A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
21 / 12 / 22

Anna Rosa Cisquella s’estrena com a directora amb l’espectacle “Bye Bye Monstre”, parlem amb ella per descobrir-ne tots els detalls!

Anna Rosa Cisquella s’estrena com a directora amb l’espectacle “Bye Bye Monstre”, el musical familiar de la mà de Dagoll Dagom i Dàmaris Gelabert que es pot veure al Teatre Poliorama fins el 15 de gener. Un espectacle que ens proposa una història sorprenent, amb efectes visuals, cançons, coreografies i moltes sorpreses més! Avui parlem amb l’Anna Rosa per conèixer-la una mica millor, no t’ho perdis! 

T’estrenes com a directora amb l’espectacle “Bye Bye Monstre”, i a més a més estàs al capdavant de Dagoll Dagom, entre altres coses! Podríem dir que t’has fet un lloc en un espai encapçalat majoritàriament per homes. Com ha estat la teva experiència? 

Cert! A Dagoll Dagom érem tres socis, ara dos estan jubilats, i jo sempre havia estat a la producció artística, fet que engloba prendre totes les decisions del què es farà, com es farà… El que passa és que la direcció escènica no l’havia fet mai, és a dir, posar en peu l’espectacle amb tot el que això implica! La veritat, és que ha estat una experiència molt maca perquè ha estat molt diferent i quan portes tants anys, trobar un altre al·licient és molt gratificant. 

En referència al teatre familiar, quina és la teva visió? Creus que se li atorga el reconeixement que es mereix?

No! Jo crec que hi ha una injustícia flagrant amb el teatre familiar. Crec que hi ha gent molt i molt bona,però que té uns mitjans molt minsos. Gent que és molt creativa, però que té uns ajuts econòmics molt baixos. 

D’altra banda, socialment, també hi ha aquesta cosa de “si és per nens ha de ser molt barat”, això ha fet molt mal. Hi han coses que valen diners i s’han de pagar. La llum ha de ser bona, els actors han de ser bons, tota la composició ha de ser bona! I clar, això té un preu i s’ha de fer valer. 

Des de les institucions s’ha reivindicat molt el teatre per a joves, però i el teatre per a nens i nenes? Qui el reivindica? Els infants tenen dret a anar al teatre!

Durant les primeres funcions de “Bye Bye Monstre” al Teatre Poliorama heu dut a terme una iniciativa per convidar a famílies en risc d’exclusió social a gaudir de l’espectacle. 

Correcte, és una mesura per reivindicar els drets culturals dels infants. Normalment a les estrenes es convida gent, que acostumen a ser actors i actrius, però en aquesta ocasió vaig pensar que hi havia molts infants que no podrien venir mai al teatre i que era una gran oportunitat poder comptar amb ells. 

En total, han vingut quasi set-cents infants amb les seves famílies, persones que mai abans havien anat al teatre. Ha estat una experiència meravellosa! Jo crec que és un regal per tota la vida, perquè l’emoció de la primera vegada que vas al teatre és una cosa que no té la treu ningú del teu record! 

Treballem amb la voluntat que la gent entengui que el teatre és un dret, que a la part de la cultura, des de ben petit, també hi tens dret!

 

I seria, també, una forma de promoure el consum cultural en llengua catalana?

Evidentment també! Veure una obra en català i que consideris que és una llengua festiva i cultural, penso que és un record molt important, una sensació important. 

Pel que fa al consum cultural, creus que a Catalunya s’està vivint un auge del teatre musical o no és ben bé així?

Per una banda sí que podríem dir que els musicals estan vivint un moment d’auge perquè s’ha produït tot el que ha estat la importació de musicals de fora cap aquí. Però, per altra banda, els musicals de creació d’aquí, personalment penso que més aviat hi ha una regressió. No hi ha ningú que agafi la història de fer súper grans musicals de creació catalana. Per tant, és un auge relatiu.

I com creus que seguirà aquesta tendència?

És molt complicat, les institucions haurien d’apostar per ajudar a promoure la creació d’aquest tipus d’espectacle, i necessiten un gran recolzament. Necessiten suport perquè siguin de gran format, de grans públics… I és puguin mantenir en el mercat.

Per acabar, l’any passat vas rebre la Creu de Sant Jordi, què va significar rebre un reconeixement com aquest? 

No és que els premis siguin la meva aspiració màxima, però sempre fa il·lusió! La veritat és que no m’ho esperava. Però clar, després ho pensis i…  Hem fet vint-i-sis musicals en català! Portem quasi cinquanta anys i crec que el reconeixement és merescut, perquè no és només a mi, sinó a l’esforç de fer teatre, de mantenir-te, d’emprendre projectes, de triomfar i també de fracassar. És tota una vida d’espectacles, en el fons, fa molta il·lusió!

Comments are closed.

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona        SGAE         Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona        INAEM - Ministerio de Cultura        

Pin It on Pinterest

Share This