Pugen l’autoestima, premien la feina col·lectiva i impulsen el sector: les companyies premiades a FETEN valoren els guardons
“Ho resumiria dient que un premi fa posar content”. Ni més ni menys. Així de simple i de complex alhora. En aquesta frase condensa el Jordi Palet la seva valoració pel premi que ha rebut a FETEN (Feria Europea de Artes Escénicas para Niños y Niñas) l’obra Les sabates noves, de la companyia Tian Gombau – L’Home Dibuixat, que ell ha dirigit. Palet explica que “aquest ofici passa sovint desapercebut i un reconeixement és una forma de visibilitzar-lo. A més, suposa un plus promocional, comporta una difusió que sempre és d’agrair”. De tota manera, aquest director teatral també hi veu una part negativa a aquest tipus de premis: “Hi ha algunes programacions que es fixen només en els espectacles premiats, deixant en la penombra molts no premiats que també tenen coses per explicar”.
‘Sabates noves’ de L’Home Dibuixat ha guanyat ex aequo el premi FETEN a Millor Espectacle de Petit Format.
La companyia valenciana L’Home Dibuixat va rebre el passat divendres aquest premi de la fira de Gijón al Millor Espectacle de Petit Format. El jurat de FETEN va atorgar aquesta categoria exaequo. Així, la catalana Zero en Conducta també va obtenir aquest reconeixement per l’espectacle de titelles La poubelle plus belle. José Antonio Pujades ‘Putxa’, membre de la companyia, subratlla que els premis suposen canvis, però són a curt termini. “Per nosaltres es un honor guanyar un premi en una fira tan referent a nivell estatal. És un regal però no oblidem tampoc la subjectivitat que els premis tenen”, apunta. Per aquest titellaire, el premi és precisament fer aquesta feina: “Cada día ens donem un premi entre nosaltres possant-nos a assajar junts i sabent que vivim fent teatre cada día”. L’espectacle que Zero en Conducta ha portat aquest any a FETEN parla sobre una bossa d’escombreries i intenta posar en valor les coses que rebutgem a la vida. “Per nosaltres aquest premi significa molt. Aquest reconeiximent no s’està donant als actors/actrius si no a una bosseta d’escombreries -apunta Putxa-. Això vol dir que el missatge que volíem donar que la bellesa també está en allò que la gent rebutja s’ha entés”.
FETEN atorga anualment 10 guardons a espectacles de sala i dos, a propostes de carrer. Enguany, cinc dels dotze premis atorgats en la categoria de sala (dos d’ells són ex aequo) han estat per companyies catalanes. Una altra de les propostes de titelles que van tenir premi és Adéu, Peter Pan, de Festuc Teatre, que rep el reconeixement de Millor Espai Escènic per a Joan Pena i Elisabet Solé. L’escenògraf Joan Pena està molt satisfet amb aquest premi FETEN, que considera que reconeix un treball col·lectiu: “Encara que porti un nom, el reconeixement és per tots els que hem format part del procés creatiu i per als que després han ajudat a consolidar aquest fantàstic projecte del Pere Pàmpols i la Ingrid Teixidó. Entre tots hem aportat el nostre granet de sorra per que Adeu Peter Pan ens faci somiar.” Joan Pena, que ha fet diverses escenografies per companyies del sector familiar també vol ampliar l’agraïment: “Fer extensiu l’agraiment al sector en general per la predisposició a donar valor a tot l’àmbit escenogràfic.”
‘Adéu, Peter Pan’, de Festuc Teatre, va rebre el premi a Millor Escenografia, obra de Joan Pena i Elisabet Solé.
I és que el sector català de les arts escèniques per a públic familiar surt reforçat d’aquests premis i de tot el certamen. Del centenar de companyies que estaven presents a la programació de FETEN enguany, el 20% (una vintena) eren catalanes. Això precisament és el que vol destacar Dani Carreras, de Xirriquiteula Teatre, una altra de les companyies catalanes que està al palmarès de FETEN 2019. “Tenim molta força”, insisteix Carreras. La seva companyia ha aconseguit el premi a Millor Autoria i Direcció per Laika. Amb el guardó d’enguany completen un póquer de premis FETEN, ja que Xirriquiteula ja va rebre al 2002 el premi a la direcció per Contes del Cel i al 2005, Papirus va ser el Millor Espectacle. “Ens ha sentat molt bé que sigui el premi de direcció perquè reconeix la feina col·lectiva feta amb Iolanda Llansó, Marc Costa, Christian Olivé i Enric Ases . Ens hem currat aquest projecte durant dos anys” diu Carreras, que afegeix que aquesta forma de treballar caracteritza les companyies independents catalanes.
Carles Pijuan, premi a la Millor Interpretació Masculina per Mon pare és un ogre, de la Companyia de Comediants La Baldufa, també subratlla que cal tenir en compte la creació col·lectiva per entendre un premi, per molt que sigui a una interpretació individual. “És un premi a la feina ben feta en equip. Nosaltres treballem en creació col·lectiva i el personatge l’hem fet entre tots. Jo sempre dic que només passava per allà. El personatge li podria haver tocat a l’Emiliano Pardo o a l’Enric Blasi”, diu Carles Pijuan, que afegeix que també té molt a veure amb la direcció de l’espectacle: “Està treballat entre tots i també amb el Jokin Oregi, que és qui marca les pautes i el caràcter de l’ogre. L’entenc com a premi a la feina ben feta per part de la companyia i del director de l’obra”. Tot i que reconeix que els premis són una bona forma de donar a conéixer el teatre i que són ben rebuts, Pijuan també s’ho mira des d’una altra perspectiva: “La sensació de competir no és del tot bona, perquè nosaltres ens retroalimentem. La gràcia de les arts no és que hi hagi un de millor i un altre de pitjor, sinó que n’hi hagi molts de bons. I de diferents! La diversitat és el que acaba portant la gent al teatre. Això enriqueix més.” Per això,aquest membre de La Baldufa conclou que potser FETEN no s’hauria de centrar tant en els premis sinó que “hauria de ser una bona fira on els programadors poguessin accedir a bons espectacles sense la pressió de veure qui guanyarà o no el certamen.”
Carles Pijuan va aconseguir el premi ex aequo a Millor Interpretació Masculina pel seu paper a ‘Mon pare és un ogre’ de la Companyia de Comediants La Baldufa.
Però els premis també es poden interpretar com un avenç en la mirada cap a un sector determinat. Així ho veu l’altre premiat, ex aequo amb Carles Pijuan, a Millor Interpretació Masculina. Marcel Gros, que ha rebut el premi FETEN pel seu treball a Contes amagats, admet que ha estat tota una sorpresa rebre aquest premi: “Me’l van donar exaequo amb el ‘Piju’, que interpreta un personatge allunyat de si mateix, i jo m’interpreto a mi mateix amb nas vermell. Ell és un actor i jo sóc un pallasso. Que ens posin al mateix nivell és una bona notícia per a mi i per als pallassos. Ja era hora que es considerés que el nostre llenguatge arriba al públic d’una manera tan vàlida, tan sincera i tan estimada com qualsevol altra. Posar els pallassos i el teatre en el mateix nivell em sembla un gran pas.” Per això, Marcel Gros considera que aquest premi ha estat fantàstic també pel reconeixement a una feina que fa amb la seva companya Maite Orriols, l’altra mitja taronja de la companyia.
El pallasso Marcel Gros va rebre el premi FETEN a Millor Interpretació Masculina ex aequo per la seva feina a ‘Contes amagats’.
La resta de premis FETEN, lliurats divendres al vespre com a punt final del certamen asturià, van recaure en Hubo de El Patio Teatro com a Millor Espectacle de Titelles; La Luna en el jardín, de Teatro Silfo, va obtenir el premi a Millor Espectacle per a la Primera Infància; la Compagnia TPO es va endur el premi al Millor Espectacle de Dansa per La casa del panda; el Millor Espectacle de Gran Format i Espai Sonor va ser per YOLO, de Cía Lucas Escobedo – Teatre Escalante; el de Millor Interpretació Femenina va recaure en Eva Azpilikueta, per La casa más pequeña, de la companyia Yarleku Teatro; i, finalment, el premi al Millor Espectacle FETEN ha estat per a El Viaje de Ulises, de Teatro Gorakada.
