“L’art té a veure amb la llibertat, la creació, la imaginació. Les competències i qualitats que es volen assolir a l’escola estan més properes a l’art que a l’educació tradicional”. Aquesta reflexió és el punt de partida -o d’arribada- de l’experiència d’Yvette Hardie, presidenta d’Assitej Internacional (Asociación de Teatro para
L’oïda és el primer sentit que desenvolupem. Abans inclús de poder notar el tacte, olorar o veure, els éssers humans sentim. Fins i tot abans de néixer: a les 20 setmanes, el fetus respon al so i a les 24, té el sentit de l’oïda completament desenvolupat. Així que des
El Festival El Més Petit de Tots no només serveix per a que les famílies descobreixin les possibilitats que ofereixen les arts escèniques per gaudir amb la canalla més petita, sinó que també són una oportunitat per als sectors professionals de debatre i posar-se al dia. Aquest és precisament l’objectiu
La festa de Tots Sants, la caiguda de les fulles, un arbre sec, una mascota que mor o, evidentment, una obra de teatre. Qualsevol excusa és bona per tractar amb els infants un tema que lluny de tractar amb naturalitat, ens costa d’afrontar: la mort. Les persones expertes en psicologia
Quan a la tardor de l’any 91, el Jove Teatre Regina va decidir dedicar-se exclusivament al públic infantil i juvenil, un dels titulars de la premsa catalana va ser: «Se pierde un teatro en Barcelona». Aquesta frase, impensable ara mateix, era un símptoma de la necessitat que hi havia de
És un concert? És un musical? És teatre amb música? No! És Pentina el Gat! No els coneixeu? Doncs ja és hora de conèixer-los, perquè fa 20 anys que volten pels escenaris i places de tot el país. Dues dècades a les esquenes però encara resulta complicat posar-los-hi una etiqueta.
La companyia Zero en Conducta és l’encarregada enguany d’inaugurar la fira Puppet International de Meppel, a Holanda. Allà estrenen el seu últim espectacle, Eh man He, aquest dimecres a les 20h. El certamen compta amb un focus català, en què trobem propostes com Naïf, de Toti Toronell, Tripula, de Farrés
Inici de curs és sinònim de tornada. Vol dir escola, horaris, activitats extraescolars, matins matiners, lleganyes, motxilles plenes i presses. Però la rutina també ens empeny als escenaris, a les temporades estables de teatres i centres culturals, que ens omplen la tardor i l’hivern d’arts escèniques per compartir en família.
Anar de fira o de festival no vol dir plantar-se al mig del poble o ciutat en qüestió i deixar-se endur per la massa de gent que va i vé. De fet, fer això i ja està comporta, més aviat, no voler tornar a una fira mai més. Per què?
Tres hipopòtams movent-se pel carrer al ritme de la música, sense cap més pretensió que commoure, que és el que diu Aristòtil que ha de fer el teatre. Aquesta afirmació la subratlla Ramon Molins, el director de Zum Zum Teatre, quan parla del nou espectacle de la companyia lleidatana: “És
Queden 9 dies per l’estrena d’Asteroid, el nou espectacle de la companyia Campi Qui Pugui. El taller a Lleida treu fum amb els últims retocs a l’escenografia, les últimes revisions a la música, els últims assajos… Els membres de la companyia asseguren que necessitarien un mes més per acabar de
Quantes vegades hem anat a un parc d’atraccions i hem vist gent adulta sortint marejada d’una muntanya russa. O persones amb uns quants anys a sobre que es neguen a provar l’últim crit en piruetes a tota velocitat. Saben que no els hi agradarà. O que elles no estan fetes
