Aquest és el tercer text d’una sèrie de tres articles sobre el projecte “TI@, ENS VEIEM AL TEATRE!”, impulsat per la TTP, que té la voluntat de fer créixer el públic en la franja dels 8 als 14 anys. Pots llegir el primer, dedicat al públic, aquí; i el segon, dedicat als espectacles, aquí.
La primera edició del projecte d’impuls del públic de 8 a 14 anys està a punt de culminar.
Nou municipis i més de cinquanta activitats amb un gran èxit de participació, han arribat a centenars d’infants i joves. Les programacions sembla que han abandonat el mantra “és que el públic no ve” i han sortit a buscar-lo. Per entendre les claus de l’èxit d’aquesta primera edició del projecte, hem parlat amb
Jaume Bernadet (Canet de Mar), Vanessa Gatell (Valls) i Elisa Jorba (Balsareny), tres responsables de programació que han decidit per aquesta aposta.
El projecte, pel que fa a les programacions, tenia múltiples objectius. Per començar, calia trobar una desena de municipis disposats a tirar endavant com a mínim dos espectacles seleccionats per una comisió, adreçats especialment al públic de catorze anys. Els municipis, però, agafaven en compromís de trobar un grup nombrós d’aquesta edat (una trentena) que seria qui faria les activitats proposades pel programa (tallers de moviment, de teatre, trobades amb la companyia, tallers de crítica teatral…) i a més servirien d’esquer per atreure altres nois i noies de la seva edat.
Repte majúscul: programar més espectacles, implicar la comunitat amb activitats, i fer créixer el públic. De moment, s’està acomplint.
UNA OPORTUNITAT ÚNICA
Els municipis, amb aquesta prova pilot,
s’han atrevit a programar espectacle que normalment no programarien. A Balsareny, fan programació estable cada mes, amb la intenció de reunir tota mena de públic sense posar-hi gaires etiquetes. A Valls, la programació familiar funciona molt bé, però cap als vuit anys, el públic desapareix, i entrant al programa, han vist l’oportunitat per no perdre’ls. I a Canet de Mar, hi ha una gran afició, amb escoles de dansa, teatre, grups de teatre amateur, però sovint els costa apropar-se a la programació si no hi tenen res a veure. En el seu cas, un grup actiu de joves, ha estat la solució perfecta.
PÚBLICS ACTIUS, PLATEES PLENES
La recerca del grup de joves per vincular-los a les activitats del programa ha estat una tasca importantíssima. Vanessa Gatell (Valls), va creure que s’havia d’aliar amb algú i va anar a buscar el grup de teatre que assaja al Teatre Principal, per després poder obrir la convocatòria a altres nois i noies de Valls i voltant, tenint ja una part del grup assegurada. Jaume Bernadet (Canet de Mar) també va buscar el grup implicat en produccions amateurs del poble per conformar aquesta comunitat. I Elisa Jorba (Balsareny) va fer un desplegament també “a les xarxes, a l’escola, a l’escola de música, a l’escola de teatre,al cau, a tots els àmbits on podríem trobar aquesta franja d’edat”.
El grup de cada municipi participa de diversos tallers al llarg d’aquests mesos de tardor. Per una banda, coneixent el món del teatre des de la interpretació i el cos. També a través de la prescripció, amb tallers de crítica a càrrec de Novaveu. Fins i tot fent trobades amb les companyies programades per descobrir més sobre els espectacles.
A més de les activitats on fan de participants, durant els dies dels espectacles també assumeixen un rol actiu. A Balsareny presenten l’espectacle i a Valls, a més, reparteixen pizza als assistents a l’acabar la funció. A Canet de Mar, han pujat a l’escenari sent teloners dels Brodas Bros, i entrant al repartiment de l’espectacle
Macarron Power, de Sol Picó.
Sent els protagonistes, arrosseguen amics i familiars fins al teatre. D’aquesta manera, no només són públic, sinó part activa de l’engranatge.
Totes les accions (tallers, activitats, etc) estarien englobats en la paraula “mediació”, que s’ha posat de moda. En general, es fa servir per anomenar totes aquelles accions que, més enllà de l’exhibició, serveixen per
apropar públic i escena. Vanessa Gatell afirma que això s’ha fet tota la vida: “anar als instituts, trucar a les escoles de dansa, atreure els professors, penjar cartells, proposar activitats”.
ENTRE CREAR HÀBITS I PROPOSAR CANVIS
Davant la proposta d’una nova programació, els municipis van haver de posicionar-se sobre en quin horari i format programaven aquests espectacles. Quan no hi ha extraescolars, hi ha partits, caus o esplais, incompatibilitats.
La fórmula secreta no existeix.
A Valls, van decidir-se per obrir una nova franja: divendres a dos quarts de vuit. A més, regalen pizza després de la funció. També comenta que venen les entrades a 5€ i sense numerar. D’aquesta manera, quan arriben al teatre, poden deixar les famílies a la llotja del darrere i ells asseure’s a la platea amb els amics. De vegades, és tan senzill com això. Gatell, però, no veu clar que tots els infants i joves vinguin sense famílies: és legal tenir centenars de menors sense un acompanyant adult? Sempre et pots trobar algun maldecap.
A Balsareny, no s’han arriscat a canviar el dia i l’hora. Sempre programen el primer diumenge de cada mes a les sis de la tarda, dins la programació de Tempo. El poble, de menys de 4000 habitants, ho sap, confien en la programació i hi van sovint. A Canet de Mar tampoc han canviat el dia i hora: dissabtes a les vuit del vespre. En aquests casos, mantenir l’hàbit i proposar noves accions per atraure un nou públic, és una manera de sumar.
En definitiva, el programa “TI@, anem al teatre!” ha evidenciat que hi ha altres maneres de programar. En aquest article, s’han mostrat només tres exemples, d’entre els nou municipis del programa, d’entre tots els municipis que programen a Catalunya.
Si hi ha suport, idees i recursos, els municipis hi aposten. La feina, ara, és fer perdurar tots els projectes, més enllà de l’aposta puntual del Pla d’Impuls, i aconseguir sumar més municipis, més espectacles, i més públic.
