Ell i ella. Els darrers, els primers, minúsculs i perduts, al mig del no-res, observant l’avenir. No coneixen el llenguatge, però parlen. Dos personatges viatgen cap enlloc. És un iceberg però podria ser una illa, el darrer refugi, l’expressió del buit, de la soledat, de l’essència. L’emoció més primitiva.
