A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
30 / 09 / 21

Carla i Ada, dos històries reals darrere de “La motxilla de l’Ada”

A qui no li ha passat sentir-se identificat amb la protagonista o actriu secundària d’una obra de teatre? Pensar que aquell espectacle parla de tu. L’Ada Aurora va considerar que no podia ser tan casual que la protagonista de “La motxilla de l’Ada”, que es pot veure a partir del primer cap de setmana d’octubre al SAT!, tingués el seu nom i visqués el trànsit de nen a nena, com ella havia decidit fer ja d’adulta passant de dir-se Adam a Ada. Així que ho va fer. Va trucar a la companyia Teatre al Detall per demanar explicacions. Això és el que va passar.

Sona el telèfon del Joan M. Segura Bernadas, director de “La motxilla de l’Ada” (Teatre al Detall) després de la seva estrena a la Mostra d’Igualada de l’any passat. La trucada viatja 3.400 km des de Helsinki a Barcelona. “Hola, sóc l’Ada i us truco perquè acabeu d’estrenar una obra inspirada en la meva vida i ningú m’ha demanat permís”. L’Ada Aurora, una dona trans que ara està encantada amb que Teatre al Detall comenci temporada al SAT! aquest primer cap de setmana d’octubre, fa un any va trucar al Joan M. Segura indignada perquè no li havien informat de que la seva vida havia inspirat una creació artística.

“La motxilla de l’Ada” és una obra de teatre per a públic familiar que parla de l’amor incondicional dels pares i mares cap als seus fills. Amb la música del grup Les Tietes (La Tresca i la Verdesca), dalt de l’escenari resona la importancia de l’amor propi. De la valentia que cal per fer el pas i mostrar-se un mateix desprenent-se de tot el que ens ve de fora i acumulem. “La motxilla de l’Ada” és una història de transformació d’identitat en la que un nen, l’Adam, es desprén de tot, fins i tot de la “m” del seu nom, i passa ser l’Ada.

“Quan el Joan em va explicar que la història en la que s’inspira l’obra és la de la Carla i no la meva, al principi creia que s’ho inventava però vaig voler confiar, encara que em costés de creure. És que fins i tot la protagonista coincideix amb el meu nom: passa de ser Adam a Ada!”, explica l’Ada, que fa dos anys va deixar Catalunya per instal·lar-se a Helsinki amb els seus dos fills. Va ser allí on va decidir iniciar el trànsit d’home a dona i compartia a les xarxes socials vivències i sentiments.

Pensava que la companyia o el dramaturg de l’obra s’havia pogut inspirar en el que jo compartia al meu mur de Facebook per fer “La motxilla de l’Ada” i vaig alucinar quan vaig saber que la veritat era que la vida de Carla era la llavor de l’espectacle del Teatre al Detall.

“Fer teatre i el contacte amb el públic sempre fa que passin coses extraordinàries, però el que ha passat amb La Motxilla de l’Ada és ben bé una història per fer-ne una novel·la”, introdueix la Txell Botey, actriu protagonista juntament amb Xavi Idàñez, tots dos Teatre al Detall.

La Txell Botey i el Xavi Idàñez durant l'espectacle "La motxilla de l'Ada" de Teatre al Detall.
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

La Txell Botey i el Xavi Idàñez durant l’espectacle “La motxilla de l’Ada”, que es pot veure al SAT!

Però en realitat, d’on surt “La moxilla de l’Ada”?

“La idea de fer aquesta història transformadora sobre la identitat de gènere neix de la Carla, una amiga de la nostra filla Nora. Des de ben petita, la Nora ens explicava que tenia un amic a l’escola al que deien Quim però que en realitat era una nena. Amb el temps i presa la decisió en família de que el seu fill iniciés el trànsit a nena, un estiu, el Quim va marxar de colònies i va tornar sent la Carla. Amb naturalitat. Aleshores, la Nora ens va dir unes paraules que van ser la llavor d’aquest espectacle:

“Una nena molt petita ha hagut de prendre una decisió molt important. Ha hagut de ser molt valenta, mare. Jo no he hagut de prendre aquesta decisió”.

L’Eli, la mare de la Carla, assegura que procura recordar-li sempre a la Carla lo valenta que és, sobretot en aquells moments en que fallen les forces per seguir endavant a contracorrent, no solament de la societat sinó del teu propi cos. “La veritat és que des de la Unitat de Gènere de l’Hospital Clínic ens ajuden molt, així com és reconfortant formar part de Crisalis, però el dia a dia el viu cadascun i hi ha moments, ara que s’atansen els canvis corporals de la pubertat, en què cal recordar-li lo valenta que va ser prenent la decisió de ser ella mateixa amb set anys i dir davant de la classe: A partir d’avui vull que em digueu Carla”.

L’Ada Aurora, que va fer el trànsit ara fa dos anys, ja d’adulta, explica que “tant les persones que fan el trànsit de petites com de grans han de fer un pas endavant de valentia. Cada moment té les seves coses. Jo, per exemple, no vaig patir bulling a l’escola, perquè jugava a ser noi i viure en un cos que no em representava. Jo sempre m’havia sentit nena. De petit vius la valentia des de la innocència i ara d’adult des de la consciència, fent fron a altres dificultats”. L’Ada posa l’accent en “la sort que va tenir la protagonista de l’obra i la Carla de tenir un pare i una mare que li donés suport, que no fessin burla ni alimentessin cap teoria de que el seu fill estava malalt. És molt important donar suport al teu fill o filla en el seu sentir i acompanyar-lo a ser qui de veritat és”. L’Eli coincideix en allò que l’obra de Teatre al Detall explica amb tanta delicadesa i sensibilitat amb el text del dramaturg Jordi Palet: “els pares i mares simplement hem d’escoltar als nostres fills, observar-los i estar atents al seu sentir. Donar-los-hi suport en allò que decideixin per a ser feliços”. I això, valdria per a tots els infants.

Aquest cap de setmana és el primer de molts de “La motxilla de l’Ada” al teatre SAT! de Barcelona. Podeu comprar les entrades clicant aquí.

I si arribes a aquest article després de veure l’obra, ens encantarà que ens deixis la teva reflexió als comentaris. Si per acabar-la de fer necessites recordar alguns temes musicals de l’espectacle, mira aquí.

Volem acabar l’article dient que hi va haver foto de família, la van fer la Txell i el Xavi, de Teatre al detall, amb l’Ada i la Carla, encara que per privacitat no la compartim. Sí, l’Ada va recórrer els 3.400 km que separa Barcelona de Helsinki per assistir amb els seus dos fills a l’estrena de “La motxilla de l’Ada” al Grec de Barcelona aquest estiu. Es van conèixer amb la Carla i… “va ser emocionant. L’espectacle em va fer viatjar per sensacions i emocions que jo he viscut al llarg de la meva vida i quan ens vam trobar amb la Carla gairebé no vam podem ni dir paraula. Tenim els telèfons, per a quan hagi de ser el moment”.

L’Ada Aurora va compartir al mur de Facebook el seu sentir després de veure l’obra. Us deixem aquí el que va escriure per seguir la cadena d’inspiració d’aquesta obra i tots els seus efectes secundaris en l’augment d’amor i respecte que esperem que tingui en el públic familiar.

 

 

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This