Compartir una taula i compartir menjar deliciós ajuda a la conversa, a compartir idees, a atansar postures i a expressar sensacions. Per això, el TiPs – diàlegs amb la panxa plena, que l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics va organitzar aquest dimarts al restaurant La Cava de Tàrrega estava ple. Un total de 27 persones van seure a taula amb la nova directora de FiraTàrrega, Anna Giribet, que -abans que arribessin els plats- va explicar quina és la seva idea al capdavant d’aquest certamen d’arts de carrer, que arribarà a la 39a edició el proper setembre. Aquest format de trobada informal però productiva, està oberta no només a companyies teatrals sinó a programadors, responsables de fires i festivals, gent professional relacionada amb el sector o qualsevol persona interessada en conversar sobre les arts escèniques . El sopar amb l’Anna Giribet és el quart que es fa dins d’aquest cicle, enfocat a posar en contacte les arts escèniques per a tots els públics amb persones que tenen directament a veure amb el sector o que s’hi relacionen de forma tangencial, perquè, al final, que una família aplaudeixi amb ganes després d’un espectacle té a veure amb moltíssima gent que intervé en l’engranatge.
La nova directora de FiraTàrrega, que ha entrat aquesta tardor a substituir Jordi Duran al capdavant del certamen, té clara la seva vocació de continuïtat -de fet, ja formava part de l’equip del seu predecessor-, però també està convençuda que les idees que ja ha posat sobre la taula permetran avançar a aquesta fira cap a quatre valors que considera fonamentals: identitat, territori, política i formació.
Anna Giribet va explicar a les persones assistents al sopar que les identitats culturals són diverses i que cal reconèixer-les així per defensar-les i reflectir-les. També valora especialment la singularitat del territori on se celebra FiraTàrrega. Entén que les companyies s’emmirallin en idees de fora, però “cal passar-les pel propi sedàs” per fer-les autèntiques i això, diu, requereix “resistència cultural”. També insisteix en la resistència pel que fa a la defensa de la llibertat d’expressió i de creació, i més en un moment com l’actual. Giribet afirma que “la cultura és un acte polític” i que cal ser-ne conscients; des de la defensa del feminisme fins a la lluita per fer sentir les veus més minoritàries. I, finalment, la nova directora del certamen targarí insisteix que cal donar suport a la formació i a les xarxes que permeten compartir eines per a la creació. Aquests són els eixos. Les estratègies per arribar als objectius són diverses. El suport a la creació n’és una. I no només les ajudes que posen terminis i exigeixen producció immediata, sinó també a les que permeten pensar i crear amb calma. A les companyies que escoltaven atentament els va parlar del que ella anomena Beques Hivernem, perquè “aquí a partir de la tardor, no hi ha arts de carrer; quan fa fred, les companyies pensen i cal ajudar-les a que investiguin i després comparteixin aquestes reflexions amb el sector”. També té molt clar que es posarà en marxa una revista per reflectir els pensaments i reflexions en la línia de la direcció artística que tindrà a veure molt amb el territori. El nom, L-310, com la carretera, és una declaració d’intencions. Una altra de les línies de treball que contempla Giribet és amb els públics, que no es quedi només en demanar-los que assisteixin i participin als assajos oberts.
El públic familiar va centrar la conversa amb les persones assistents, però -segons la nova directora de FiraTàrrega- ha de tenir més pes específic a la programació, perquè detecten que el públic de la fira ha anat evolucionant i “hi ha molts més cotxets pel carrer que abans”. Però en aquest sentit, Giribet va voler fer preguntes i no tant tancar-se en les respostes. Com és que les companyies de teatre familiar no es presenten als ajuts a la producció del programa de suport a la creació? Les arts de carrer estan presents en l’oferta escolar d’arts escèniques? Què pot fer un certamen con FiraTàrrega per atraure els nens i nenes a partir de 8 ó 9 anys que deixen d’anar al teatre? Hi ha propostes de teatre al carrer específiques per a la primera infància? Són qüestions que al llarg del sopar, entre amanida d’arrels, falsos risottos d’espelta o xocolata d’Agramunt amb oli i sal van donar forma al debat. La fal·lera per acotar les edats que tenen a vegades els programadors; la necessitat de les famílies com a públic teatral de veure espectacles adequats per als infants i que de vegades troben en les arts de carrer un totum revolutum que no diferencia; l’evolució de les programacions de Catalunya que comencen a tenir en compte les arts de carrer; la importància de reivindicar com a fet educatiu en si anar al teatre, sense l’obligatorietat que l’espectacle tingui un missatge pedagògic; la relació entre companyies i programadors, que massa cops passa per creure’s en posicions diferents, quan han d’estar al mateix cantó; o si la tendència de FiraTàrrega és excessivament experimental o no.
El TiPs va complir amb la seva missió i va deixar amb la panxa plena els comensals. De bon menjar de qualitat i de proximitat, però també de debat teatral, amb la proximitat i la qualitat, també com a valors. FiraTàrrega comença una nova etapa i tot i que entre riures, Anna Giribet va admetre que està “una mica cagadeta de por” -com tothom quan té un gran repte al davant-, la conclusió és que cal tenir clar que tot és possible i quan es parla d’arts de carrer, encara més.