I és que no sols estan els jocs, sinó també les festes tradicionals. Quan nou carbasses són col·locades a primera línia de l’escenari, ben il·luminades, ja se sap de que es parlarà. La cantant tracta de fer veure que ben bé podria ser una tradició catalana, però té més força quan es reivindica el romanticisme i l’amor de Sant Jordi. En aquest punt el Xef ja en té prou i marxa cansat de tanta bafarada poètica. Però tot plegat és un gag per a que reaparegui amb un paraigua i deixi anar una poesia inesperada. Han plogut lletres i ha acabat calat d’elles.

La poesia es fa camí en l’espectacle de forma amena, rodolins, versos, amb més o menys ritme, fins arribar a un dels punts àlgids: la Festa Major. Una bona cançó per fer animar a pares i nens, però no conclou aquí. Falta un última reivindicació: la de la lectura, la dels llibres i la del gran magatzem de llibres: la biblioteca. I al ritme de rap primer, i rumba després arriben a un final agraïts de ser allà i de posar en valor la poesia. La dramatúrgia de Martí Torras Mayneris és dinàmica, però a vegades totes les parts i les cançons podrien estar més ben enllaçades. Però la interactivitat amb els nens ha estat la clau per un bon comiat d’aquesta festa que el proper any esperem sigui encara millor.

Autor: Martí Figueras

Data: 31/05/2021

Llegir la crítica sencera a Recomana.cat