La “petita” Moby Dick, d’Eudald Ferré Companyia de Titelles i Objectes
La resposta unànime us la podeu imaginar. Passem a una altra sala on se’ns descobreix un enorme (però petit en realitat) catxalot que té vida i respon a les preguntes de l’home. Fins i tot es deixa tocar algun cop!! Però com que el temps per a que un animaló d’aquests pot ser fora de […]
Les aventures del lleó Vergonyós, d’El Pot Petit
“«Les aventures del lleó vergonyós» és un conte iniciàtic per al seu principal protagonista, en un viatge amb una avioneta pilotada per una formiga —com una mena d’alter ego de Saint Exupéry, però en clau de faula. El llenguatge tant dels diàlegs de la trama com de les lletres de les cançons és extremament polit […]
Valentina Quàntica, de la Cia. Anna Roca
“És opossible divertir l’audiència de molt diversa edat tot reivindicant el valor de les dones científiques? Sí, com ho demostra la Cia Anna roca amb aquest muntatge entusiasta. La peripècia de la Valetina i el pollet Fernàndez (l’antagònic antiheroi que el fa d’ajudant) juguen a respondre una mena de qüestiuonari científic (de manera similar a […]
La motxilla de l’Ada, de Teatre al Detall i La Tresca i la Verdesca
Un propòsit, doncs, molt valent: fer un espectacle especialment necessari, per a un públic inopinadament jove, i a sobre, basat en una història real. I els primers que han d’entendre i acceptar com és la seva filla, han de ser pare i mare, un ofici que no té manual ni escalafó. La posta en escena […]
Andròmines, de Samfaina de Colors
Amb la part musical interpretada per Xavi Múrcia i les cançons i part parlada de Mirna Vilasis (és a dir, Samfaina de Colors), a més d’una posta en escena espectacular i amb una estètica molt acurada, aquest espectacle és per a oferir als més petits de la casa (i de l’Escola i la Llar d’Infants […]
La faula de l’esquirol, de la Companyia de Comediants La Baldufa
Un aire de conte il·lustrat, de pel·lícula d’animació, de poema visual. Aquesta història delicada sobre convivència captiva perquè més que una gran narració, t’explica un conte a cau d’orella. Un esquirol i un eriçó conviuen a la natura. La trobada els incomoda, però de mica en mica les punxes abraçaran i els aglans, les mores i […]
Sopa de pedres, d’Engruna Teatre
La virtut d’aquest muntatge està en com basculen entre el drama i la denúncia amb els gags i les situacions còmiques. I sobretot amb una posada en escena i una escenografia mòbil que imprimeix un ritme àgil. La història de l’Alma, una nena (l’única titella portada per les dues actrius, Anna Farriol i Júlia Santacana) […]
Camí a l’escola, de Campi Qui Pugui
Diu el director Lluís Pasqual sovint que és màgic per a l’espectador que, en un escenari, una aixeta d’una cuina ragi aigua. Si ho és per a muntatges com La reina de la bellesa de Leenane, (per citar un muntatge amb una cuina on s’hi fa tota la vida) molt més ho és, en aquest desert […]
Jaleiu, de Guillem Albà
“Com que Guillem Albà és amant de la improvisació, podria ser que el «Jaleiu» que algú hagi vist en un escenari no sigui ben bé el mateix «Jaleiu» que vegi en un altre escenari. A la Mostra d’Igualada —per cert, funció presencial i també digital en directe—, el guió de base s’ha mantingut, però les […]
MDR (Mort de Riure), de Los Galindos
“A vegades creus que ja has vist moltes obres d’humor irreverent i llavors és quan arriben Los Galindos i et tornen a sorprendre. És evident que MDR (Mort de riure) no és un espectacle per a tots els públics, però no importa tenint en compte que la forma com aquest grup aposta per la incorrecció és veritablement […]
Les croquetes oblidades, de Les Bianchis
“Les croquetes de l’àvia són un recurs tant identificable per a tothom que s’ha convertit, sovint, en ganxo d’anunci a la tele. Aquí, les croquetes simbolitzen la pèrdua del seu contacte: Ja mai més podran celebrar les croquetes però tampoc la seva conversa tendra i pacient i els seus detalls fets a mà, com la […]
Conservando memoria, d’El Patio Teatro
La actriz, sobre una mesa que podría ser la de la cocina de una casita aldeana, ilustra cuanto va contando con su voz cálida (y a veces con un acento rural que en ella es orgánico), manipulando con gracejo tarros de conservas, latas de sardinas y piezas de ajuar doméstico. Lo cotidiano, lo anodino en […]