Quan Rob va pujar a aquell vaixell no sabia que mai arribaria al seu destí. O potser, el seu destí, li tenia reservat aquell lloc. Una illa en la que l’únic que trobarà serà a sí mateix. Quan la vida va a la deriva, es difícil saber quin és el nostre port. I mentre venen a rescatar-nos, la imaginació es converteix en el nostre únic bot salvavides. Estimat públic, gràcies per venir a acompanyar en Rob en la seva soledat. Però no el crideu, no us pot escoltar. La seva illa, encara que sembla que està fora, en realitat és al seu interior. Així que relaxin-se, seguin i bon naufragi!