Amb “Bon voyage!” de la companyia catalana Orthemis Orchestra va començar el viatge de la 35a edició de FETEN, la Fira Internacional d’Arts escèniques per a nens i nenes i famílies que se celebra anualment a Xixón, Astúries.
Van actuar al teatre Jovellanos, i explica un dels seus integrants, David Sanmartí, que estan força impressionats de la quantitat de públic que van rebre, 1000 persones cada dia. Se’n van anar amb el bon gust de boca que l’espectacle ha agradat. També van tenir molt bona rebuda entre els mitjans de comunicació locals. I assegura que per a ells ha estat “des que vam estrenar l’espectacle, la millor experiència, amb diferència”.
Del 22 al 27 de febrer hi han participat 82 companyies d’arreu de l’estat espanyol i internacionals, de les quals 22 de catalanes.
I si la inauguració va ser catalana, també ho va ser la cloenda, amb Marta Sitjà i el seu espectacle “Sóc”.
La majoria dels que llegireu aquest article sabeu de primera mà què és FETEN, i què representa ser-hi. Però per als qui no, aquí van algunes impressions, tant des de l’organització com des de la participació artística en aquesta darrera edició.
Comencem per la imatge del festival, obra del dissenyador Juan Jareño. S’hi poden veure unes pintes que representen diferents animals (ocells, cocodrils…) en referència al teatre d’objectes. I la construcció dels premis, a partir del disseny del festival, són de Chantal Franco. Així doncs, em disposo a pentinar FETEN.
Passant la pinta a l’organització
En una distesa conversa mantinguda amb Verónica Rodríguez, Cap del departament d’Innovació Cultural de la Fundación Municipal de Cultura de Xixón, destacava tres novetats d’aquesta edició:
- cada cop ocupen més espais de la ciutat,
- per primer cop han habilitat un espai d’intercanvi entre professionals,
- han dut a terme un projecte de mediació de públics.
FOTO de Pablo Albalá – Carme Canet i Verónica Rodríguez
Una activitat, aquesta última, adreçada als escolars de la ciutat, en què els infants fan una feina prèvia al visionament de l’obra, d’aquesta manera diu “guanya la funció i molt, guanya la companyia, l’espectacle, guanyen els nens i guanyen els programadors que van a veure-ho.” De cara a pròximes edicions es proposen aprofundir en aquest projecte i fer-lo créixer. I és que pel que fa a nombre de companyies, de funcions i programadors convocats, ja no es pot créixer més, per tant, cal créixer en el tipus d’activitats i serveis que la fira organitzi.
Perquè us en feu una idea, s’han rebut 1300 propostes d’espectacles, 300 de les quals internacionals. Com a curiositat, s’han rebut al voltant de 49 propostes de diferents països, però cap dels Estats Units. Hi ha hagut presència del continent europeu, africà, asiàtic, sud-americà i una de molt colpidora, la de Palestina, directament de Gaza, en format instal·lació. Mahdi Karera, creador de la companyia de titelles Khoyout Theatre va aconseguir fer arribar la instal·lació “Veus de Gaza” fins a FETEN. De fet, gràcies a una productora i distribuïdora catalana, Imagin.art. Ens ho explica Jaume Nieto: “És una exposició on hi ha cinc titelles. Cada una té un àudio que se sent en àrab i es llegeix en castellà, però que també tenim traduccions al gallec, al català i al portuguès. Desafortunadament, per la situació de genocidi i assetjament que té Gaza, Mahdi Karera no pot sortir del territori. No podem donar gaires detalls, però hem d’agrair al col·lectiu de metges humanitaris que estan a Gaza que van poder col·laborar amb nosaltres i van treure d’amagat aquests titelles a través de la frontera i els van entregar a la nostra sòcia Dàlia Amasheh, a Jordània, que és una companya que fa un festival per la infància allà, i altres accions en camps de refugiats. La Dàlia ha vingut a FETEN i ha portat aquests titelles. Nosaltres hem incorporat la infraestructura tècnica, i juntament amb la Fira hem preparat una exposició amb aquests titelles meravellosos que tenen una mirada absolutament única. Venen de Gaza, estan davant nostre, i ens miren amb esperança, ens miren amb ganes de somiar i els tenim a un metre de nosaltres. No és com parlar de Gaza de banda a banda del Mediterrani, sinó que els estàs mirant als ulls d’aquesta mirada, que encara que no sigui una persona viva, d’alguna manera artísticament és un personatge que sí que té una vida i pel context, també és un vincle directe amb ells, amb els nostres germans palestins que estan allà, que són persones mediterrànies com nosaltres.”
FOTO de Carme Canet – Titelles Veus de Gaza
Fent una ullada al sector del teatre per a tots els públics, a Verónica Rodríguez el que més li agrada és el fet que es “va adaptant a la nova realitat del sector, és a dir, que no es queda estancat. A mi el que m’agrada són les noves propostes més immersives, manipulatives, sobretot per a la primera infància. Es fan coses meravelloses, amb llum, amb so, amb textures, i tot això a mi em deixa al·lucinada. És una cosa espectacular com es treballa cada cop més des de la proximitat. Aquella idea que teníem del teatre, de centenars de nens dins un teatre veient una funció, ja no. Segueixen existint els grans formats, però és cert que les propostes són molt més properes. I això fa que els nens gaudeixin del fet teatral en si d’una manera que abans potser no es donava”. Assegura que “els creadors estan fent un esforç brutal per a superar aquesta bretxa que hi ha entre la presencialitat i les pantalles digitals, amb les que el cervell es va configurant i va a un ritme i velocitat increïbles. Com aconsegueixes tu traslladar tot això i que mantinguin l’atenció en el teatre? Doncs les companyies ho aconsegueixen introduint elements tecnològics, però que a la vegada no deixa de ser art, art viu, i per això, per a mi, aquestes propostes, que sovint cada cop són més instal·latives, em semblen molt interessants”.
Precisament aquest tema, el de les instal·lacions, venia representat des de Catalunya per la Companyia Toc de fusta. A l’Alfred Borràs li sembla que “les instal·lacions participatives no són el que més es té en compte a FETEN, malgrat tot a nosaltres ens interessa molt poder participar-hi per conèixer programadors de la península. Per conèixer la persona amb qui t’has creuat diferents e-mails i ficar cares, però també per descobrir novetats que fan altres companyies d’arreu per aprendre, per compartir, i per aquestes coses més de tipus sinergies. Per això sempre és molt interessant.”
Aprendre a pentinar, o com encara el futur el sector
La fira ofereix exhibició, intercanvi i també formació per als professionals. Enguany s’ha debatut molt sobre el tema de l’accessibilitat, per què, arran d’haver-se aprovat l’any 23 el decret pel qual es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i ús de béns i serveis per persones amb discapacitat, ara cal posar-se les piles per al seu compliment.
En aquest debat, explica Rodríguez, “també s’ha tractat l’accessibilitat social, motiu pel qual, l’artista jordana Dalia Amasheh, va parlar de la inclusió social i de l’accessibilitat, com el dret a la cultura i no només la qüestió de l’accessibilitat per barreres físiques.”
Per acabar la nostra conversa, li vaig preguntar quina seria la seva carta als reis per FETEN i aquesta va ser la seva resposta:
“Molta continuïtat. Els demanaria una mica més de pressupost i personal. Jo, quasi que voldria més personal que pressupost. Per què un dels problemes que tenim, nosaltres que depenem d’una administració pública, és que es comprengui que el que fem en el sector cultural no té res a veure amb el que es fa a urbanisme, o en altres sectors, i això costa molt de fer entendre, i per nosaltres és un hàndicap. Durant la fira sorgeixen milions de coses imprevistes. I en aquest sentit, dins l’administració, la llei de contracte no entén d’imprevistos. Per la qual cosa la gestió és molt complexa. I també ens afecta, el fet de pertànyer a una administració pública, la temporalitat. Quan canvien els equips (de govern) és molt complicat tornar a explicar milions de coses, per què té un nivell de complexitat molt elevat. I queda clar, que un no sap quines són totes les complicacions i embolics, fins que no passen diverses fires. Jo demanaria això, estabilitat en els equips”.
Pentinats que són de premi
L’endemà de la conversa s’entregaven els esperats Premis de FETEN, i em vaig interessar pel seu funcionament, que és el següent:
“Des de l’organització es proposa un jurat compost per professionals del sector, des dels diferents àmbits: artístic, creatiu, professional, de programació… Busquem un equip equilibrat. Aleshores aquesta gent fa tot l’itinerari i decideixen amb absoluta llibertat i professionalitat. Tenim sempre una secretaria del jurat, l’Elena Reales, que fa molts anys que exerceix aquesta tasca. Ella els acompanya, els explica com funciona la fira, per què alguns potser hi ha participat poques vegades. L’organització negocia, juntament amb el jurat, les categories. Demanem que hi hagi un premi al millor espectacle de FETEN, que és el premi més important. El jurat es reuneix, després de tots els dies de fira, després del darrer espectacle. I a les 6 de la tarda dona el veredicte”. L’organització agraeix “molt la feinada, la feinada que fan, per què ser jurat a FETEN, a part de la responsabilitat que suposa, és una setmana molt intensa”.
Una setmana intensa, i que com he dit amb una gran participació catalana. 22 companyies de les quals 10 van marxar amb un d’aquests premis, però totes, van tornar amb feina, amb bolos, i aquest, expliquen, és el millor dels premis. Moltes d’elles coincideixen a dir que aquesta edició ha tingut un retorn força immediat en el temps, pel que fa a nous contractes. Ja a la fira, i la setmana immediatament posterior ha sigut molt fructífera. Guillem Geronès, de Cia Ortiga, assegura “que els està arribant aquest any moltes propostes de contractació. Fa dos anys vam guanyar amb An-ki i només ens van sortir 3 bolos, aquest any, amb un espectacle més petit, sembla que ens està anant molt bé.”
FOTO Carme Canet – Premis FETEN 2026
El primer premi que es va repartir a la gala celebrada a les 6 de la tarda del divendres 27 de febrer va ser el de Millor espectacle de carrer, per a Txema Muñoz, amb l’espectacle “Gota”.
Com per pràcticament tots els artistes catalans, per al Txema “FETEN és una oportunitat. Seria la paraula clau. Una oportunitat per poder exposar una feina feta, poder exposar el projecte davant de programadors estatals. FETEN és un punt important”. En Txema marxava de Xixón amb “la sensació que hem encertat amb aquest espectacle, que potser amb els espectacles anteriors encara jo no estava preparat o encara no era el moment perquè jo hi fos”.
I la gala, amenitzada per Félix Corcuera i Adrián Conde, va continuar, i va ser Nacho Flores amb el seu espectacle “Domte” qui recollia el Premi a millor espectacle de nit.
Aquesta categoria genera una certa confusió. Que ve del fet de com es programen els espectacles dins la fira.
És la sensació que van tenir els de la Companyia de comediants La Baldufa. Explica Enric Blasi que els va sorprendre el fet d’estar programats de nit amb ”Fantasmes de guerra”, que no deixa de ser un espectacle familiar”.
I a l’inrevés la creadora Dora Cantero que explica que “anava una mica preocupada perquè no és un espectacle per a nens i nenes. El nostre espectacle és més aviat per joves i sobretot adults, però suposo que ens han volgut compondre en un tipus de programació, que s’estan obrint i que estan programant coses que no són tant per a nens i nenes. Però, així i tot, al final els programadors que venen són els mateixos que programen tant per públic familiar com per públic adult.”
Però el seu espectacle “Cosas que caen del cielo”va tenir molt bona acollida, no en va, va rebre el Premi a millor autoria.
Ramon Molins també detecta que les companyies que “fan espectacles per a nens i nenes com a públic potencial, i actuen en funcions que no hi ha nens i nenes, tret dels tres o quatre familiars dels programadors, fa la feina complicada. Això quan actues a La laboral és més fàcil perquè allí es fan al matí funcions escolars, però quan ho fas a la tarda no.”
Dora Cantero també apunta una cosa molt interessant. “Estic molt contenta perquè és la primera vegada que vaig a FETEN sense haver d’estar jo fent tota la part social. O sigui que allà he pogut estar amb dos distribuïdors que han fet la seva feina i jo he pogut descansar i estar més concentrada només pel que havia de fer, perquè al final tota la part social a FETEN també treu molta energia i d’això tinc la sort que ara mateix hi ha dues persones que estan fent aquesta feina, tant el pre com el durant i el després.”
Un valor afegit, per l’èxit de distribució dels espectacles, és poder comptar, en què es pugui, amb equips que facin aquesta feina de gestió.
Per què en definitiva ells viuen amb la mateixa passió els espectacles. He parlat abans de Jaume Nieto, productor i distribuïdor, que enguany portava quatre companyies a FETEN. Per ell “poder trobar-se presencialment amb el sector, i als programadors explicar-los de primera mà els projectes, convèncer-los que vagin a veure els espectacles, aconseguir-los-hi entrades, si cal, i parlar de l’espectacle” és molt important.
Ell mateix descriu FETEN com “la principal fira en l’àmbit professional a Espanya d’arts escèniques, centrada en la infància, però la veritat és que té el reclam de la gran part de professionals, de programadors, de directors, de teatres i festivals públics d’Espanya. També venen de no públics, però és una fira que té la particularitat que convoca, sobretot, els programadors públics, que no tenen moltes possibilitats d’anar a molts festivals perquè fer aquests viatges implica diners públics i no és tan fàcil de gestionar aquests viatges, i aquest sol ser un dels que trien.”
L’Agnès Forn, distribuïdora de Cris Clown, diu que “a FETEN s’hi ha d’anar encara que no es presenti cap espectacle. És tan important en l’àmbit de carrer com de sala. El fet que sigui la primera fira de l’any, sembla que tothom s’hi engresca. Tothom va amb moltes ganes, amb molt bon rotllo.”
Doncs precisament Cris Clown va rebre el Premi a millor instal·lació pel seu espectacle “U.F.A.”.
Ella també posa èmfasi en el fet que FETEN et dona visibilitat, i “és una manera que compten amb tu i et veuen com a artista.” L’any passat va guanyar amb “Home” el millor espectacle de carrer, i això li feia sentir una mica més de pressió. “Jo he sentit pressió perquè eren molts programadors, i si punxes, ja he punxat jo en alguns festivals, després no hi ha manera. És molt difícil tornar a aixecar l’espectacle.”
Aquest és un aspecte que moltes companyies han destacat.
Ramon Molins, de Zum-zum teatre ho expressava així: “Anar FETEN a representar i que et vagi bé és una porta que s’obre d’una manera inqüestionable. De la mateixa manera, anar FETEN i que et vagi malament et posa les coses molt difícils.”
Cris Clown En aquesta edició ha participat, també, amb l’espectacle “Triplette”, amb la companyia LaBú teatre. L’Anna Ros, de LaBú, explica sobre el seu espectacle que “van ser dues funcions bones. L’espai al carrer, que s’ha de cuidar molt, i l’horari, també estava bé, que això és una gran batalla quan vas a fires. Que et col·loquin en un bon espai i en una bona hora, que tots els ingredients siguin bons, fa que la teva proposta brilli. Nosaltres personalment, com a companyia, ens hauria agradat que les haguéssim gaudit molt més, com a actors, hi havia molta pressió, i no les vam gaudir com altres funcions on no tens tanta pressió i estàs una mica més relaxat.”
El tema de l’espai on et programen també dona de què parlar. En general, la complicació d’actuar en espais no teatrals, es compensa per la bona feina dels equips tècnics de què disposa la fira. La majoria de companyies han valorat molt el tarannà i eficiència d’aquests equips. Tot i que, com diu Ramon Molins “com en la majoria de fires estratègiques de l’Estat, també a Catalunya, FETEN no és dels millors llocs on representar un espectacle amb pressió, perquè les condicions són bastant infames. Els espais no són espais que estiguin molt adequats. El temps que tens per muntar i desmuntar el material tècnic, la fitxa tècnica de què disposes, és a dir, hi ha molta pressió i no treballes en les millors condicions.”
Però fins i tot així, qui tenia la sort de ser en llocs adequats, com la Col·legiata, que, com explica Jaume Nieto, “és una capella que es troba al barri de Cimavilla, i és l’espai de la Fira on sempre programen espectacles per la primera infància. La col·legiata és el santuari de la primera infància a FETEN, és un espai molt particular perquè és una capella dessacralitzada, on treballem sempre molt a gust, per què és un espai antic, una ambientació molt particular i única.”
Allà hi va actuar La Súbita de Laura Alcalà Freudenthal amb “Ona”que just deia això “pel que fa a muntatge, han sigut superamables, el meu equip tècnic estava superagraït, quan vam arribar ja estava tot premuntat superbé, va ser molt fluid, molt. I després també estem molt satisfetes amb l’organització del festival i com gràcies als horaris i a com ho munten vam tenir molt bona presència de programadors, que això al final és el que vols i aspires a tenir en aquest tipus de Fires.”
També van actuar a la Col·legiata les Inspira Teatre, que va ser reconegut com a millor espectacle per a primera infància amb l’obra “Nallar”. Amb aquest ja són 3 els premis que recullen a FETEN en diferents edicions. Explica Esther Westermeyer que “és veritat que tècnicament, com passa a totes les fires, no tens tot el que voldries per lluir-te bé, perquè no és un teatre, i hi posen el que poden, però la col·legiata sona tan bé, i amb els nens tan apropet i a les grades que tothom veu bé, que el bolo va anar molt bé”.
Parlant dels espais, ens explica Jaume Nieto que l’espectacle “Una ciutat d’ombres” de laSala & Com un llum “es va fer a l’Antiga Escuela de Comercio, que no és un teatre, però que hem intervingut de la manera justa, aportant uns mitjans tècnics per convertir aquesta sala, que és el hall de les associacions, en un espai teatral amb il·luminació teatral, amb sistema de so, i ha sigut molt particular”. Això implica que “quan arribes a un festival com aquest, que converteix tants espais en teatres, s’ha de fer una tasca de mediació enorme. I això és molt interessant, per què et permet conèixer la gent, que en aquest cas són quatre col·lectius de Xixón, i explicar-los que anem a fer un espectacle, negociar amb ells, i això ens deixa un record també únic d’aquest contacte amb la ciutadania de Xixón, no només és el vessant professional, sinó que quan tornes un cop i un altre cop a la mateixa ciutat i al mateix espai al final acabes tenint vincles, i això enriqueix la vivència, i et deixa uns records.”
I si l’espai condiciona, també ho fa el dia de la fira en què et programen. La Cia Marta Sitjà van ser els responsables de fer la cloenda de FETEN. I tot i que, com diu Sitjà, ser a FETEN és un honor,”la contra és estar programada l’últim dia, que és una mica perjudicial, per què els programadors i les programadores no es queden mai fins al final de la fira. Sempre hi ha d’haver algú que sigui l’últim, però aquest últim surt perjudicat. ” I això fa que hàgim tingut menys propostes de bolos.
Malgrat tot, els comentaris de l’espectacle van ser en aquesta ocasió molt reconfortants, per què “en sortir tots ens van donar les gràcies pel missatge, o sigui, que no van parlar tant del virtuosisme, com de com el missatge arriba.”
També va tenir accent català el premi a la millor escenotècnia, que el van rebre la companyia La menuda per “Lumiero”. Una categoria que va fer que, com explica Faló Garcia, “molts programadors es van quedar al final de la funció per demanar-nos disponibilitats immediates, fins i tot algun programador internacional es va interessar de com fer per poder portar l’escenografia d’un lloc a l’altre, i també ens van proposar de replicar l’escenografia al seu festival.”
En aquest espectacle hi participava el pallasso Pere Hosta, que alhora ha “pixat” amb el seu gos “Woolf”, pels carrers de Xixón. Amb aquest nou espectacle explica que “els companys de professió valoren la feina i veus que la teva feina agrada, i emociona i pots seguir fent humor allà on vagis”.
I de l’escenotècnia a l’escenografia i caracterització, en què van rebre el premi la jove companyia Cinc Cèntims Teatre, pel seu espectacle “Mular (o la gran captura). És interessant el seu recorregut, sortits de l’Institut del teatre fa relativament poc, i que la seva ferma intenció és fer teatre per a tots els públics. Explica Pau Castillo, que l’any passat van fer una primera ullada a la fira sense participar-hi. La TTP, diu, els ha ajudat molt a construir-se, a tirar endavant.
I afirma que els agrada la idea d’explicar mites i llegendes catalanes arreu del territori espanyol “que també està bé que coneguin el que som i el que fem.”
S’adonen que els programadors a Catalunya no els ho posen fàcil.” Truquem a programadors i no ens agafen el telèfon; algú intentem que vingui a veure’ns i és impossible. Et diuen allò de: ‘Quan vinguis a prop, avisa’m’, i després no venen a cap ‘bolo’.” Fins i tot havent participat a Fira Mediterrània, que, així i tot, ens van ajudar molt que vinguessin programadors, costava molt…. A Catalunya costa molt, molt, molt, molt. De fet, han comprovat que programadors catalans han valorat més el seu muntatge vist a FETEN que no pas a Fira Mediterrània, “i l’obra que han vist en valor absolut és la mateixa. Però hi ha un cert prestigi que et dona el fet de guanyar un premi i el simple fet d’estar allà, que és una empenta molt important que ens ha de fer plantejar coses.” De totes maneres, tornes i “segueixes sentint que ets formigueta i que és el que has de seguir fent en aquest sector: anar lluitant i anar creant una altra cosa que començaràs de zero. Però hi ha un punt que sí que tens la sensació que et prenen una mica més seriosament i que la gent ha valorat la nostra feina, i això per a nosaltres és molt gratificant.”
Uns altres, que tot i tenir una trajectòria de 25 anys, és el primer cop que han participat a FETEN, són la companyia El que ma queda teatre, amb “Somion. La ciutat dels oficis impossibles”. I no els podia anar millor. Han tornat amb el Premi a millor espectacle de titelles i objectes. Diu Joan Fernández, que “estem molt més contents, tenint en compte que era el nostre primer espectacle de Titelles.”
Aquesta categoria va premiar ex aequo el premi a millor espectacle de circ contemporani. La companyia Eunoia Kolektiva, amb l’espectacle “Tenet” va pujar a recollir-lo, al costat de la companyia murciana UpArte i el seu espectacle “Sísifos”.
Bernat Messeguer, d’Eunoia Kolektiva, explica queactuar un dels primers dies, en què la gent està molt fresca encara, i en un molt bon teatre, el Jovellanos, els va anar a favor.
El Jovellanos és un dels espais més cobejats. Festuc teatre, amb “El viatge de Nuru”tambéel van gaudir. Elisabet Satorra descriu què és per ells que un bolo, com el que van fer a FETEN, vagi bé “podem dir que els astres es van alinear, les actrius van estar amb una energia molt guai, es va crear un ambient molt maco al teatre, era una funció oberta, és a dir, que hi havia programadors i també hi havia públic i el fet que hi hagués públic a nosaltres ens va ajudar molt, perquè l’espectacle és un espectacle molt infantil. I en veure les reaccions dels nens, els programadors també riuen, es relaxen, i en el nostre cas va ser un bolazo.” I afegeix “No vam guanyar premi ni res, però el millor premi és sortir i veure les cares de la gent i que et demanin data per tancar una funció.”
FOTO Carme Canet – Teatre Jovellanos
I un altre factor que fa que el pas per FETEN sigui favorable és tenir l’espectacle rodat. Messeguer, d’Eunoia Kolektiva, confessava que la pausa de l’hivern els ha permès “acabar de retocar una escena concreta que no ens acabava de convèncer. Així que durant el mes de febrer vam estar fent un seguit de residències, per treballar sobre aquesta escena, canviar-la i concentrar-nos, preparar-nos i arribar en molt bones condicions a FETEN.”
L’Anna Confetti, arribava amb una estrena absoluta. No va seure a la cadira, sinó que es va agenollar al confessionari per explicar-nos els seus “Secrets”, i està molt agraïda a la fira, per què malgrat no tenir vídeo de l’espectacle acabat i rodat, FETEN va confiar-hi i la va programar. Això no ho fan tots els festivals, diu. També en el seu cas, valora que el festival li programés, ja que no anava molt a favor, per què el nombre d’espectadors era molt reduït, i només hi havia entrada per a programadors, que al final podien acabar no venint, i això restava públic a un espectacle que de per si, ja té poc aforament. És el primer espectacle que fa per a públic adult, i tampoc aquest públic és fàcil de vendre, per què clown i petit format és menys rendible. Però ella ha volgut que fos així per una raó més creativa que no pas econòmica.
L’Anna també apuntava que “arribar a un festival està agafant molta importància, necessites que et programin. Cuiden molt els i les programadores econòmicament, però va en detriment de com es cuida les companyies, i cada vegada el decalatge és més gran.”
I he deixat pel final un dels premis rebuts. El Premi a millor espectacle de comèdia i humor, que va recollir La pera llimonera amb l’espectacle RUCS, ex aequo amb la companyia d’Osca Corral de García, pel seu espectacle “En el viento (Libros con Alas)”.
Ens explica Pere Romagosa que ha calgut “intentar dos cops presentar aquest espectacle perquè ens l’agafessin. No va ser fins que la directora artística, Idoia Ruiz de Lara, ens va veure a Ciudad Rodrigo, on també vam guanyar un premi, i aleshores sí que ens el van agafar. Ens ha fet molta gràcia i molta il·lusió que reconeguessin aquest treball i que ens donessin el premi a una comèdia, a un espectacle d’humor, que de vegades, a l’humor i a la comèdia també costa que ens donin premis.”
“Rucs no l’havíem presentat mai a FETEN. Va ser el nostre primer espectacle, i estem molt contents perquè ens hagin donat l’oportunitat, de presentar un espectacle que ja s’havia estrenat fa 30 anys i que és una mica el que caracteritza els nostres espectacles, no ja de La pera llimonera, sinó en general de moltes companyies de teatre familiar, que som companyies de repertori i que els nostres espectacles tenen o poden tenir un molt llarg recorregut. Aquest és el cas de “Rucs”, que el vam estar girant amb en Pere Casanovas 25 anys, després ell va deixar la companyia, i ara l’hem reprès amb en Sergi Casanovas, i l’espectacle segueix vigent tal com va estar el primer dia que es va estrenar a Tàrrega l’any 93, i personalment, per mi, és com tancar el cercle. Estic acabant una mica la meva trajectòria dins del món del teatre, perquè, com a tots, ens arriba el nostre dia de jubilar-nos. I la temporada vinent serà la meva darrera temporada dins del món del teatre familiar i dins del teatre. Jo espero poder gaudir aquesta pròxima temporada 26-27, com la darrera, i passar-m’ho molt bé compartint amb tot el públic aquest espectacle “Rucs”.
Com diu el Pere, i com veig i veiem, el sector del teatre per a tots els públics té un estat de salut molt bo, especialment pel que fa a la qualitat. Potser aquest és un aspecte que a la resta de l’estat espanyol pot aclaparar, per què la quantitat de companyies catalanes amb molt bons espectacles, que es trien per participar en Festivals i Fires és molt alta, i de vegades aquests certàmens han d’establir quotes per tal que la resta de l’estat hi sigui ben representat, i això fa que les companyies catalanes tinguin més pressió i no totes les que s’ho mereixerien poden participar. Per aquest motiu, Ramon Molins, de zum-zum, explica que “des d’algunes associacions i des d’alguns fòrums es queixen moltíssim i nosaltres hi participen i estem intentant protegir molt els circuits de la participació de companyies catalanes.”
Tot i ser un article extens, molt extens, quedarien coses per explicar, com l’exposició “El tiempo de los objetos. De lo doméstico al cuento maravilloso”, de l’actriu Pepa Muriel. O de la resta de guanyadors, que podeu cercar-los al web del festival. Fins aquí el pas de les companyies catalanes en la 35a edició.
FOTO Carme Canet – Exposició Pepa Muriel
Ara em queda apuntar a l’agenda l’estada de l’any vinent, i seré molt feliç si ens hi trobem, per xerrar, gaudir de la vostra feina, menjar cachopo i beure sidra. Deixo constància del meu agraïment a l’equip de FETEN, en especial a les coordinadores i directores Verónica Rodríguez, i Raquel Huergo Rodríguez, la directora artística Idoia Ruiz de Lara i a la responsable de comunicació Pola Canteli Maza.
Doncs al final ha quedat un article pentinat de FETEN!
