Propostes “imperdibles” per programar una Mostra d’Igualada memorable
Tic-Tac, Tic-tac… Els dies passen i ja tenim aquí la Mostra d’Igualada. La que fa 30. La Mostra de totes les mostres. Enguany, aquesta fira d’espectacles infantils i juvenils reuneix 55 companyies que faran a diferents escenaris -11 de sala i 7 de carrer, a més de 3 itinerants- 114 representacions. Entre els 55 espectacles del programa, hi ha 20 estrenes, 12 absolutes i 8, a Catalunya. Per això, des de l’organització asseguren que, qui vulgui, podrà veure tots els espectacles en els 4 dies que dura el certamen, sense renunciar-ne a cap. I és que, és complicat triar. Molt. Per això, us proposem alguns criteris per escollir propostes que us facin gaudir d’aquesta edició tan especial de la Mostra d’Igualada. Això sí, l’exposició dels 30 anys, l’heu d’anar a veure!
ELS ITINERARIS DE LA MOSTRA: triar per edats
PER ALS MÉS PETITS +3
PER A TOTHOM (TOTS ELS PÚBLICS)
ELS IMPERDIBLES DEL DIRECTOR: criteri expert
El Pep Farrés s’acomiada aquest any de 5 edicions al capdavant de la Mostra d’Igualada. És la persona que millor coneix la programació i precisament per això li costa destacar uns espectacles sobre d’altres, però agafant una mica d’aquí i d’allà i seguint els eixos que l’edició d’enguany marca amb espectacles que “ens fan créixer” i que obren les nostres mirades, ens recomana algunes produccions que no ens podem perdre:
LA MIRADA MIGRANT. Un dels espectacles que posen el focus en persones que han hagut de marxar de les seves cases per diferents realitats és Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol, de La Pera Llimonera i dirigida per Toni Albà, que a més és una de les estrenes absolutes. Dos venedors ambulants expliquen el conte de com un esquirol i un bolet han de trobar un nou arbre on viure després que la guerra hagi destruït casa seva. Un altre dels espectacles amb aquesta mirada que recomana el director de la Mostra és Refugi de Clownoscopio, que per primer cop es representarà a Catalunya. Aquesta proposta, sense text, ens recorda que tothom necessitem trobar el nostre lloc al món.
LA MIRADA FEMENINA. Espectacles que creen el seu argument des d’una perspectiva de gènere o bé que se centren en un personatge femení tan especial com La petita Capmany, l’estrena de Tanaka Teatre, que ens porta la història de la infància i la relació amb el seu pare d’aquesta dona -Maria Aurèlia Capmany- que es convertiria després en un referent feminista. Amb ulls de dona, Pep Farrés també destaca Playoff, de La Joven Compañía. Escrit per Marta Buchaca, l’espectacle adreçat a públic juvenil parla de dona i esport a través de la història d’un equip de futbol femení i d’un partit clau. Gri-Gri de Marionetes Nòmades, parla d’una nena africana que es nega a acceptar el destí que li han imposat i busca en la màgia del seu amulet l’alliberament que desitja.
LA MIRADA INCLUSIVA. Mostra d’Igualada també ha programat espectacles que aporten un discurs en què hi cap tothom, també les persones amb capacitats diferents. I amb aquesta mirada, el director del certamen recomana, per exemple, Superabile dels italians Teatro la Ribalta-Kunst der Vielfalt. Quatre actors, dos d’ells amb cadira de rodes, expliquen els seus somnis, la seva vida quotidiana, les mirades dels “altres” i la seva pèrdua d’intimitat i autonomia a través de recursos escènics com els dibuixos de còmic.
LA MIRADA INFANTIL. A banda de ser el públic al qual s’adrecen els espectacles, també ha de ser protagonista dels arguments i també centra un altra de les mirades que vol reconèixer Pep Farrés. Amb aquesta intenció, ens destaca uns quants: L’aventura d’avorrir-se de L’Estaquirot Teatre, Mil bocins de Zipit Company, Una poma, un pomer de De Paper, Sabates noves de Tian Gombau – L’home Dibuixat o El senyor petit de Teatre a la Fuga. En tots ells, els infants tenen un paper central en l’argument i la seva mirada marca l’enfocament de l’obra.
LES ESTRENES: veure el més nou
Potser alguns dels espectacles que us hem recomanat fins ara ja els heu vist, perquè no són estrenes. I potser el que voleu a la Mostra d’Igualada és veure què hi ha de nou a l’escena per a públic familiar. Si és així, no patiu. Hi ha 20 estrenes a la programació i una dotzena d’aquestes són absolutes. Per això, us les proposem com a imperdibles. Nosaltres no ens les perdrem!
- A grande floresta, dels portuguesos Teatro do Mar, ens explicarà com una tempesta canvia el curs del món i quin és el comportament de tothom qui l’habita.
- Big Bang Cuc, de Blink Flash, és un espectacle plàstic ple d’humor i moviment en què Cuc, un ésser gegant arribat de l’espai despertarà els sentits de la canalla més petita convidant-los a viure, dins la seva “panxa”, un viatge sensorial i lúdic.
- Italino Grand Hotel, de la companyia La Tal, que presenta un espectacle amb Jordi Magdaleno com a únic clown a l’escenari representant l’encarregat de rentar els llençols d’un gran hotel. La tendresa i l’humor són la clau d’un espectacle que també és una història d’amor.
- Joc de cadires, de CAL Teatre, que ens parla de la relació entre les persones i les cadires i de com el lloc que ocupem condiciona el nostre punt de vista. Vaja, que tot depèn de la cadira des que es miri.
- Oops!, de Teatre Mòbil, un cant a l’optimisme, a viure i a riure amb els pulmons plens i els ulls clars.
- Planeta M.Art, de Marcel Gros, un nou món interior creat, imaginat i somiat per aquest pallasso que ja forma part de l’imaginari col·lectiu d’infants i gent gran.
- Quimera, de La Guilla Teatre, un espectacle en què el públic entrarà en un nou món de somnis i il·lusions sense mòbils ni connexió a internet on res pot ser i tot és possible, on només la imaginació hi té cabuda.
- Voilà, de Sergi Buka fa tot un homenatge a la màgia del circ i demostra que els somnis són possibles si es desitgen amb prou força.
- Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol, de la Pera Llimonera parla, sense deixar en cap moment el sentit de l’humor, de un tema tan dramàtic com la migració i les persones refugiades, a través de la història d’un esquirol que ha de marxar del seu arbre perquè l’ha destruït la guerra.
- Back 2 classics, de Planeta Trampolí és un espectacle fresc i proper per tota la família en què les acrobàcies i piruetes del circ més clàssic es barregen amb dansa urbana i amb la música.
- La petita Capmany, de Tanaka Teatre, porta a escena la infància de Maria Aurèlia Capmany i la seva relació amb son pare. A través d’un viatge tendre i divertit, la nena viu una emocionant aventura per lluitar contra l’oblit dels personatges del folklore català en què descobreix la importància de mantenir la cultura.
- Mil bocins, de ZiPit Company, parla de la resiliència, de la capacitat de tornar a aixecar-nos quan caiem i de la possibilitat d’arreglar allò que es trenca en mil bocins a través de la història d’una nena i la seva àvia que intenten sobreviure en un lloc on mai no plou i la terra es trenca en mil bocins.
I a banda d’aquestes, també podrem veure per primer cop a Catalunya CALMA! de Guillem Albà, Piccoli sentimenti de Tof Théatre, Leonardo, somnis i malsons de Plasticiens Volants, Petit Big Blue de PanicMap Proyectos Escénicos, Refugi de Clownidoscopio Teatre, Sabates noves de Tian Gombau-L’Home Dibuixat, Salüq de MaQuinant Teatre i Superabile de Teatro la Ribalta – Kunst der Vielfalt.
Ah! I si parlem d’imperdibles, per acabar amb les recomanacions, també hem de destacar la inauguració i un espectacle molt especial que prepara Mostra d’Igualada. Si el temps acompanya, Leonardo, somnis i malsons de Plasticiens Volants serà tot un esdeveniment. “Impressionant” és la paraula del director de la Mostra, Pep Farrés. L’espectacle, de gran format, intenta reinventar les fantasies d’un geni com Leonardo da Vinci esculpint l’aire. I per acabar amb el principi, la inauguració: El viaje de Ulises és la proposta de la companyia basca Teatro Gorakada que va rebre al febrer el premi FETEN al Millor Espectacle per aquesta història. Una història del viatge com a metàfora de la vida, de la lluita contra les dificultats i la forma de resoldre-les. Un viatge ple de peripècies úniques i de jocs compartits on cada acte, cada escena, és un univers en si mateix.
Si amb totes aquestes propostes destacades encara dubteu de si passar o no per Igualada aquest cap de setmana és perquè el teatre no us agrada o perquè sou extraterrestres que encara no l’heu descobert. I en aquest cas, també us recomanem que hi aneu a fer un tastet ni que sigui i que us endinseu en un món que us enganxarà. El teatre infantil i juvenil, tal i com diu el lema de la 30a edició de la Mostra, “et fa créixer”. Ens veiem a Igualada!