De_Paper i la vida que s’escampa per tot arreu
De_Paper és l’encaix de l’artista visual Joan Alfred Mengual i la música Núria Lozano. La companyia va néixer l’any 2014 amb l’espectacle Musiquetes de paper, i després van arribar Dins la panxa del llop, Una poma un pomer, la seva versió Una pometa, un pomer i ara Miranius: l’aventura d’habitar el món, que van estrenar a la darrera Mostra Igualada i que acaba de guanyar el Premi Xarxa Alcover. Ens expliquen com ha estat el procés de creació que han fet acompanyats d’en Jordi Palet, director i dramaturg de l’espectacle.
Miranius parla de com els humans fem caus i nius (és a dir: cases, carretes i pàrquings) allà on els tenen els animals. La parella artística presenten un fragment de vida que es va desplegant com un conte il·lustrat. L’espectacle és una metàfora del seu procés artístic, però també el de la natura. “És com un test on al principi només hi ha terra i de seguida hi apareix herba o una formiga. Com un full en blanc on el llapis es passeja o un espai que s’omple de música”. Aquesta pulsió per crear i construir que tenim els humans els va portar a pensar com articulem la vida i la convivència amb els altres éssers vius. L’espectacle va anar prenent forma després del confinament, que recorden que va ser un moment on tothom semblava sortir a la natura per gaudir dels espais verds. En paral·lel, el seu fill els deia: “ens estem carregant el món!” Totes aquestes reflexions van anar casant amb d’altres inquietuds que ja havien tingut com a companyia.
Mengual és de la costa valenciana i va viure com el boom immobiliari (previ a la crisi econòmica) es va proposar urbanitzar les zones costeres on hi havia petites cases de la gent del pobles i molt territori natural. D’aquella mala experiència en van extreure l’esperit de reivindicació de la terra, que va unir a molta gent de la zona. El record de les manifestacions en contra del pla urbanístic encara és present a Miranius. L’espectacle, lluny de ser un documental pamfletari, és una faula musical que connecta perfectament amb tot tipus d’espectadors.
“Els animals són molt presents als nostres espectacles”, expliquen. Tot i voler acostar-se sempre a d’altres punts de vista (el món vegetal a Una poma, un pomer o el món animal a Miranius), acaba apareixent sempre l’ull humà: “és la nostra experiència i amb qui més fàcilment connecta el públic”. Volien que els humans no prenguessin el protagonisme de l’espectacle, però ha passat el mateix que ha passat el planeta. Comenten, fent un paral·lelisme entre realitat i ficció: “hi ha una primera part on tots els animals fan plàcidament el seu niu, però la vida humana accelera totes les construccions”.
Pel que fa al treball amb Jordi Palet asseguren que la seva mirada els ha fet sortir de la manera de crear que tenien establerta, amb alguns tics que volien capgirar. Mentre que els De_Paper seguien apostant per la idea de concert il·lustrat, Palet duia la creació cap a un espectacle més textual. El resultat és fidel a la idea de la companyia, però la mirada de Palet hi suma una capa dramatúrgica que no havien tingut tant als altres espectacles. El fet que Mengual i Palet siguin artistes visuals els ha fet connectar i han trobat molts àlbums il·lustrats que els han servit de referents comuns. Lozano ha traçat les lletres amb un diàleg constant amb Palet, que les ha fet créixer: “ell em portava una proposta i la refeia tota, però ja tenia un punt de partida molt interessant”. El ritme de treball ha estat molt lent, però s’han sentit còmodes en aquesta manera de treballar per tal de fer-se seu el projecte i creuen que això es nota en el resultat.
Asseguren que l’espectacle és un pas més en l’evolució de la companyia i, de mica en mica, les imatges no serveixen només com a il·lustració de les cançons (com als primers espectacles) sinó que poden aportar noves capes de significat, apostant per imatges suggerides que no caiguin en la redundància. Mengual creu que el tipus de proposta visual també ha evolucionat: “la barreja de la il·lustració figurativa amb l’escultura geomètrica i conceptual té moltes possibilitats i això m’il·lusiona”.
Després d’haver guanyat el Premi Xarxa Alcover, de ben segur que els espera una llarga gira, que començarà al FiM Vilaseca. En paral·lel, estan gravant les cançons de l’espectacle per preparat el disc que es publicarà a la tardor. Conjuntament amb el disc, volen publicar un àlbum il·lustrat partint de tot el material que han creat entorn l’espectacle. La gira de De_Paper, com la natura que retraten a Miranius, s’expandirà per tot arreu.
Martí Rossell Pelfort
@MartíRosPel @martirossellpelfort
“Des de ben petit he estat en contacte amb el teatre, gaudint-ne de moltes maneres diferents. L’any 2018 vaig entrar a formar part del col·lectiu Novaveu com a crític teatral i això m’ha obert les portes a col·laborar amb mitjans culturals com Núvol o Entreacte i també amb mitjans locals de la meva ciutat, Igualada. Actualment estudio Comunicació i Indústries Culturals a la Universitat de Barcelona”
