David Selvas posa el focus en la falta d’espectacles per a públic adolescent després de recollir el premi Butaca per “El mà gic d’Oz”
“El mà gic d’Oz”, de la companyia La Brutal, es va endur ahir el guardó a millor espectacle per a públic familiar dels XXVII Premis Butaca en una gala amb reivindicacions i anècdotes que es va celebrar al Teatre Monumental de Mataró. En aquesta mateixa categoria, estaven també nominats “Camà a l’Escola”, de Campi Qui Pugui, “Sopa de Pedres”, d’Engruna Teatre, i “Frank”, de Teatre Lliure. L’espectacle triomfador de la nit va ser “Canto jo i la muntanya balla” (La Perla29) que es va endur vuit guardons, entre ells: millor muntatge i millor direcció.
“Demanem a polÃtics i polÃtiques que doneu més suport al teatre de públic familiar per tal de poder crear públic adolescent. Els nens i les nenes van al teatre de la mà de la famÃlia, qui decideix en quin oci s’inverteix, però a partir dels 14 anys, el teatre no és una opció per a ells, que sà escullen invertir el seu temps lliure entre cinema, series i música”. Aquest va ser una part del discurs del David Selvas, director artÃstic de “El mà gic d’Oz” (La Brutal), quan va pujar a recollir ahir el premi Butaca a millor espectacle per a públic familiar que es va lliurar a Mataró en presència del president de la Generalitat, Pere Aragonés, i la consellera de Cultura, Natà lia Garriga. Avui, el dia després de la gala, Escena Familiar parla amb el David per conèixer com paeix la companyia La Brutal els dos premis de “El mà gic d’Oz”, millor espectacle per a públic familiar i millor caracterizació, obra de Clà udia Abbad.
“El mà gic d’Oz” és el primer espectacle familiar de La Brutal i no han fet distinció en la producció respecte a les obres per adults. La diferència, si en busquem una, és positiva, ja que és l’espectacle en el que han invertit més diners.
La companyia La Brutal debuta en la producció d’espectacles per a públic infantil amb “El mà gic d’Oz” i està clar, que segueix el camà de rajoles grogues si atenem als dos guardons que es va endur ahir. “SÃ, estem molt contents. La producció d’aquest espectacle, que neix d’una proposta del Festival Grec, l’hem encarat com una producció per a adults, perquè creiem que no hem de distingir entre un públic i l’altre quan parlem de qualitat”, apunta en David, que fa referència aixà a una reivindicació clara d’associacions com la TTP, de companyies professionals de públic familiar.
“De fet”, segueix el director artÃstic de “El mà gid d’Oz”, “us diria que és la producció en la que més diners hem invertit fins ara”. L’actor i director artÃstic al que tota una generació (que avui porta als seus fills al teatre familiar) va conèixer com Fèlix MontsonÃs, a la sèrie de TV3 “Nissaga de poder”, posa d’exemple un teatre a Viena que programa exclusivament obres per a públic d’entre tres i 18 anys. “Està clar que s’han de produir espectacles per a els i les adolescents, però fer-ho com a companyia privada és massa arriscat perquè no hi ha públic. Les institucions hi haurien d’apostar i facilitar creacions per donar espai a aquest públic”, finalitza en David.
Membres de les companyies Campi Qui Pugui i Engruna Teatre i representants de la TTP ahir als premis Butaca.
Visibilitat per al sector familiar
Cristina Garcia, presidenta de la TTP, Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics i membre de Campi Qui Pugui nominats ahir als premis Butaca per l’obra “Camà a l’escola”, explicava després de la gala que “els reconeixements tenen l’inconvenient que invisibilitzen a molta gent que fan molt bona feina per visibilitzar-ne uns poquets. Estem contentes, però, d’haver vingut en representació del teatre familiar i de formar part de la TTP. Agraïdes pel que fem i de seguir aprenent, obrint camins i seguint d’altres que han obert abans companyies del familiar”. Al seu costat, la Mireia Fernández, d’Engruna Teatre, que també optava ahir al premi millor espectacle per a públic familiar amb “Sopa de Pedres”, assenteix. Encara que els Butaca, com els Premis Max, han començat a considerar les produccions familiars tan và lides com les d’adult per optar a totes les categories de premis i no solament a la de millor espectacle infantil, la Mireia insisteix en seguir avançant per aquest camÃ. Per cert, que ella i les seves companyes d’Engruna Teatre estan en aquests moments assajant i ultimant l’estrena del seu espectacle “Univers” aquest dissabte a LaSala de Sabadell, una experiència per a la primera infà ncia plena de poesia i moviment.
L’anècdota de la nit: Va ser real?
Una de les anècdotes de la nit d’ahir va ser la protagonitzada per l’actor Boris Ruiz i el seu fill. Arribat el moment d’haver de llegir el guardonat amb el premi Butaca a millor muntatge teatral, en Boris se n’adona que no veu la lletra petita de la targeta i, per tant, no pot lliurar el guardó. La solució va ser fer pujar al seu fill a l’escenari qui, avergonyit, va ajudar al seu pare. Estava preparat? Això van pensar molts, però Escena Familiar ho va preguntar als protagonistes i la resposta va ser: “No estava preparat, va ser real”.
