Diuen que l’infantil és el públic més sincer de tots. Si perd l’interès per l’espectacle pot cridar ben alt un espontani “me aburrooo”, començar a xerrar amb el nen del costat, moure’s a la butaca, plorar… Per saber com ho viuen les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots
Diu que hi ha alguns espectacles de La Mostra d’Igualada que parlen de temes tabú. Tabú és, per ella mateixa, una paraula molt lletja. De fet tabú hauria de ser tabú i potser així estaríem tots més tranquils. Però ja ens entenem i tots sabem què volem dir quan afirmem
La d’avui és una pregunta de lectura imprescindible per a tot pare o mare que vulgui dur el seu infant al teatre. L’edat del públic pot ser clau en el gaudi d’un espectacle, per això gairebé totes les companyies recomanen l’obra a partir d’uns determinats anys. Avui els companyies de
Les companyies de teatre familiar han especialitzat el seu públic, però: Coneixen a fons els seus gustos i psicologia? El nivell de comprensió per l’edat que tenen? Les expressions de moda que utilitzen?, entre d’altres, per incorporar aquest bagatge als seus espectacles? Sortim de dubtes preguntant als membres de l’Associació
La crítica viu, des dels darrers temps, una segona vida. Després que s’hagi retallat considerablement en la premsa escrita per falta d’espai (i d’interès), ha renascut en el format digital amb l’allau de webs i blogs, tant de professionals com d’aficionats a les arts escèniques. Ara bé, hi ha el
És bo que els pares i/o professors treballin l’espectacle amb els infants fora del teatre? El dossier pedagògic és una bona eina per a fer-ho? Avui les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) responen: ‘Sou partidaris del dossier pedagògic?’ Artristras: Personalment, no gaire. Crec que
La Bleda està estenent els seus superpoders de ‘SuperBleda’ per tot arreu. Després d’estrenar-los al Festival Temporada Alta el passat desembre exhaurint entrades a La Planeta, ha anat exhibint-los a diversos teatres de Catalunya. Ara és a la Fundació Miró i, d’aquí, baixarà per La Font del Gat fins al
L’edat del públic és un dels factors clau a l’hora de triar un espectacle, ja que si és per a infants més petits l’espectador s’avorrirà, i si és per a més grans desconnectarà perquè no ho entendrà. Però moltes produccions presenten diferents nivells de comprensió… fins i tot s’adrecen als
Avui toquem el moll de l’os preguntant a l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) sobre una situació que afecta directament el sector: ‘Diverses companyies de “teatre per adults” s’estan passant al familiar. Com ho veieu?’ Artristras: Cadascú tria el que vol fer a cada moment. Sempre que
Deixant a banda que, en general, coincideixen en què no en tenen gaire, les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) responen: ‘En el vostre temps lliure feu activitats relacionades amb el teatre?’ Artristras: La nostra vida és fer el que ens agrada i la majoria
A vegades, d’allò que es vol a allò que es pot o s’acaba fent hi ha un abisme. Ho comprovem en la pregunta d’avui, en què els socis de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) responen: ‘Veieu els espectacles d’altres companyies de teatre familiar?’ Els motius són
Avui riureu. Les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) responen: ‘Els vostres fills, nebots, néts… us han vist actuar?’ i hi ha anècdotes molt bones! Artristras: Sí, tots els nens del nostre entorn veuen els nostres espectacles. Se’ls acaben aprenent i a vegades ens corregeixen!
