Un vestit nou per a l’emperador

En aquesta nova entrega dels articles de #NovaVeu X EscenaFamiliar, Paula Castillo entrevista al Pere Romagosa, de la companyia de teatre “La Pera Llimonera”, sobre el seu nou espectacle “Un vestit nou per a l’emperador”. Una entrevista que repassa la trajectòria de la companyia i els temes d’aquest nou espectacle, i respon a la pregunta: Per què fer espectacles per a públic familiar?

Em podries explicar com heu enfocat l’espectacle? L’espectacle és una adaptació del conte de Hans Cristian Andersen i a nosaltres ens va atreure la idea de dur-lo a terme perquè tractava significativament el tema de la hipocresia. Ens lligava molt bé amb el personatge de la Greta Thunberg, són els nens els que ens avisen del que està passant, de la realitat i que els adults no els hi volem fer cas. A partir d’aquestes idees vam començar l’adaptació del conte. Com ens atreia el tema dels enganys i les mentides vam fer-ho a partir d’uns paradors de mercat, que arriben a una ciutat. En l’àmbit escènic com és la vostra peça? En l’àmbit escènic representa una plaça d’un mercat i per separat arriben dos venedors amb el seu carro, que porten la seva parada, tenen un conflicte per establir-se, es barallen com si no es coneguessin quan en realitat és mentida, tot és una trama que tenen muntada per vendre el seu producte. A partir d’aquí munten la seva parada i entren en competència. Si t’interessa el tema de l’espai escènic dels espectacles, et recomanem aquest article:  https://www.escenafamiliar.cat/reportatges/vols-descobrir-quina-importancia-te-lescenografia-en-la-posada-en-escena-dels-espectacles-en-viu-texpliquem-algunes-idees/ La connexió que has dit abans amb la Greta Thunberg, es veu pel que fa a la dramatúrgia o és una cosa subtil? Al final del conte, l’emperador va despullat perquè els sastres no l’han vestit, diuen que només els que diuen la veritat poden veure el vestit. Tots els adults callen, però al final és un nen qui diu que va despullat. A partir d’aquest personatge del nen del conte, nosaltres l’identifiquem com la Greta Thunberg, que ens està avisant i ens està parlant de temes com el medi ambient, una cosa que tots sabem, però els adults no li acaben de fer cas. Aquest personatge nosaltres el deconstruïm a través d’un penja-robes. Quan hi ha l’emperador al seu palau, creem un personatge que és una nena que està regam, a través d’un penja-robes, que li posem un cap de coco amb una roba, muntem el personatge de la nena que es diu Greta. Aleshores l’emperador li pregunta qui és i que fa al seu jardí. I diu que és la filla del jardiner. A partir d’aquí l’emperador estableix una relació amb ella, li explica que li faran un vestit nou i ella li va qüestionant si li cal realment un vestit o no. Li heu donat una volta llavors, és una mena de reinterpretació. Sí que hem fet una actualització, a més de parlar de la hipocresia també teníem ganes de parlar del que ens està passant en el nostre món actual. Tot el tema del medi ambient, tots constantment estem dient que ens estem carregant el planeta, però no acabem de fer el que hem de fer.

Amb aquesta nena, que representa tots els nens, ens està dient que ens estem carregant el planeta, però no li acabem de fer cas.

Em pots explicar la vostra trajectòria com a companyia? A la companyia La Pera Llimonera actualment som dos, el Sergi Casanovas i jo soc el Pere Romagosa, som una companyia que estem a punt de fer 30 anys. Ens vam estrenar el 1993 a la Fira Tàrrega amb un espectacle que es deia “Rucs la maledicció del bruixot”. Des d’aleshores fins ara ens hem dedicat exclusivament al teatre i al teatre familiar, infantil. Hem fet diverses obres. Vam començar amb Rucs, després vam fer “Quo no Vadis”, que era una adaptació de Marc Antoni i Cleòpatra.

Sempre és amb un estil de comèdia, de clowns, treballem molt amb la paraula i els jocs de paraula.

Quan vam començar la companyia érem el Pere Casanoves i jo, vam estar treballant junts fins al 2015. Els dos ens dèiem Pere i per això el nom La pera Llimonera, ens semblava un nom divertit i el que volíem era això, divertir i fer passar una bona estona a la gent amb el nostre humor. El 2015 va deixar el teatre i jo vaig fer un espectacle en solitari, “Plors del cocodril”. Després d’aquest vaig reprendre la companyia tornant a fer “Quo no Vadis”, però aquest cop amb el nebot del Pere, el Sergi Casanovas. Tot queda en família, és bastant tradicional en les famílies de pallassos, que va passant de generació en generació. Mai haguéssim imaginat que podríem … A partir d’aquesta represa, el 2019 vam crear un espectacle amb el Sergi, el primer conjunt, “Baobab, Un arbre, un bolet i un esquirol”, que tracta sobre el tema dels refugiats. Un tema bastant candent actualment, el vam estrenar el 2019 a la Mostra d’Igualada i vam guanyar el millor espectacle de la Mostra i hem estat girant fins ara. I ara a la darrera mostra de 2022 vam estrenar “El vestit nou”.

I com va anar? Molt bé, vam tenir molt bona resposta. Ara volem girar-lo per aquí. Acostumem a girar una primera i segona temporada per Catalunya a i després fem la traducció en castellà i el girem per les diferents comunitats de l’estat espanyol. I teatre familiar… per alguna cosa en particular? La companyia es va crear al 93, en un moment de crisi després de les olimpíades del 92, havíem treballat amb altres companyies no de familiar sinó d’adults i ens vam trobar amb l’azducat que fèiem, si seguíem amb el teatre o no. Llavors se’ns va proposar que féssim un espectacle familiar perquè potser ens calien menys recursos econòmics i vam dir, va provem-ho! Jo també venia del camp de l’ensenyament, jo era mestre i era un camp que em quedava força a la vora. Vam crear els rucs, que era una mica desmitificar un conte de prínceps i princeses que vam estrenar a Tàrrega i va anar molt bé. Va començar a sortir molta feina en un moment de crisi, era un espectacle molt senzill i és el que ens va donar a conèixer per Catalunya i Espanya. Des d’aleshores sempre ens hem trobat molt còmodes treballant amb el públic familiar i infantil. Des d’un principi sempre hem pensat que als nens els hi hem de poder parlar de qualsevol tema, no ha d’haver-hi tabús, tot és la manera en què els hi parlem.

Sempre hem tingut en compte que podem parlar de moltes coses amb els nens i que a més a més, quan van al teatre no hi van sols, van amb els seus pares, avis, família i també és un públic que també ve a veure l’espectacle i s’ho ha de passar bé i per això pensem que han de ser espectacles amb un ventall de possibilitats molt gran i que cadascú amb la seva edat pot fer la seva lectura.

Per què la gent l’ha de veure? Perquè és imprescindible que anem al teatre per veure les arts en directe, que després de tant de temps de confinament encara es fa més evident. Deixem les pantalles i tornem al món real i a veure les coses en directe. I després perquè s’ho passaran molt bé. Passaran una estona molt divertida i per veure que un clàssic el podem adaptar i el podem fer actual i potser ara està fins i tot encara més vigent! Paula Castillo Rodriguez @paulacastillo4 @paulacasstillo4  “Soc actriu i comunicadora cultural. Des de fa quatre anys formo part del col·lectiu Novaveu”