aquest tipus a les aules. Molts infants sudafricans no havien vist mai espectacles teatrals en directe. Classes de dansa, d’arts visuals o, simplement, portar espectacles ja produïts a les aules era una experiència absolutament excepcional per aquests nens i nenes. L’accés a l’art era necessari i per això, també calia formar artistes.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Yvette Hardie, presidenta d’Assitej Internacional, durant la xerrada sobre la seva experiència a Sudàfrica portant l’art a les escoles.

Un cop posat en marxa el projecte, els resultats es van notar de seguida. Portar activitat artística a l’aula va suposar canvis en la feina dels mestres i també en la dels estudiants. Es treballava amb més disciplina, l’alumnat demostrava ser més compassiu i respectuós, amb més capacitat d’escolta i també amb més curiositat. Això es notava en els resultats acadèmics. I és que l’art es pot aplicar a totes les matèries. A més, els coneixements que havia adquirit el professorat a través de la gent facilitadora reforçava l’educació inclusiva, ja que -segons Hardie- permetia als docents entendre les necessitats individuals de l’alumnat. Una tercera conseqüència, potser menys previsible, va ser la relació de les famílies amb l’escola. Els pares i les mares es van implicar més “per dues raons -explica la presidenta d’Assitej Internacional-. La primera, que l’assistència de l’alumnat va millorar degut a la motivació per anar a l’escola”. I la segona, que es va implantar l’art també a les activitats extraescolars amb programes de reforç. “S’està donant un canvi molt gran al paradigma nacional”, subratlla Hardie.

Els resultats objectius que corroboren educadors i educadores després d’implantar aquest programa a les escoles són el que ha permés a Assitej mantenir aquesta proposta i fer-la més gran. El repte no és només a Sudàfrica. Aquí, l’art no està tan present al currículum educatiu com caldria. “Cal anar colant l’art per tot arreu: a les aules, al carrer, a les biblioteques…” apuntava durant la xerrada Eulàlia Ribera, presidenta d’Assitej Espanya. Els resultats del programa a Sudàfrica poden obrir ulls a administracions i també a empreses que puguin cofinançar iniciatives d’aquest tipus. És el consell que va deixar sobre la taula Yvette Hardie al tancar la seva intervenció. Les universitats poden entomar el repte per tal de dotar el nostre sistema educatiu d’eines artístiques que permetin incorporar la creativitat com a línia transversal en qualsevol matèria i qualsevol aprenentatge. El punt de partida i d’arribada és el mateix: l’art permet treballar el pensament crític, la resolució de conflictes, la cooperació. Són elements bàsics en la formació dels individus. Són elements clau del currículum escolar. L’art fa preguntes. I també té la resposta.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Membres d’Assitej Espanya durant la presentació de la xerrada.

Aquesta és la tercera xerrada de les jornades per a professionals Crossing Borders que van tenir lloc a L’Estruch de Sabadell els dies 16 i 17 de novembre en el marc del Festival El Més Petit de Tots. Aquí podeu llegir com van anar les dues anteriors:

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This