“Ajustadíssims els canvis de llums i mappings que configuren, projectats sobre una estructura de formatges gegants, els diversos móns pels quals transita l’aventura del famós rosegador. Un regne de fantasia i il·lusió a l’alçada del que demanen els lectors de Stilton, avesats a uns llibres coloristes i profusament ornamentats. En aquest sentit, Lluís Danés és fidel fins i tot a un dels detalls de la saga en paper: les olors que desprenen algunes il·lustracions. En dues escenes, la platea s’inunda de flaire de galetes de xocolata i fragància de roses blanques, cosa que constitueix un intent d’immersió sensitiva inusual a les nostres sales.” Autor: Víctor Giralt Data: 01/01/17 Llegeix la crítica completa a:

---

“L’espectacle actual és dens i no fa concessions a la durada estàndard en propostes familiars perquè, amb entreacte inclòs, arriba a les dues hores, un handicap per a aquells primeríssims espectadors, els més petits dels petits, que al cap de tres quarts ja es neguitegen i en tenen prou. La durada, esclar, propicia una certa repetició de les escenes, cosa que no és tan culpa del guionista (Enric Llort) sinó de la base literària del mateix Geronimo Stilton.” Autor: Andreu Sotorra Data: 19/12/16 Llegeix la crítica completa a:

---

“Beth Rodergas és una notable Neridiana i Stilton manté el seu to de covard i alhora, cavaller sense màcula. La música és variada i pretén compartir sintonia amb el Som la companyia del bon retorn. La canalla es distreu en aquesta novel·la fantàstica, però sense quasi conflicte (com ja passava en l’èxit anterior). En tot cas, són tots entranyables i només cansa tants encàrrecs que demana la Flordiana/Neridiana. La canalla connecta i respon a totes les insinuacions. Però. obedient, no revela l’engany a Stilton! I sí, al final, apareix l’Stria (Lloll Bertran) insinuant que hi pot haver un tercer episodi.” Autor: Jordi Bordes Data: 17/12/16 Llegeix la crítica completa a: