El tió, al principi, no era altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un troc que, en cremar, donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum. A dia d’avui, als pobles, uns dies abans de Nadal, encara podem trobar cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a crear el foc a terra.
Ara el tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s’ha d’alimentar i que viu durant uns dies a la cuida de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després… surt de casa, per explicar-nos històries!
Bé, això és el que fa el nostre Tió. I quines històries! Contes sobre la història del Nadal; contes que ens ensenyen què hem de fer amb tots els residus que es generen aquests dies; que ens ensenyen a respectar el bosc d’on ha sortit el Tió i a valorar tot el que tenim; contes que, en definitiva, faran que aquestes festes es visquin d’una manera màgica i diferent.
