29 / 11 / 18

Els nadons ja són grans crítics musicals: no cal ensenyar-los a sentir sinó oferir-los qualitat

L’oïda és el primer sentit que desenvolupem. Abans inclús de poder notar el tacte, olorar o veure, els éssers humans sentim. Fins i tot abans de néixer: a les 20 setmanes, el fetus respon al so i a les 24, té el sentit de l’oïda completament desenvolupat. Així que des de llavors, ho sent tot. Què sentim, com ho sentim, per què ens criden més l’atenció uns sons que uns altres, què passa quan cantem o per què els nadons poden reconèixer perfectament una peça musical ben interpretada d’una de baixa qualitat són preguntes que ha intentat respondre el festival El Més Petit de Tots en la segona xarrada de les jornades Crossing Borders per a professionals. En aquest segon article recollim les idees que es van posar sobre la taula en les tres intervencions dels diversos ponents que van aportar estudis fets al voltant de la importància de la música en el creixement dels nens i nenes, sobretot en la primera infància. Per exemple: que el violí no és el millor instrument per tocar als nadons, ja que el seu so especialment agut no és el més agradable per ells.

D’estudis sobre la influència de la música i els sons en els nadons se n’han fet molts. Però no tants aplicats a l’art. Per això, Hear, here, la investigació que estan portant a terme les belgues Astrid Bossuyt i Zoe Bossuyt, artistes de Theatre De Spiegel, juntament amb la productora radiofònica Isabel Voets resulta especialment inspirador. Pensen crear una instal·lació artística en què el públic, d’entre 0 i 18 mesos i les seves famílies, pugui tenir una experiència sonora interactiva en què cadascú explori al seu propi ritme.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Astrid Bossuyt i Zoe Bossuyt mostrant durant la xerrada un experiment que mostra el mecanisme per a que els nadons sentin la veu de la mare a través de connexions òssies.

Tot just estan tancant l’etapa de recerca d’informació i primers experiments, però han pogut comprovar que els infants tenen un sentit de la musicalitat innat. I també que els sons que més els atrauen són els que relacionen amb els que sentien a dins de l’úter matern. Un dels experiments que van fer consistia en col·locar a una aula d’una escola bressol un camí de coixins que emetien sons diferents. Un d’ells reproduïa el batec del cor i precisament era on s’aturaven la majoria d’infants. Alguns d’ells no el soltaven i ploraven quan deixava de sonar. També van enregistrar els noms dels infants en alguns dels dispositius i veien com els nadons els reconeixien i no deixaven d’escoltar com sonava el seu propi nom. Amb cançons, passava el mateix. Els coixins que emetien el so de cançons que s’havien cantat prèviament eren els preferits.

Precisament, les cançons de bressol són la base d’una altra de les investigacions que es van presentar a l’espai L’Estruch de Sabadell. La professora de la universitat noruega d’Stavanger Siri Dybwik, responsable de Dybwikdans, explica que en aquesta proposta artística intenta oferir una experiència significativa no només per als nadons, sinó també per a les famílies. Després de 3 anys d’investigació sobre què aporten les cançons de bressol, planteja un espectacle que no busca demostrar les seves competències artístiques, sinó que aporta una forma d’estar col·lectivament, a través de la música. El pes, doncs, el té la improvisació. En una petita cúpula on hi caben grups reduïts, el que intenta és connectar amb el que passa en cada moment. La música, el llenguatge artístic, serveix per expressar emocions com l’afecte. I així ho experimenten les criatures. Les activitats d’aquest tipus ajuden a connectar amb aquestes emocions.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Una part del públic que va participar també dels cursos previs que van impartir els ponents sobre la importància de la música en el creixement dels infants.

També ho expressa així el musicòleg portuguès Paulo Lameiro, que va tancar la xarrada amb una intervenció centrada, sobretot, en la importància de donar als infants la qualitat musical que són capaços de detectar. És a dir, tota. Només una dada: el cervell d’un nadó de 6 mesos processa 300.000 vegades més sinapsis (connexions neuronals) que el d’una persona adulta. Això implica que està aprenent a una velocitat vertiginosa i que és capaç de rebre informació que a la gent gran ens passa desapercebuda. Així que, per què no oferir-los la qualitat musical que volem per a persones adultes? Si partim de la base que quanta més informació doni una peça musical, més atracció generarà en el nadó, els gèneres que més hauríem d’oferir a les criatures són música clàssica o jazz, per exemple. Però no tant per a que “es tornin més intel·ligents”, insisteix Lameiro, sinó per a que gaudeixin. “El principal problema en els plantejaments que s’utilitzen en espectacles de música per a infants és que s’intenta preparar als nens i nenes per a que sàpiguen escoltar música en el futur, quan el que cal és que puguin disfrutar-la en el present”, assegura el musicòleg. Assenyala que un obstacle per a oferir qualitat músical per als nadons és que aquest tipus d’iniciatives s’incloguin en pressupostos educatius i no culturals, ja que els artistes “de primera” molts cops no volen anar a espectacles pedagògics pensant que aquest tipus de públic no distingeixen un gran artista d’un de mediocre. I no és així.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Un moment de la xerrada sobre la importància de la música en el creixement infantil.

Un experiment portat a terme per Paulo Lameiro va demostrar, a través de les reaccions del nadó, que se sentia més atret per una peça interpretada per un mestre que no pas per la que interpretava l’alumne. La respiració de la criatura s’acompassava amb l’estructura musical, demostrant que entenia el que escoltava. També mostrava reaccions com més obertura d’ulls o l’increment de segregació de saliva, que indiquen plaer i satisfacció. “Els nadons de tres mesos perceben la qualitat, igual que tothom, perquè els grans artistes i les grans obres ofereixen més informació”, conclou Lameiro. Les obres mestres de la història de la música contenen més diversitat d’intensitats, més varietat de timbres i també més nombre d’acords i d’harmonies diferents. Així que aquestes resulten més “nutritives” per a l’alimentació musical i artística dels infants. En tot cas, també influeixen el tipus d’instruments, segons el musicòleg. Els de vent connecten millor amb els nadons i els que fan sons més greus, també els atrauen més, perquè relacionen els aguts amb el perill. De tota manera, en la xarrada va quedar clar que un concert per a nadons amb un violí, per molt agut que soni, no té perquè deixar de despertar el seu interès. I és que la seva atenció no només se’n va al so. Les criatures, amb capacitat de processar centenars de milers de sinapsis, processen la informació musical ràpidament. Després, busquen altres coses. Així, l’èxit d’un espectacle musical per a nadons, no només tindrà a veure amb la mestria de l’artista, la peça que triï o l’instrument amb què la interpreti. Pot dependre, per exemple, d’unes sabates vermelles.

Queda clar que el so i la música són elements bàsics en l’educació artística dels infants i en el seu aprenentatge dels llenguatges per expressar emocions. Els nadons de dies tenen sentit del ritme. I no hi ha animals sords. El fet que no puguem tancar les orelles per deixar de sentir potser també ens ajuda a entendre la importància d’un sentit, el de l’oïda, que es connecta amb el cervell quan tenim 5 setmanes de vida a l’úter.

Aquesta és la segona xerrada de les jornades per a professionals Crossing Borders que van tenir lloc a L’Estruch de Sabadell els dies 16 i 17 de novembre en el marc del Festival El Més Petit de Tots. Aquí podeu llegir com van anar les altres dues:

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This