Com cada any, arriba la Mostra i espais sovint oblidats prenen noves dimensions. L’Estació Vella convertida en una peixera surrealista; L’Escorxador, en un teatre amb dues sales; la paret exterior de la Basílica de Santa Maria, terreny coreogràfic per als castellers; La Cotonera, un cementiri decadent. Noves mirades que ens
Sortim de casa quan encara és fosc. Furgo i remolc carregat: escenografia, ordinador, micròfons, màquina de fum, vestuari, attrezzo… (que no ens deixem res, si us plau!). Carretera i manta. Arribem al teatre i tot just clareja. Quan entrem a l’espai el primer que busquem és l’escenari: la caixa negra,
Sóm titellaires i hem estat 50 anys fent aquesta professió. Varem començar a interessar-nos pels titelles quasi per atzar. Eren els últims anys de la dictadura i l’educació encara era molt autoritària. Nosaltres teníem 17 anys, una edat fantàstica per experimentar i descobrir, amb ganes de canviar les coses. Ens
Aquest any per commemorar el Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut des d’EscenaFamiliar m’han demanat que parli sobre les instal·lacions, una disciplina artística que practico des de fa més de vint anys. Encara que som moltes les companyies catalanes que fem instal·lacions participatives,
L’Índex d’igualtat de gènere és l’indicador que mesura l’evolució de la igualtat entre dones i homes en les societats dels països de la Unió Europea, segons la metodologia proposada per l’Institut Europeu de Gènere. I aquí a casa nostra, aquest Índex es desenvolupa entre el Departament d’Igualtat i Feminismes a
La Guilla Teatre és una companyia teatral formada per Pere Farran i Txell Morera. Creada l’any 2011, la companyia neix amb una clara vocació d’entretenir i una gran generositat creativa per fer gaudir als més menuts dels primers contactes amb el teatre. Després de més d’una dècada de trajectòria, La
De què parlem quan parlem de famílies? Avui, per descobrir-ho, conversem amb Jordi Collet; sociòleg, educador social i professor titular de sociologia de l’educació a la Universitat de Vic-UCC. Podríem dir que en la societat actual perdura un concepte anacrònic del terme família? Podem observar que avui en dia
L’any 2020 en plena pandèmia vaig obtenir la Beca per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts visuals, dels nous sectors creatius, de les arts escèniques, de la música i del pensament de l’OSIC, oficina de suport i iniciativa cultural de la Generalitat de Catalunya,
Els amants de les arts escèniques del nostre país som afortunats de comptar amb un festival com Temporada Alta, la mostra d’arts escèniques més important de tardor al sud d’Europa i a més -oh, sorpresa!- no se celebra a Barcelona, sinó al que amb un esperit colonitzador s’anomena des de
FiraTàrrega és l’aparador principal al nostre país de les companyies catalanes de teatre de carrer. Entre aquestes també s’hi troben les que es dediquen a les arts escèniques per a tots els públics i a les instal·lacions participatives d’autor, algunes de les quals aprofiten per estrenar-hi les seves noves produccions.
La companyia del Príncep Totilau presenta ‘Sarau!’ un espectacle de carrer, molt festiu, pensat per celebrar el bon temps! ‘La idea de l’espectacle parteix de tota la dèria actual pels concursos televisius. Amb ‘Sarau’ l’objectiu era posar al públic al centre, crear una obra en la qual ells i elles
Roseland Musical està a punt de celebrar una fita excepcional, i és que quaranta anys d’experiència en la creació i producció d’espectacles de dansa i teatre per a tots públics no es fan cada dia! Un bagatge vivencial molt singular que els ha conduït a posicionar-se, sens dubte, com un
