Segur que sí! T’has preguntat mai perquè les companyies tenen el nom que tenen? Els socis de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) responen: ‘Com vau posar el nom a la vostra companyia?’ Hi ha històries ben curioses!
Artristras: Jugant, ve d’un joc de paraules: “tris, tras” vol dir fer camí i “art” és el que intentem fer dia a dia.
Companyia de comediants La Baldufa: No ho recordem massa bé, però ens sembla que ho vam decidir perquè una baldufa és una joguina de nens i nenes, que sempre està en moviment, similar al que pot ser una companyia de teatre que volta i volta sense parar…
Cia de teatre Anna Roca: Amb cinc minuts. Em vaig presentar a un festival i em van dir: Quin nom té la cia? I vaig haver d’improvisar, el més fàcil va ser el meu nom.
Companyia La Trepa: No se’n recorden! (aquest any fem 40 anys, i la memòria…)
Cia. Pentina el Gat: Doncs la dita ho diu: en aquell temps no teníem gaire feina i semblava que teníem molt temps. El nom defineix la nostra situació en aquell moment concret. Afortunadament, després de 19 anys la cosa ha canviat.
El Cau de l’Unicorn: El nom respon a dues idees: La primera és que l’Unicorn és un ésser mític que només es deixa veure pels “esperits purs”, i els infants ho són. I la segona és que “segons la llegenda”, ningú sap on s’amaga l’Unicorn: surt del no res per tornar a desaparèixer no se sap cap a on… tal com succeeix a l’escenari amb els personatges i elements escenogràfics.
Cia. El Negro y el Flaco: Ja teníem aquests noms.
El que ma queda de teatre: És un cas curiós. El nostre nom és un tribut a un director que vam tenir fa molts anys, es deia Francesc Maqueda. La cosa no va anar bé, fins i tot ens va amenaçar amb denunciar-nos per posar-lo als agraïments d’un dels primers muntatges no-professionals de la companyia, i des d’aquell moment vam decidir que portaríem el seu bon cognom allà per on anéssim (a part que ens permet un joc de paraules d’aquest doble sentit). Una transgressió de joventut que s’ha mantingut fins avui…
Engruna Teatre: Fèiem un cafè i un croissant a l’hora de berenar quan intentàvem posar el nom de la companyia que volíem crear. No teníem diners per poder invertir, però sí molta il·lusió i empenta. I vam pensar: “Comencem passet a passet, fem coses petites i sumant-les ja aconseguirem créixer i fer-nos grans; així com aquestes engrunes de croissant. D’engruna a engruna ja farem un bon pa de mig quilo” i així se’ns va ocórrer el nom d’Engruna Teatre.
Fadunito: Abans de crear la companyia el Ferran es deia ‘Fadu’ com a clown i l’Ivan ‘Nito’. Fadunito.
Farrés Brothers i cia: El Pep Farrés i el Jordi Farrés vam coincidir a l’Institut del Teatre els mateixos anys. I va resultar que no només coincidíem en el cognom, sinó que també teníem una sintonia total en la nostra manera de veure el teatre. Sempre que s’havia de preparar un exercici miràvem de treballar junts i els companys de promoció ens van batejar com a els Farrés Brothers. Anys després, en formar la companyia amb el Jordi Palet, vam dedicar setmanes a trobar un nom, però no ens sortia res… Vam decidir anar tirant provisionalment amb “Farrés Brothers i cia” fins que trobéssim un nom millor. I han anat passant els anys i…
Festuc Teatre: Amb una pluja d’idees i noms, que a l’època et semblaven d’allò més originals.
La Bleda: Buscava un bon nom de pallassa. I Bleda em va semblar molt significatiu, pel doble significat.
L’Estaquirot teatre: Buscant noms en un diccionari. L’Estaquirot era una paraula sonora i té dos significats: ninot de palla que la gent utilitzava per jugar i mantejar. També s’anomena així el pal que aguanten els balladors en els balls de cintes i gitanes de Festa Major. En tots dos casos és un element que no te vida pròpia. Ens va semblar que podia definir una companyia de titelles, donar vida a una cosa que no en té.
L’Estenedor Teatre: Va néixer per una tècnica que vaig fer servir en el meu primer espectacle al carrer. Consistia en penjar els titelles de les cordes d’un estenedor i fer actuar el que volia. D’aquí va quedar el nom.
La companyia del príncep Totilau: El nom de la nostra companyia és el d’un personatge de l’”Ubú, rei”, d’Alfred Jarry. Ens agrada molt aquesta peça teatral i el que va representar a la seva època, i també ens agrada que el nom remeti a les companyies teatrals de l’època elisabetiana.
Samfaina de Colors: Vam fer una pluja de noms i després de molt vam triar: Samfaina de Colors. No és un nom que ens encanti, però és una marca que té un cert prestigi dins del sector i per això no el canviem.
Tanaka Teatre: Com que vam començar fent contes tradicionals d’arreu del món, necessitàvem un nom que ho expliqués. Tanaka és una crema groguenca que els nens i nenes de Birmània i Tailàndia es posen a les galtes per protegir-se del sol. També és signe de puresa, i per nosaltres també significava el somriure dels infants. Vam decidir el nom a un restaurant japonès, i des de llavors les decisions importants s’han pres menjant sushi.
Zum-Zum Teatre: Buscant en una enciclopèdia vam veure que la darrera paraula era “zum-zum” i una de les accepcions era “soroll que produeix un grup de gent en moviment constant” … Ens va agradar!
Pregunta el que vulguis a les companyies de la TTP escrivint a info@escenafamiliar.cat.
*Foto d’arxiu de Tanaka Teatre