Si l’ofici de titellaire està en perill d’extinció, alguna cosa caldrà fer per preservar una manera d’explicar històries tan antiga com alhora en renovació constant. I precisament per això, per reivindicar una professió, una professionalitat, la qualitat d’aquest tipus d’espectacles i la necessitat de donar-los espais i la importància que es mereixen, va néixer la Mostra de Titelles de Sant Cugat fa tres anys. Aquest cap de setmana n’arriba la tercera edició, amb 10 espectacles i un focus: artistes emergents i amb dificultats de programació. «Estem en un sector, el de les arts escèniques, molt jerarquitzat -assegura Tian Cosidó, director de Can Ninot i responsable de la mostra-. Hi ha un tap generacional que impedeix que les noves generacions s’incorporin als circuits, però ningú parla mai de gent que porta molts anys picant pedra i que ja no són emergents però tampoc no són a les programacions fent de tap. N’hi ha uns quants i també necessiten espai». Un dels exemples que posa el Tian sobre aquest fenomen és el de Teatre en Miniatura, una de les companyies programades enguany a la mostra. «Fa anys i panys que fan espectacles preciosos i ara estrenen un de nou. Fan titelles amb muntatges excepcionals. Però en el seu moment, la titellaire va triar conciliar vida familiar i laboral i es va centrar en la programació escolar sense renunciar en cap moment a la qualitat», explica Cosidó. La combinació de fer sessions escolars, ser dona i estar en un sector maltractat com el familiar no facilita poder incorporar-se a les programacions de sala, malgrat l’experiència i la qualitat. Segons el responsable d’organitzar la mostra de titelles de Sant Cugat, aquest és només un exemple de la dificultat de companyies titellaires que volen guanyar-se la vida amb els seus espectacles.

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

‘El soldadet de plom’ és l’espectacle que porta la companyia Teatre en Miniatura a la Mostra de Titelles de Sant Cugat.

El públic podrà veure El soldadet de plom, de Teatre en Miniatura diumenge a les 12h a Cal Ninot. És un dels 10 espectacles programats entre divendres i diumenge per a tots els públics tant a sala com al carrer. Precisament barrejar els dos tipus d’espais i oferir part dels espectacles gratuïtament, va ser una de les novetats de l’any passat que es mantenen en aquesta edició. L’equip organitzador de Cal Ninot es pren l’edició d’enguany com a prova de la consolidació de la proposta. L’any passat, la mostra va caure enmig d’una tensió social i política que els va tenir a punt de suspendre. Però finalment, va ser tot un èxit. Van superar les 2.600 persones, doblant l’assistència de la primera edició, i va quedar clar que «a la gent li interessa i gaudeix d’aquesta mostra».

«Un dels secrets de l’èxit és que aquest és teatre de proximitat», assegura Tian Cosidó. A Cal Ninot hi ha 5 fileres on hi caben 50 persones, davant un escenari de 4×2. «Això permet una proximitat i una màgia que per als infants és molt important», explica. A la mostra, que compta amb el suport de l’Ateneu de Sant Cugat i de Cal Temerari, volen apostar per espais petits perquè consideren que aquest tipus d’espectacles requereixen aquesta intimitat entre públic i artista. La conseqüència és que per créixer, cal buscar més espais. No serveix augmentar l’aforament dels espectacles. Així que el repte de futur és precisament aquest: doblar passis i fer espectacles en més llocs. Però això serà a les properes. Ara per ara, la programació permet passar tot un dia veient titelles. Algunes gratuïtes, als espais oberts, en espectacles creats especialment per ser representats a les places, i d’altres, de pagament. El preu són 7,5€ a la taquilla de Cal Ninot i de la Casa de la Cultura i entrada invertida a les sessions de Cal Temerari. El cost de les entrades és un dels temes que també capfica a Cosidó. I és que considera que hi ha una consciència general que pagar 7€ per veure una obra de teatre familiar és car. La raó, segons assegura, és que les administracions han promogut entrades gratuïtes per a molts espectacles i això no ha permès educar la gent en el valor i el cost d’aquest tipus d’espectacles, que haurien de costar més del doble, segons reivindica l’organitzador de l’esdeveniment: «Si no fos per la gent voluntària i per la cessió d’espais, les entrades de la mostra no cobririen ni la meitat del que costa portar l’espectacle». La dignificació de la professió de titellaire passa, segons insisteix Cosidó, també per valorar la cultura. «Si eduquem a la gent en què els espectacles són sempre barats, es precaritza l’ofici», assegura. Per això, la mostra també passa per pagar els caixets corresponents.

No sabem si la Mostra de Titelles de Sant Cugat salvarà de l’extinció aquesta espècie que tantes emocions ens fa viure donant vida als titelles. Però posa el seu gra de sorra i assegura un cap de setmana de grans propostes. Valorar-ne la qualitat i gaudir del que porta a l’escenari aquest ofici és la forma que té el públic de col·laborar en la causa.