Crítiques la veu dels professionals Crítiques la veu dels professionals
29 / 06 / 21

Andròmines, de Samfaina de Colors

Amb la part musical interpretada per Xavi Múrcia i les cançons i part parlada de Mirna Vilasis (és a dir, Samfaina de Colors), a més d’una posta en escena espectacular i amb una estètica molt acurada, aquest espectacle és per a oferir als més petits de la casa (i de l’Escola i la Llar d’Infants també) un primer espectacle de les seves vides.

No cal dir que la part musical és impecable, amb tant sols una guitarra elèctrica que va dotant de paisatge sonor tot el que passa en escena, un joc de caixes que de vegades ens intriga, per cap a on van, i què ens sortirà de dins, uns personatges (que manipula la mateixa Mirna, com si d’una nena que juga amb els seus ninos es tractés) dels que ens porten a la primera infància… i… Lletres!! que al final ens donaran una de les claus de l’espectacle, és una proposta tranquil·la, pausada, encisadora, que ens va atrapant perquè ha trobat un tempo perfecte, que no és tan lent perquè ens avorrim, però que fuig de les presses de la vida de les que, malauradament, no tant sols els més petits se n’escapen.

Autor: Josep Maria Viaplana

Data: 15/06/2021

Llegeix la crítica completa a Recomana.cat


“Les golfes són un espai inspirador. Retrobar-se amb el passat és l’exercici màgic de descobrir com vas ser, què t’agradava o qui era la teva família. Samfaina de colors pren de punt de partida aquest univers per explicar la història d’una dona que torna a les golfes, on una nina de drap la portarà a recordar les cançons de la infantesa. La nina de drap és un objecte que pren vida i té la frescor de l’infant. Malgrat això, no agafa la centralitat del relat, fet que ajudaria a teixir un fil argumental més sòlid. El pretext és senzill: a cada racó, una cançó. En el fons no és gaire diferent dels anteriors espectacles (Els cistells de la caputxeta) on les cançons també s’enfilaven una rere l’altre. En canvi, a Els tres porquets es caguen de por, el conte clàssic s’explicava bé amb les cançons dels Samfaina i servia per incorporar una reflexió sobre la por en els infants. El viatge a la infantesa es fa a través de les cançons clàssiques, potser una història més concreta i uns personatges més ben definits (tant la nina com la parella d’intèrprets) haurien aconseguit que el viatge fes connectar molt més amb els records de cadascú.”

Autor: Martí Rossell Pelfort

Data: 01/06/2021

Llegeix la crítica completa a Recomana.cat


“Múrcia evita cançons enganxadisses i fàcils; prefereix cantar al matís, al vers precís, a la idea més aproximada del que imagina. Vilasís, en aquesta ocasió, evita dirigir-se al públic. Símplement, deambula per l’espai. La posada en escena explota efectes (més o menys simples, més o menys vistosos) que actuen de reclam a la canalla, a la vegada que la música posa el coixí acollidor, com si fos una catifa còmode que espera pacient la canalla que vol jugar. Probablement, la simplicitat ha permès un espai molt més net i directe que, sense la connexió de La granja de Teloncillo Teatro mostra els tistes amb els mínims artificis (a diferència d’anteriors treballs seus com podrien ser Els tres porquets es caguen de por o Cabaret patufet). Potser genera una certa espectativa que es frustra (si més no, en temps de Covid) quan la cantant baixa amb globus vermells al pati de butaques i desapareix cap al vestíbul (sense haver-ne repartit cap, com confia la canalla). És un moment poètic que trenca la quarta paret i que convida a tancar la peça.”

Autor: Jordi Bordes

Data: 06/04/2021

Llegeix la crítica completa a Recomana.cat

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This