Existeix un alarmant buit pel que fa al públic de teatre nascut entre els anys 2000 i 2010. Aquesta tesi va ser el punt de partida d’una de les taules de debat celebrada a les Jornades Crea, organitzades aquesta setmana per l’Associació de Professionals de Teatre per a Tots els
El llenguatge del teatre visual i de titelles passa per un moment dolç al món i al nostre país, perquè s’utilitzen les figures, robots, maniquís… En tots els sectors del teatre hi ha una gran hibridació de llenguatges, però això no es tradueix en una consciència prou clara del sector
El coneixien com “aquell titellaire de l’estenedor” perquè es posava amb una taula a la plaça del Pi i penjava els titelles amb agulles d’un filferro. Era l’any 1976 i el David Laín acabava de deixar la seva feina de mestre per dedicar-se al que realment l’omplia: l’ofici de titellaire.
Fa poc més d’un any, en el marc de la Fira de Titelles de Lleida, a la sala 2 del Teatre l’Escorxador, el darrer dia de la fira, la companyia badalonina Xirriquiteula Teatre va representar un espectacle que explicava la història del primer èsser viu en orbitar al voltant de
A l’hora de fer balanços de fires i festivals hi ha la tendència, equivocada, de fixar-se únicament en els números. El nombre de companyies, d’índexs d’ocupació, de públic assistent, de places hoteleres i altres xifres que, en esdeveniments d’una altra mena potser són indicatius de la seva salut, en esdeveniments
Aviat és dit. 30 edicions. 30 anys de titelles. Sembla una xifra màgica, oi? Doncs aquest és el nombre d’edicions que assoleix el proper cap de setmana -del 3 al 5 de maig- la Fira de Titelles de Lleida. Julieta Agustí i Joan Andreu Vallvé van tenir la pensada quan
Tenir la fortuna d’escoltar en directe l’actriu, escriptora, dramaturga i estudiosa del teatre infantil i juvenil Suzanne Lebeau (Quebec, 1948) fa que hom se senti un privilegiat, però si a més és té l’oportunitat de treballar amb ella per uns dies en un taller de dramatúrgia, això ja és excepcional.
Un dels indicadors de l’estat de salut d’un sector és el nombre i la qualitat de projectes que estan en marxa i que es materialitzaran en un futur, a curt, mitjà i llarg termini (entre aquest any i el proper). Potser és una obvietat, però cal recordar-ho de tant en
Un gran èxit. Aquest seria el resum del balanç de la 30a edició de la Mostra d’Igualada, la fira d’espectacles infantils i juvenils, celebrada el cap de setmana passat. Unes xifres espectaculars: amb 27.500 espectadors; 4.000 assitents a l’espectacle de celebració (Leonardo, somins i malsons, de Plasticiens Volants); 760 professionals
La Pera Llimonera no ha fugit d’estudi en els 25 anys que porta als escenaris. Sense por, porten a les seves històries temes que consideren importants tractar amb la canalla. I a sobre, ho fan amb humor. Quan acaben de complir 25 anys de trajectòria com a companyia, estan a
Tic-Tac, Tic-tac… Els dies passen i ja tenim aquí la Mostra d’Igualada. La que fa 30. La Mostra de totes les mostres. Enguany, aquesta fira d’espectacles infantils i juvenils reuneix 55 companyies que faran a diferents escenaris -11 de sala i 7 de carrer, a més de 3 itinerants- 114
A En Jan Totlifan s’explica la història d’un nen que mai pren la iniciativa de fer sol les coses perquè sempre, sempre, sempre li fan tot. L’Estaquirot Teatre porta a l’escenari amb els seus titelles la importància de fomentar l’autonomia dels infants, ja de ben petits. Podem veure aquesta obra
