Va penjar el cartell de complet en només 24 hores i, com tot apuntava, ha resultat ser una molt bona iniciativa. El “Sismo en família”, l’acompanyament familiar del festival Sismògraf d’Olot, s’ha posat enguany en marxa per oferir gratuïtament a un grup de famílies la possibilitat de conèixer una mica més el món de la dansa. Ho ha fet de la mà d’una acompanyant (Mireia Llunell, responsable de públics del LaSala de Sabadell dedicat al públic infantil i juvenil) que els explicava què anirien a veure, els convidava a fixar-se en uns aspectes concrets i els engrescava a comentar els espectacles entre funció i funció.
Segons Llunell, “s’ho han passat molt bé perquè han fet amics, han trobat altres famílies amb qui s’avenien i han obert la seva ment crítica, ja que al final de l’espectacle sabien, per exemple, quines coses no els havien agradat”. En aquest sentit, des del “Sismo en família” els han donat claus de lectura posant-los en antecedents i ajudant-los a entendre millor la dansa. “Ha estat una cosa molt bàsica i intuïtiva. No era un “Millor públic” arrossegant nens, sinó que els nens fossin capaços d’intuir què anaven a veure i saber-ho explicar. L’experiència ha estat molt maca i les famílies, encantadores, ens han demanat que si us plau ho tornem a fer ja que és molt agradable anar de festival i deixar-te portar, que t’ajudin a entendre-ho…”.
En la seva primera edició n’han gaudit 8 famílies amb infants d’entre 5 i 10 anys procedents de poblacions d’arreu de Catalunya: Reus, Barcelona, Badalona, Besalú, Les Preses, Ultramort i Olot. Un grup d’unes 30 persones molt heterogeni que ha fet encara més enriquidora l’experiència. Mireia Llunell afirma que “estem molt contents perquè, a la que es van obrir les inscripcions, es va omplir amb un plis. Molta gent va quedar fora, però no volíem ampliar les places perquè pogués ser una cosa cuidada, que la part personal no es perdés”.
L’activitat va arrencar divendres a la tarda amb una trobada al Teatre Principal en què es van conèixer i, acte seguit, van assistir al primer espectacle: ‘Mira’T’ de Circ Pànic. Després en vindrien 3 més: ‘Tribakia’ de la Cia. Get Bak, ‘Topa’ de Brodas-Kukai i ‘Spoutnik blanc’ d’Anna Ventura. Dissabte van participar al taller exclusiu de hip-hop que els va fer Get Bak per, després, assistir als espectacles ‘Amortal Combat’ de Los Moñekos, ‘Dispositivo Labranza’ de Colectivo Lamajara i participar a El Mirall: l’oportunitat de ballar, moure’s o assajar una coreografia davant un mirall mòbil que durant tot el dissabte va recórrer el centre d’Olot i que, en el seu cas, van aprofitar per ensenyar tot el que havien après al taller de hip-hop del matí.
El mateix dissabte, després des dinar, van reprendre el ritme amb el ‘Sismohop’ interpretat per diversos artistes, ‘Waiting for earthquakes’ de Moon Ribas, ‘Lowland’ de Roser López Espinosa i ‘Mulïer’ de Cia. Maduixa. Diumenge el van dedicar a l’Itinerari de dansa al Parc Nou on van gaudir de l’actuació de sis companyies en un entorn idíl·lic i sota un sol radiant.
“Van acabar exhaustos, però vam fer tot el recorregut! No m’ho pensava pas dissabte. Vam anar empalmant espectacle rere espectacle, pràcticament 12 hores sense parar. Fins i tot vam veure les Maduixa, que va durar fins a ¾ de 12 de la nit”, explica Llunell, que matisa: “no anàvem enganxats tot el dia”, sinó que paraven per dinar i als espectacles cada família escollia el lloc des d’on preferia veure la funció per, després, retrobar-se i fer una postfunció itinerant fins arribar al següent espai d’actuació.
Així com divendres i dissabtes la colla del “Sismo en família” va empapar-se de dansa i festival, diumenge el van destinar més a la valoració convertint-se en jurat. “Van fer les votacions amb gomets perquè volíem que els nens també hi participessin. Tant pares com nens van fer un gran treball de valoració amb opinions que argumentaven que la coreografia estava molt coordinada, que a moments es feia repetitiva però això feia que ja t’ho sabessis i ho miressis diferent… O que no els havia agradat perquè, tot i que l’escenografia i la primera imatge eren xules, se’ls feia llarg i no aportava coses noves…”.
Tot i que la deliberació estava molt empatada, finalment va guanyar com a millor espectacle el ‘Cinc minuts de dansa’ de Sol Picó i els alumnes del CSDIT (Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre), a qui els nens van lliurar un diploma fet per ells mateixos.
Esther Forment, responsable d’Educatius, Públics i Companyies del Sismògraf, s’ha mostrat “molt agraïda” per l’excel·lent acollida del “Sismo en família” i ha assegurat que com a festival n’estan molt contents i tenen la voluntat de repetir-ho en la propera edició.